Brooklyn (Colm Toibin)

Continuo posant al dia la llista de llibres que he llegit en les darreres setmanes, i ho faig amb una de les lectures que segur que, quan el dia 31 de desembre faci una mica de retrospectiva, estarà al capdamunt de les millors obres que han passat per les meves mans aquest any. Brooklyn, que és el primer llibre de Colm Toibín que llegeixo, va durar poc més que un sospir fora de la prestatgeria, i és que la seva història em va atrapar completament i em va ser gairebé impossible desprendre'm durant els dies que l'estava llegint.

Curiosament, i com em passa amb molts llibres que m'agraden molt, m'és difícil detectar quins són els elements que de veritat fan que la història m'enganxi. Suposo que un dels grans valors d'aquesta obra és que, en certa forma, és com ficar el cap durant una estona en un trosset de realitat. Perquè, de fet, mentre el llegia, tenia una sensació molt similar a la que et dóna la vida real: la sensació que no hi ha cap gran esdeveniment que trastoqui tota la vida, però sí la successió de fets que, vistos amb perspectiva, conformen tota una història.

A la protagonista de Brooklyn, l'Ellis, sí que li passa un esdeveniment que li canviarà la vida: la seva família la pressiona perquè vagi a provar sort fora de la seva Irlanda natal i acaba emigrant al barri de Brooklyn de Nova York, ara una de les zones més cotitzades de la ciutat, però, no fa tants anys, el refugi d'aquells que venien a provar sort i a comprovar si realment pagava la pena allò del somni americà. I l'Ellis ho viu com ho van viure la majoria de dones en la seva posició: sense grans passions, sense grans drames, sinó amb la senzillesa i la resignació de qui sap que no li queda cap altra sortida. I s'adapta a la seva nova vida tal i com ho van fer milions de persones com ella.

Aquesta Ellis que gairebé sembla de carn i óssos es converteix també en el mirall d'un dels drames silenciosos que provoca la immigració: el no sentir-se d'enlloc, el creure's dividit en dues personalitats a cada banda de l'oceà aparentment tan difícils de conciliar. Tot plegat, evidentment, escrit amb un estil directe, que fa que tot el llibre flueixi com una brisa.

Així que, ja sabeu: no us el podeu perdre!