Treasures of time (Penelope Lively)

Tenia moltes ganes de poder llegir alguna cosa de Penelope Lively, però per un motiu o un altre mai no acabava de decidir-me a fer-me amb cap de les seves novel·les. La casualitat va voler que en plena expedició per les llibreries de Barcelona em topés amb un exemplar de Treasures of Time (amb una portada preciosa dissenyada expressament per a l'obra dins de la col·lecció Penguin Decades). Per tant, ha estat purament l'atzar el que m'ha fet començar per una novel·la que, fins i tot els seguidors de Lively, no consideren un dels seus millors treballs.

De fet, sense haver llegit res més d'aquesta autora, aquesta és també la sensació que m'ha quedat. És a dir, és un llibre que m'ha agradat i que he pogut llegir a bon ritme, però en certa forma m'ha agradat molt més l'habilitat de l'autora per explicar la història que no pas la història en si. L'he trobada potser una mica mancada de ganxo, i amb uns personatges amb els quals se m'ha fet força complicat poder connectar.

A Treasures of Time una família es reuneix en motiu d'un documental que s'està preparant sobre el pare, ja mort, que va ser un conegut arqueòleg. A partir de l'inici d'aquest rodatge, els protagonistes (especialment, la filla i el seu promès) comencen a excavar també en el seu passat i en les seves emocions, i tot el que van desenterrant de l'estampa inicial de felicitat els fa replantejar-se moltes de les coses del seu present, fins arribar a una catarsi final a mode de tempesta.

Com ja he dit, el que més m'ha agradat d'aquesta novel·la ha estat la capacitat narrativa de l'autora, que m'ha donat la impressió que és un estil que em pot agradar molt més en una trama que m'ompli més que aquesta, que m'ha deixat una mica freda. Per això, ja tinc a la prestatgeria esperant una nova novel·la de Penelope Lively, esperant pacientment que li toqui el seu torn per ser redescoberta.