Shakespeare (Bill Bryson)

Aprofitant que demà és 23 d'abril ( tot i que per a mi serà un intens dia laboral) i que, per tant, commemorem la mort, entre d'altres, de William Shakespeare (tot i que els canvis de calendari ja sé que la situarien de fet en un altre dia), aprofito per comentar aquest llibre que em vaig acabar el mes passat i que va ser el meu primer Bill Bryson: Shakespeare.

Tenia ganes d'estrenar-me amb aquest autor, del qual havia llegit meravelles últimament (l'últim, aquest post del blog Papeles Perdidos del Pais ) però que mai no havia tingut oportunitat de tastar directament. Em vaig inclinar per la seva biografia peculiar sobre William Shakespeare, que és un autor que sempre m'ha generat molta curiositat (i a qui no!) i del qual, de fet, en sabia ben poc de la seva vida, excepte les petites dosis de rigurositat que es devien escapar al guió de Shakespeare in love o les clàssiques que t'explicaven cada mes d'abril a classe d'anglès a l'institut. El primer que em va sorprendre en agafar aquest llibre de la prestatgeria de la Fnac va ser com de prim és: quan un pensa en Shakespeare s'imagina que difícilment unes dues-centes pàgines poden encabir tota la saviesa que el biògraf vol expressar sobre el bard anglès, però això és el que fa Bryson. I és que un cop has passat per les seves primeres pàgines, l'autor et deixa una cosa ben clara: aquesta és una biografia basada en els fets que se saben a ciència certa sobre Shakespeare. I per això és tan curta.

Tot i els poquíssims documents que ens queden sobre la vida de Shakespeare (tot i que Bryson de tant en tant sí que es permet recordar algunes de les hipòtesis principals sobre la seva vida), l'obra ofereix una introducció molt amena i rigurosa a la seva història i, sobretot, al context històric en què va treballar. Amb molt poques fonts històriques a mà (tan sols uns pocs dibuixos sobre el Londres de l'època, sense ni tan sols una confiança plena que siguin rigurosos), l'autor és capaç de situar-te en l'Anglaterra de Shakespeare, en els seus problemes i en el paper que el teatre jugava en aquest ambient. I enmig de tot plegat, com sorgeix una figura que sorprèn per l'altíssima qualitat de la seva obra, i que fins i tot ha generat dubtes sobre la seva existència real (uns dubtes que Bryson deixa sense arguments en un darrer capítol força demolidor).

Evidentment, si voleu saber els detalls, us animo a adreçar-vos directament a l'obra de Bryson (n'he llegit la versió en castellà publicada per RBA), ja que si jo els reproduís aquí segurament cauria en més d'una incorrecció: l'autor aquí va cap a l'essència i la rigurositat, sempre que sigui possible (cosa que en la vida de Shakespeare no ho és gaire, de possible). De la lectura em va cridar especialment l'atenció el fet que, del teatre d'aquesta etapa daurada de la literatura anglesa, se'n conserven poquíssimes obres, i la majoria de Shakespeare. De fet, gran part de l'obra de Shakespeare es va salvar perquè els seus amics i socis van publicar a la seva mort un recopilatori de gairebé totes les seves obres (el First Folio), que ens ha permès en gran part encara avui poder llegir-les i, sobretot, representar-les; de no existir aquesta edició, s'haguessin perdut la meitat.

Però, sabeu què m'ha fet pensar tot plegat? Què passaria si aquest First Folio no hagués reproduït les obres de Shakespeare tal i com van ser escrites? Suposo que en el teatre es feien diferents versions i canvis, a més que no hi ha cap manuscrit ni cap edició original de l'autor. I què passaria si les obres que hem perdut d'altres autors de l'època fossin encara millors? No oblidem que totes les històries són, de fet, una selecció, i, en casos com aquest, forçades per les circumstàncies. Però com serien les coses en realitat? Suposo que fins que no poguem viatjar en el temps, mai no ho sabrem.

En definitiva, i al que venia  a dir des del principi: a tots els que en pogueu gaudir demà, feliç dia de Sant Jordi o del llibre (depenent d'en quina part del món estigueu) i felices lectures!