Nora Webster (Colm Tóibín)

L'any passat, tot i millorar el meu nombre total de lectures després d'anys d'una certa (i lògica) crisi lectora, no destaca precisament per títols que m'omplissin al cent per cent. Nora Webster, la segona novel·la que llegeixo de l'escriptor irlandès Colm Tóibín (podeu llegir aquí el que em va semblar Brooklyn) seria una de les excepcions i un dels llibres que recordo amb més estima del 2016.

La principal virtut, i potser també defecte, d'aquesta novel·la és que a la història no hi passa aparentment res. La Nora del títol és una dona d'uns quaranta anys, que acaba de perdre el seu marit per malaltia, i que es troba, en l'Irlanda rural dels anys setanta, obligada a tirar endavant sola amb els seus quatre fills. Les dues grans ja estan a la universitat (finançades per un parent) i els dos petits encara viuen amb ella a casa. Sense estudis i sense diners, la Nora ha de passar el dol, acostumar-se a la seva nova vida i redescobrir-se a ella mateixa després d'anys amagada sota l'ombra del seu marit.

Totes les pàgines de la història es podrien resumir en això. Perquè a Nora Webster no trobarem girs argumentals ni un conflicte més enllà del que diem. La història va passant per davant dels nostres ulls amb una prosa que sembla tan freda i desconnectada del món real com ens dóna la impressió que està la mateixa Nora, però que al mateix temps és tan real que resulta addictiva.

En definitiva, la novel·la ens parla de la redescoberta de nosaltres mateixos quan ens hem deixat perdre per diferents motius. En el cas de la Nora, es pel seu matrimoni amb un home de qui tothom explica meravelles, i tornar a sortir a la llum és difícil per ella. I és la música, especialment el cant, el que li dóna l'oportunitat de descobrir qui és, quines possibilitats té i que a la seva nova vida també podrà tenir espai per al gaudi. Hi ha escenes molt boniques i simbòliques que Tóibín les explica com si res: quan la Nora es canvia el pentinat i es pensa que tot el poble la jutjarà, o quan descobreix un nou disc de música clàssica que la fascina. Poc a poc, es va fent capaç d'enfrontar-se a les seves pors i el seu passat i prendre les regnes del seu futur, començant per la decoració de la seva casa.

I mentre per una banda Tóibín ens fa descobrir la bellesa amagada davant de les petites coses que ens poden passar desaparcebudes, també ens mostra amb cruesa un personatge protagonista que no és ni molt menys perfecte. Molts lectors han tingut problemes per connectar amb la Nora, i és innegable que no pren les millors decisions, ni és la més treballadora ni, de lluny, la millor mare. Però la realitat està repleta de personatges així que, com tots nosaltres, també tenim una història que, ben explicada, és digna de ser llegida.