Concert inusual

Dissabte passat vam tenir concert. Aprofitant que era l'aniversari de J., i que coincidia amb la visita de la gira "Els Pets fan més teatre" a Tarragona, vam decidir anar a veure'ls al teatre Metropol. A mi Els Pets no és que m'apassionin gaire: m'ho passo bé en un concert on canten cançons de les "clàssiques", però no connecto gaire amb els darrers discs, la veritat. I aquesta gira, de fet, se centra absolutament tota en els darrers àlbums, així que tampoc no és que em cridés especialment.

Tot i això, he de reconèixer que m'ho vaig passar millor del que em pensava. Primer de tot, em va encantar l'escenografia (en teniu una mostra a la foto que, per si algú tenia dubtes, no és pas meva!): tot l'escenari dóna la impressió de ser una espècie de golfes plena d'avions de paper. El grup, de fet, proposa transformar el concert en una mena de vol en què, fins i tot, no faltaran les hostesses, amb moments força divertits. D'altra banda, escoltar les cançons del darrer disc des de la platea d'un teatre també et permet escoltar de veritat la música, i he de dir que d'aquesta forma guanyen molt respecte de sentir-les al típic concert a l'aire lliure de festa major. I, finalment, la proximitat amb el públic va generar força química entre el grup i els assistents.

Tot i això, com ja he dit abans, el repertori no va ser gaire del meu gust, i crec que hagués guanyat força amb algun clàssic més. Per ser sincera, les poques cançons no tan noves que van tocar i que sí que m'agraden, tenien uns nous arranjaments que no em van fan gaire el pes.  I, a més, era el primer cop que assistia a un concert de rock a un teatre, i he de dir que al principi la sensació d'incomoditat et cohibeix bastant. Perquè aquests són concerts en què estàs acostumat a cantar a crits, ballar, saltar, i assegut a la platea no t'acabes de trobar gaire a lloc. I tot i que et permet captar millor els matisos de la música, costa una mica més entrar al cent per cent en l'actuació.

Malgrat que la nit no va ser rodona, sí que va ser l'excusa perfecta per fer el primer gelat nocturn de la temporada (el meu de vainilla amb cookies... ) i sortir a prendre alguna cosa, en contrast amb les nits d'apunts i làmines que m'esperen abans no acabi a mitjan juny el curs a la UNED.