The Cuckoo's Calling (Robert Galbraith)

No us enganyaré pas: no m'agrada en general la novel·la negra o de detectius, vaig comprar-me aquest llibre simplement per estar escrit per J.K. Rowling (sota pseudònim) i es va passar uns dos anys esperant a la meva prestatgeria perquè m'animés a agafar-lo. Però tot va canviar un cop vaig acabar el primer capítol d'aquesta història. Què té d'especial aquesta novel·la que m'ha fet superar tantes reticències?

Jo sóc d'aquelles que després de ser incapaç d'acabar The Casual Vacancy havia perdut l'esperança que J.K. Rowling fos capaç d'escriure una novel·la decent per adults després del boom i la conseqüent pressió que li suposa ser l'autora de les set novel·les de la sèrie juvenil de Harry Potter. Sempre he estat una gran defensora de les seves capacitats narratives a la famosa sèrie (no sols és que la història sigui bona, és que està ben escrita i és precisament això darrer el que enganxa), i, per això, em va frustrar molt no trobar el mateix a la seva primera aventura en la literatura per adults. Però tot allò que eren reticiències a The Casual Vacancy ha estat absolutament esborrat de la sèrie que va inaugurar The Cuckoo's Calling. Des de la pàgina u, trobes que Rowling va saber desempallegar-se de la pressió i, de nou, escriure el que vol i disfrutar fent-ho. I de retruc, el lector gaudeix tant com ella.

Primer situem-nos en la història: aquesta novel·la és la primera pedra de la sèrie dedicada al detectiu Cormoran Strike, un exmilitar de l'exèrcit britànic que va perdre una cama en una explosió a Afganistan i que des de llavors intenta reconstruir la seva vida en un despatx privat que a dures penes funciona. La història arrenca en una escena de contrastos: al seu despatx s'apropa Robin, una jove de Yorkshire instal·lada fa pocs mesos a Londres que es dirigeix a la seva propera feina temporal a través d'una agència. La nit anterior s'ha promès amb el seu xicot i arriba a la porta del despatx de Strike en el seu moment més àlgid: just en el moment que va a picar la porta, del despatx surt disparada una dona indignada i el mateix Strike, que acaba xocant amb Robin i gairebé tirant-la escales avall. A ell l'acaba de deixar la seva parella i està en el seu moment més baix, sense casa ni perspectives de futur. I aquí comença tot.

Aquesta escena inicial de contrastos està tan ben construïda que des del minut u vols saber més tant de Robin com de Strike, i tens la plena convicció que aquesta novel·la t'agradarà. Trobo que és un gran mèrit aconseguir això amb tan sols unes pàgines. A partir d'aquí, l'estructura és la típica d'una novel·la de detectius: Strike rep un client inesperat que li encarrega investigar el cas del suïcidi d'una famosa model, que ell sosté que va ser assassinada. En pocs capítols, veiem desplegar-se el ventall de sospitosos i les diferents pesquises de Strike, ajudat sorprenentment per Robin, que es troba fent simplement una petita feina de pas fent de la seva secretària.

Tot i que l'estructura sigui la típica del gènere, i fins i tot per a mi el desenllaç va resultar potser en part previsible, la forma de construir-lo fa que la història et mantingui enganxada. La construcció de Harry Potter, amb la dosificació de la informació en set volums, ja indicava que Rowling tindria un talent especial per la novel·la de detectius, i la sèrie de Cormoran Strike ho confirma.Al mateix temps, l'autora fa gala d'una altra de les seves fortaleses: la construcció de personatges gràcies a la qual els dos personatges principals (Strike i Robin) són capaços de dur gran part del pes de l'èxit de la novel·la. Una fortalesa que, a mesura que avança la sèrie (properament parlaré dels altres dos llibres del gènere editats) es va explotant i aprofundint en la història dels dos personatges, dels quals, en aquesta primera novel·la, de fet coneixem ben poc.

Així que no em queda més que, encara que no sigueu fans del gènere, doneu una oportunitat a Rowling sota la màscara de Robert Galbraith: segur que Strike i Robin us enamoraran. A més que la BBC està preparant ja la seva adaptació per televisió, així que més val conèixer l'obra de primera mà abans.