Gilmore Girls: A Year in the Life

A Year in the Life és el nom del revival de las Gilmore Girls que feia anys que esperava. Tant com els que fa des que vaig acabar les set temporades originals d'aquesta sèrie, que és, sens dubte, una de les meves favorites. L'anunci d'aquest revival per part de Netflix a principis de l'any passat i tota la informació que ens anava arribant, fotogrfies del rodatge, etc. em van mantenir en un estat d'anticipació constant. Tanta que fins i tot em vaig subscriure a Netflix i, amb una amiga, vam planejar un dia Gilmore de visionat dels quatre capítols, és a dir, sis hores de televisió en un sol dia.

Tot i que vaig veure la sèrie just un dia després de la seva estrena, he esperat fins ara per fer aquest article perquè, de veritat, no volia fer cap spoiler a les persones que van haver d'esperar més temps per veure-la. Així que si encara no l'heu vista, us aviso que a partir de la següent imatge destriparé sense pietat coses que hi passen als quatre capítols, que analitzaré per separat.

Abans, però, un balanç general sense spoilers flagrants. Em va agradar la sèrie? Sí. Va aconseguir complir les expectatives? No. Entenc que això darrer era difícil tenint en compte que portava anys imaginant com seria un revival i més encara durant els mesos previs a la seva estrena, però a banda d'això, hi va haver decisions de guió que em van fer enfadar directament. De fet, vaig haver de passar un procés de duel, en què durant 24-48 hores vaig estar molt enfadada, després  ho vaig acceptar i, finalment, em va ajudar moltíssim tornar-la a veure amb calma, a poc a poc i separada per dies, per acabar de digerir-ho.

Tot això, però, ho dic d'una sèrie que vaig disfrutar moltíssim, i que ha estat un dels moments especials de l'any 2016. Si un és fan de Gilmore Girls, gaudirà sens dubte de tornar a endinsar-se en aquest món entre surrealista i ridícul que és Stars Hollow i tots els personatges que hi pul·lulen, i moltes de les línies argumentals les gaudireu sense fisures. El problema és que, amb una sèrie tan estimada, les línies que se m'han ennuegat una mica, van enterbolir en part el resultat final.

Anem, doncs, a destripar les quatre estacions d'aquest any en la vida de les Gilmore Girls:

1. WINTER

El que em va agradar: El capítol dedicat a l'hivern és un dels meus preferits de tota la sèrie. Tan sols hi rivalitza el darrer, Fall, que es veu afavorit per la culminació de les línies argumentals, però crec que en una valoració general, aquest primer s'enduraria el primer premi. Cosa que, crec, és potser una de les debilitats de la sèrie: comença posant el llistó massa alt per després desinflar-se durant dos capítols.
La principal força del capítol és que et torna a situar enmig de la màgia de Stars Hollow com si no hagués passat el temps. Nou anys després et retrobes amb els personatges i pràcticament tots tenen una història pròpia destacable: l'Ööööber de Kirk el wi-fi de Luke, la sortida de l'armari de Michel, el trobador, Emily Gilmore fent un decluttering en texans, Rory fent claquè anti-estrès (he de descobrir si existeix!). La fina ironia d'Emily finalment sent capaç de mantenir una criada mentre la seva filla, Lorelai, és incapaç de mantenir un xef al seu hotel. Com s'introdueix la mort del patriarca Richard Gilmore, que és un dels aspectes més ben tractats de tota la història i el que es nota que està fet amb més amor. Que la dinàmica de relació de parella entre Lorelai i Luke sigui exactament la que és en una parella que porta molts anys junts, tal qual.

El que no: Com els passa a molts, el meu principal problema amb A Year in the Life és la línia argumental de Rory Gilmore. En el segon visionat vaig intentar excusar-la intentant interpretar-la en vista a com li va afectar la mort del seu avi (la sèrie adreça com afecta el duel a Lorelai i Emily, però no a la jove del clan, i vaig trobar que pot ser una opció buscada pels creadors), però tot i això no acaba d'encaixar, especialment en els capítols següents. Sóc la primera que va riure amb la història del xicot de qui tothom s'oblida, però demostra molt poca qualitat moral del personatge. L'affaire amb Logan ja directament em va indignar, tot i que aquestes alçades tenia esperances que acabaria amb aquest capítol.
La història de la mare de lloguer que busquen Lorelai i Luke em va semblar forçada i sense sentit, i el punt més dèbil en general d'un capítol que, en d'altres aspectes, és rodó.

El moment TOP: Durant el flashback a la mort de Richard Gilmore, la discussió post funeral entre Lorelai i Emily. Crec que és de les escenes millor interpretades de tota la sèrie, incloses les temporades originals. Se'm van saltar les llàgrimes. I, curiosament, la frase amb què acaba (Full freaking circle) ens acaben remetent al final de tot el revival, com veurem després.

2. SPRING

El que em va agradar: Aquest és un capítol més pla, en què el que em va agradar van ser els detalls, les petites referències a la història original. La subhasta de les cistelles, l'aparició estelar de Mr Kim (existeix!), el somni amb el Paul Anka real i el Paul Anka gos, el segon film de Kirk (el primer era molt millor, però). Petites cites que posen en dubte si Sherlock (en teoria el gos) és gay, la història de la secta de vegetals que atrapa a la germana de Luke i al seu marit, Paris i Doyle incapaços de pujar les escales dels cinc pisos del seu apartament a Nova York (personalment, sempre he pensat que una casa amb escales seria l'últim lloc on voldria viure).

El que no: En aquest segon capítol, com passa al tercer, la història avança molt poc. La trama de la consulta psicològica que atenen Emily i Lorelai està desaprofitada, i la història de Rory no fa més que indignar-me. La veiem adormir-se fent un reportatge de carrer (amb un tema que, com a periodista, trobo que és molt més interessant del que ella creu!), arribant a una entrevista de feina sense cap tipus de preparació, i sí, mantenint un affaire que no aconsegueixo entendre. Per què és un insult que et proposin una feina a una de les millors escoles de l'estat? De veritat, em costa d'entendre aquesta Rory.

El moment TOP: Podria dir tranquil·lament totes les escenes on surt Paris Geller (el personatge salva tot sol el capítol i part de la sèrie), però si he d'escollir, la seva crisi als lavabos de Chilton. Impecable. Tan sols contrarrestat perquè l'actriu que fa de Rory, Alexis Bledel, fa evident que està uns quants graons més avall pel que fa a qualitat en aquesta sèrie (no entrarà al personatge fins al capítol següent) i això resta a una escena que podria haver estat impecable.

3. SUMMER
El que em va agradar: El capítol dedicat a l'estiu és famós pel musical que ocupa uns vint minuts de metratge sense tenir gaire sentit (i que a mi em va semblar divertit, però sí, no tenia gaire sentit). L'acció avança una mica més que a la primavera amb Rory de retorn a Stars Hollow i assumint el diari local, i Lorelai vivint una crisi personal a través de la música. Tot i això, la presència del musical el fa desestructurat i el més pesat de tots de seguir. Tres escenes el redimeixen: l'escena amb April (que em va encantar!), el Bar Secret i la discussió al diner entre Lorelai i Luke. Les seves discussions entre tasses de cafè a la barra de Luke's són part essencial de Gilmore Girs. I hi ha un quart element que em guardo pel moment TOP.

El que no: Que la sèrie deixi tantes coses en l'aire però dediqui vint minuts a un musical intranscendent. Que Rory necessiti de nou que un home li digui el que ha de fer. Que Jess sembli tenir poders sobrenaturals per descobrir amb una sola mirada com resoldre el problema de Rory. Que Rory ni tan sols s'aixequi a saludar a Jess o abraçar-lo quan fa més de quatre anys que no es veuen.

El moment TOP: Per si algú no se n'havia adonat encara que sóc fan del personatge de Jess: El millor és, sens dubte, Jess. Milo Ventimiglia es posa en personatge i li dóna un pes espectacular amb tan sols tres escenes a tota la sèrie. M'encanten les mirades, els gestos i, sobretot, la petita escena muda de la retrobada amb Luke a través de la finestra.

4. FALL

El que em va agradar: Per fi, la sèrie recupera el ritme i arriba un capítol on passen coses. Potser masses? Molt carregat emocionalment, em va fer plorar molt. Em va agradar moltíssim el moment revelació en plena natura de Lorelai i la trucada per telèfon a Emily recordant l'anècdota més estimada amb el seu pare. També el moment en què Rory va a casa dels seus avis i, recorrent les sales, va veient les escenes que allà va viure, i, especialment, quan obre la porta del despatx i veu al seu avi assegut treballant. L'escena de Jess i Luke al diner és genial. El casament entre Lorelai i Luke em va semblar preciós, però, sobretot, em va encantar el discurs que en Luke fa precedint el nou prometatge. Luke en estat pur. I, molt especialment, la petita escena en què Luke interacciona amb el gos, Paul Anka, cuinant-li el sopar  bufant-li el bistec. Quedeu-vos sempre amb l'home que bufarà el bistec perquè el vostre gos no es cremi.

El que no: Sobretot i per damunt de tot, el final. Em va decepcionar moltíssim que les quatre famoses paraules que havien de tancar la sèrie originalment fossin per desvetllar que Rory estava embarassada. Previsiblement, d'un home del que no està enamorada i que està a punt de casar-se amb una altra. Em va deixar en xoc i em va indignar. Després ho he acceptat com una opció creativa de narració en cercles i paral·lelismes, però no m'agrada el missatge que estem condemnats a viure la vida dels nostres pares. Ni tan sols Star Wars fa una cosa així.
No sóc gaire fan de la Life and Death Brigade i em va molestar que apareixessin. Ni les referències al Mag d'Oz  ni a Across the Universe la van redimir.
Em va enfadar molt com es tanca la història de Jess. Es construeix del no-res una vida impressionant, i encara continua enamorat de Rory? Condemnat a ser el seu Luke? Tot i el positiu d'aquest paral·lelisme per un hipotètic futur, per mi espatlla un personatge meravellós.

El moment TOP: Emily Gilmore deixant la seva vida anterior en una escena en què qualifica repetidament de bullshit els que havien estat els pilars de la seva vida social. Posant-se unes bambes (preciós el paral·lelisme amb la primera temporada, en què pren prestades les de la seva filla en la seva primera visita a Stars Hollow) i anant a treballar. La història millor resolta de tot el revival.