¡Llama a la Comadrona! (Jennifer Worth)

Lluint una panxeta de quatre mesos el passat Sant Jordi em va ser impossible resisitir-me a comprar aquesta novel·la, la primera d'una sèrie de llibres en què Jennifer Worth relata la seva experiència com a llevadora a l'Anglaterra dels anys cinquanta, i molt popular ara per l'adaptació televisiva que se n'ha fet i que també es pot veure al nostre país (diria que a Telecinco, tot i que amb les bondats de Movistar TV ara me l'he trobat a múltiples canals). Per sort, la realitat de les dones que parim en ple segle XXI és molt diferent de la que relaten a aquesta novel·la (tot i que he de dir que alguns dels avenços que s'hi plantegen em van sorprendre pel fet que ja s'apliquessin fa 60 anys), però la curiositat de futura mare em va fer devorar aquest llibre.

El primer avantatge d'aquesta novel·la és la seva estructura: la història s'explica en capítols breus, generalment amb principi i final propi, en què se'ns relata la història d'una dona en concret i el seu embaràs i part, tot i que de vegades les històries segueixen altres fils, com el perfil d'alguna de les seves companyes llevadores o de les monges amb les quals conviu la protagonista i que són les propietàries de l'hospital que ofereix l'atenció domiciliària a les dones en part. I el millor és sens dubte aquests capítols amb principi i fi propi, que ens endinsen en històries curioses com la del matrimoni amb una quinzena de fills que ni són capaços d'entendre's ja que parlen idiomes diferents, la del bebé prematur que sobreviu gràcies al pit de la seva mare, etc.

D'altra banda, però, se'm va fer menys interessant les històries més llargues que apareixen al llarg de la novel·la, com el d'una prostituta que ocupa diferents capítols, i que trobo que acaben avorrint a l'allargar-se massa i a l'allunyar-se de l'activitat diària d'una llevadora, que és el que a mi em cridava l'atenció. Això sumat a què l'estil literari no em va acabar de fer el pes; potser és la meva mandra, però trobo més interessant seguir la sèrie que no llegir la novel·la, tot i que això sigui una cosa que potser canviï en els següents volums. Uns llibres, però, que de moment no em criden tant l'atenció com per buscar-los i llegir-los. Ni tan sols amb aquesta mania de l'autora d'anar deixant anar petites gotes de la seva història personal prèvia i rerefons romàntic sense concretar-nos res (aquell home que va estimar i que va haver de deixar traumatitzant-la tant...). Detalls que, de fet, durant la lectura em van molestar una mica: és un recurs més de sèrie televisiva que no de novel·la, sincerament.

Tot i això, si teniu ganes d'una lectura ràpida, agradable i de to molt femení, i especialment si teniu un bebé en camí i no sou d'aquelles que ni volen sentir la paraula "part", és una bona recomanació. Ni que sigui per donar gràcies per la invenció de l'epidural...

Tres imprescindibles per ser mare (cangur)

No és que tingui intenció de convertir aquest blog en un d'especialitat en temes de criança, però com ara aquesta faceta forma part de la meva vida, hi anirà apareixent de forma intermitent, com moltes altres facetes. I per començar, ja feia temps que volia comentar quines han estat aquelles tres coses que he trobat més imprescindibles a l'hora de passar un embaràs i tenir un bebé, així que aquí va el llistat segons estic vivint jo el procés, i per si pot ajudar a algú:

• Coixí d'embaràs: us el trobareu amb molts noms, el més habitual és el coixí de lactància, tot i que jo, per a la lactància, pràcticament ni l'he fet servir. Per diferenciar-lo del clàssic de lactància, que és més compacte, aquest se sol anomenar "tipus xurro" i es ven també com un accessori durant l'embaràs, per dormir i seure. A mi literalment aquest objecte m'ha salvat la vida: m'ha permès dormir amb comoditat i sense mals d'esquena un cop la panxa ja em començava a molestar (i això passa abans fins i tot que el 99% de la gent que et veu pel carrer se n'adoni que tens panxa d'embaràs), m'ha acompanyat durant moltes tardes de sofà, i ara és ideal per evitar que la nena em caigui del nostre llit a les nits o per rodejar-la quan la deixo durant una estona en alguna superfície. El meu és convertible en puf-hamaqueta per a nadons, però ni l'he ficat a la funda encara, i no crec que ho faci ja.

• Banyador d'embarassada: si teniu la relativa sort de passar gran part de l'embaràs durant els mesos de temps més càlid, malgrat que la temperatura us jugarà males passades, també us podreu estalviar molt en roba premamà. Amb una faldilla de goma, uns texans per a entretemps i algun pantaló tipus short, junt amb un parell de samarretes i de tops, anireu fent. Però la compra que per a mi ha estat imprescindible ha estat un banyador premamà. No cal gastar-se gaire (al Decathlon els venen força barats), i si us toca una panxa hivernal també us el recomano, ja que el millor exercici que es pot fer embarassada és la piscina. Engreixareu menys, us farà menys mal l'esquena, reduireu la retenció de líquids i estareu més àgils, cosa que agraireu en el tram final. Jo vaig anar a la piscina fins cinc dies abans de tenir a la Peque (i precisament el dia que va començar a avisar-me que ja estava de camí tenia pensat anar-hi, però evidentment hi vaig renunciar). L'he fet servir també per anar a la platja a l'estiu, ja que no és gaire bo que et doni el sol directament a la panxa ja que la famosa línia nigra se t'hi pot quedar eternament (també ho podeu resoldre amb una bona crema protectora, però com jo ja tenia el banyador no vaig voler invertir també en un nou bikini).
• Portabebés ergonòmic: I incideixo molt en la paraula "ergonòmic", ja que farà tota la diferència. Quan estem a punt de tenir un bebé, t'atabalen amb tot de coses que tothom considera imprescindibles: que si la minicuna (la vam comprar a preu d'or i encara és hora que la nena hi vulgui dormir), que si el cotxet (per sort ens el van deixar i fa mesos que ni el movem, la nena no s'hi troba còmode), que si l'hamaqueta (tot just ara amb tres mesos i mig hi vol estar, a estonetes i segons el dia). Evidentment, això depèn del bebé que us toqui a sort, però si teniu un canguret com la meva, us caldrà un portabebés. A mi tot el món del porteig ja m'atreia i ens en vam comprar dos: un fular semielàstic i una motxil·leta portabebés, ambdós ergonòmics de la marca Boba. Què vol dir ergonòmic? Que la posició de les cames i la cadera del nadó és l'adequada (el nadó hi està assegut, amb el cul per sota dels genolls, formant una M) i, per tant, ell estarà còmode, i tu també, ja que el pes es reparteix equitativament pel teu cos i NO fa mal a l'esquena. Us ho ben asseguro que no en fa, ja que jo, un cop la nena havia passat de 4 kg i només volia braços, començava a ressentir-me i a tenir dolors, i va ser començar a fer servir el fular a tothora i resoldre-ho. A més de la comoditat de poder fer coses per casa i tenir la Peque en braços (i per tant, sense plorar), és el lloc on dorm millor i és ideal per sortir al carrer, ja que tens les mans lliures i no t'has de preocupar de barreres arquitectòniques. Teniu moltíssimes marques al mercat (i l'ideal és mirar-ho en webs o botiques físiques especialitzades en allò que sona tan estrany de criança natural), però aquests són els nostres: Boba Wrap i Boba 3G

El cumpleaños secreto (Kate Morton)

I tornem un altre cop amb l'autora australiana Kate Morton, un dels meus vicis, plaers secrets o digueu-li com vulgueu. Poques vegades em decanto per obres que apareixen a la llista de bestsellers del moment, i probablement Kate Morton sigui una de les principals excepcions. Una popularitat que em permet també teixir uns llaços familiars lectors força divertits: quant he acabat amb cadascun dels llibres de Morton, immediatament ma mare se l'emporta a casa per llegir-lo ella, i per passar-li tot seguit a mon pare.

Ja feia temps, però, que no la llegia en versió traduïda, però el fet que l'amiga Raquel (a  qui podeu llegir al seu blog Al Buen Tuntún) s'oferís per aconseguir-me una edició firmada el passat Sant Jordi, va fer que optés per aquesta edició. I el moviment va resultar ideal ja que durant l'embaràs se'm va fer molt costa amunt llegir en anglès, i, en canvi, aquest llibre va ser devorat en pocs dies.

Què ens hi trobem a El Cumpleaños Secreto? Doncs de nou moltes de les constants de l'obra de Morton: saga familiar on s'amaga un secret, Gran Bretanya de fons i la Segona Guerra Mundial viscuda des de l'illa britànica com a ambientació. Ingredients que, de fet, ja vam trobar en obres anteriors, especialment a The Distant Hours (llegiu els altres comentaris que he fet de la seva obra aquí i aquí) En aquest cas, la història arrenca amb l'episodi del passat al voltant del qual gira tota la història: una adolescent observa com la seva mare, el dia de l'aniversari d'un dels seus germans, clava un ganivet i mata a un home que apareix a la seva casa de forma amenaçadora. La jove contribueix a encobrir el crim davant de la policia, però quan la seva mare afronta els darrers dies de vida i es retroba amb les seves germanes i la seva casa d'infantesa, comença a obsessionar-se per descobrir què s'hi amagava al darrere. I a partir d'aquí comencem a descobrir una història que, combinada amb els esdeveniments del present, de mica en mica, es va entreteixint amb l'episodi de l'assassinat, no sense algun gir narratiu al final que és també inevitable en la història de Morton.

Tot i que ja fa temps que vaig retornar a la prestatgeria el llibre, he de dir que en guardo molt bon record i potser sigui, després de la primera descoberta de Morton, una de les obres que més m'hagin agradat. Crec que l'ambientació a Londres és un dels forts de l'autora, així com el recurs a la Segona Guerra Mundial. I per primera vegada, el gir narratiu del final em va sorprendre (però potser és perquè havia perdut facultats, perquè ma mare assegura que era previsible...).

En definitiva, si sou seguidors de Morton, una obra que no us decepcionarà. I si la voleu descobrir, potser sigui també un bon inici.

Resum ¿lector? del 2013

Si l'any passat quan repassava les lectures del 2012 vaig fer el comentari que aquell no havia estat el meu millor any lector, poc m'imaginava que arribaria a les portes del 2014 amb un balanç de l'any següent tan estrany. I és que aquest 2013 que avui acomiadem tan sols he llegit 8 llibres. A anys llum dels 30 que em vaig proposar, i sense haver pogut marcar ni un dels clàssics que m'havia proposat al repte The Classics Club. 

I és que si alguna cosa he descobert és que embaràs i lectura no són una bona suma en el meu cas. Ni bebé i lectura, a excepció d'aquelles primeres setmanes de preses de llet eternes i migdiades al sofà immobilitzada pel pes de la Peque sobre el meu pit en què el llibre electrònic i alguna lectura lleugera em van venir a rescatar. Ja us dic, però, que la típica fase de bebé-que-només-menja-i-dorm ha estat ben curta en el meu cas (més aviat inexistent i limitada als dos dies a l'hospital, diria jo...), i aviat el llibre electrònic va quedar oblidat juntament amb aquest blog i moltes altres coses de la meva vida que, de moment, han quedat arxivades, però que tard o d'hora tornaran a resurgir.

I no em fa pas recança haver arribat a aquest trist balanç, ja que 2013 serà un dels anys més especials de la meva vida (per no dir el que més) per altres motius segurament més importants que l'haver llegit tants llibres o haver descobert aquell altre autor. A més que la meva capacitat lectora ha fet un gir i sóc ara una experta en girar planes de llibres de tela per delit de la meva filla, que comença a esbossar rialles ja davant dels dibuixos i textures que s'hi troba.

En tot cas, i per no faltar a la tradició, he de destacar alguns llibres d'aquests darrers dotze mesos. Enguany ens haurem de conformar amb un trist top-3, ja que poques descobertes he fet el 2013, però com a mínim crec que els tres títols següents són representatius de l'any lector viscut:

-Pride and Prejudice, de Jane Austen. Sí, l'he llegit un munt de vegades i no és pas cap descoberta ni sorpresa per a ningú, però 2013 ha estat l'any del 200 aniversari d'Orgull i Prejudici, i no seria just no incloure'l aquí. A més que Austen ha estat molt present també amb la finalització de l'addictiva Lizzie Bennet Diaries (i de cara al 2014 us recomano que descobriu l'adaptació d'Emma que està fent el mateix equip, Emma Aproved).

-El Cumpleaños Secreto, de Kate Morton. L'autora australiana mai no em decepciona, tot i que el seu estil definit es faci repetitiu per a molts. A mi m'encanta i mai no en tinc prou d'ella, i amb aquesta obra (que, per cert, porta mesos a l'apartat d'esborranys esperant que la comenti aquí. Primer propòsit del 2014) ha aconseguit fins i tot sorprendre'm amb el final. Nota a banda pel fet que gràcies a la gran Raquel González l'edició que tinc està signada per l'autora ja que es va oferir a fer la cua per mi durant la diada de Sant Jordi i portar-me'l a casa, cosa que li agrairé sempre.

-The Fault in Our Stars, de John Green. Si per alguna cosa em sap greu haver deixat abandonat aquest blog, és per no haver parlat d'aquesta novel·la, en principi dins de la categoria de novel·la per a "joves adults" o "adolescents". Ho faré durant aquest 2014, això segur, perquè és una història que em va impactar moltíssim, a més d'absorbir-me en cos i ànima durant un moment en què poques coses externes ho aconseguien, i haver-me emocionat moltíssim. No és un llibre perfecte, però sí molt interessant i que tinc moltes ganes de recomenar-vos amb més arguments.

I pel 2014 què espero? Doncs mantinc l'aposta dels 30 llibres més per tradició que per realisme, a veure fins on arribo, i confio en poder avançar amb algun dels clàssics de la llista pendent. Sigui com sigui, estic segura que 2014 ens portarà moltes descobertes, i què importa si no són precisament literàries.

I de tornada, vam ser tres

Estem de tornada, després que el passat 9 d'octubre ens canviés la vida (o comencés la vida real, com jo ho veig). Després de dos mesos i mig amb la petita Laia voltant per casa, obro les finestres per ventilar la casa. No puc prometre un ritme d'actualització en concret, però espero trobar-ne algun.
I ja que passem per aquí, Feliç 2014 a tots!!