Longbourn (Jo Baker)

Crec que he comentat diverses vegades que no sóc gaire aficionada a tot l'univers de seqüeles, preqüeles i llibres inspirats en les novel·les de Jane Austen. El repertori, però, és tan infinit, que és inevitable que si estàs una mica connectada a l'univers austenià, hi hagi alguna proposta que et cridi l'atenció. Sovint, com em va passar amb Death Comes To Pemberley, el resultat acostuma a ser decebedor o, com a molt, una lectura entretinguda i que oblidaré tot seguit. Aquesta novel·la de Jo Baker és, però, una d'aquelles excepcions que m'encanta trobar-me.

Per començar, Longbourn no és ben bé el típic llibre inspirat en les novel·les d'Austen. En comptes de plantejar un univers alternatiu, una preqüela o una seqüela, el que fa la seva autora és prendre l'univers d'Orgull i Prejudici com a teló de fons i, a partir d'aquí, plantejar una història original. I ho fa amb un recurs que m'encanta: fixar el focus d'atenció en els criats de la casa de la família Bennet, Longbourn.

A partir d'aquesta premisa, la història de Longbourn és cent per cent original, i els esdeveniments de la novel·la senzillament van traient el nas de tant en tant per l'acció principal, pràcticament com una clucada d'ull al lector que coneix de memòria la trama d'Orgull i Prejudici. Això ens permet, per exemple, conèixer de forma puntual les interioritats de Pemberley o fins i tot veure una altra vessant del final "feliços per sempre" de la història d'amor entre Elizabeth Bennet i Mr Darcy. Però, com ja he dit, són petits detalls que el lector apassionat d'Austen entendrà, però que el lector més casual o que, fins i tot, no coneix l'univers austenià, pot tranquil·lament ignorar.

Un cop aclarit això, la novel·la és bàsicament una història d'amor, però amb un treball de personatges interessants, que trobo que és una de les formes en què una història romàntica em pot satisfer. Ben escrita, i fins i tot ben documentada fins a l'extrem detall per encaixar correctament en la trama de la novel·la d'Austen, us asseguro que ben ràpid els personatges de Longbourn us tindran el cor robat i no us caldrà cap aparició estel·lar dels famosos protagonistes d'Orgull i Prejudici per enganxar-vos. Una història en què també hi juga un paper important el misteri i algun gir narratiu que, sense ser revolucionari, ajuda a fer avançar la trama de forma creible.

Així que una bona novel·la que segurament allunyarà alguns lectors per la seva relació amb l'univers austenià, però per la qual us recomano deixar enrere els vostres perjudicis, especialment si us agraden les històries sobre els habitants més silenciats de les cases senyorials del segle XIX i una bona història de personatges.