Alta Fidelidad (Nick Hornby)

Aquesta novel·la va ser la que em va acompanyar en el meu viatge per França aquestes vacances: procuro evitar quan sóc fora les novel·les en anglès (ja veureu, però, que no sempre ho respecto) i procuro buscar alguna cosa que tot i que m'agradi, tampoc no sigui excessivament transcendent. Per exemple, no marxaria de vacances amb la meva lectura actual , però si que aquesta obra de Nick Hornby va ser una elecció afortunada i que em va fer disfrutar moltíssim de les tardes de descans a l'habitació de l'hotel mentre esperàvem que fos l'hora de sopar.

Alta Fidelidad és coneguda també per ser la novel·la en què es va inspirar la famosa pel·lícula de Stephen Frears l'any 2000 i que jo ja havia vist feia uns quants anys. És el típic filmque em vaig posar a veure sense esperar-me res i que em va agradar moltíssim, i, com que el guió és força fidel a la novel·la, el llibre m'ha ajudat a recuperar totes aquelles sensacions.

La novel·la ens parla bàsicament d'allò que ens indica el títol, però amb un doble sentit. Per una banda, l'alta fidelitat fa referència al món de la música, que és l'univers en què es mou el protagonista, Rob, que és el propietari d'una petita botiga de discos a Londres i que viu obsessionat pels seus gustos musicals elaborats i per preparar llistes amb els seus dos treballadors a la botiga (tots uns personatges per ells mateixos també). Però, d'altra banda, ens parla també de l'alta fidelitat entesa en l'àmbit d'una relació de parella: la novel·la se centra en aquell moment en què el protagonista ha de decidir si fa el salt a la vida adulta i decideix deixar d'ambicionar amb una relació de parella impossible, a esperar una cosa que simplement passa a les pel·lícules, i es compromet amb les coses bones que li estan passant a la vida real.

Tot això, evidentment, combinat amb els milions de referències musicals del protagonista, els seus viatges pel passat i pels cinc pitjors trencaments de parella de la seva història personal, o per les seves neures d'home que es replanteja la seva vida. Tot i que moltes de les referències musicals passen desaparcebudes per mi (sóc una d'aquelles ignorants de les quals el Rob i els seus companys de la novel·la faria burla), la lectura del llibre se'm va fer molt divertida i, encara no m'ho esperava, m'ha fet reflexionar sobre diverses coses també.. Normalment no llegeixo llibres escrits des del punt de vista d'un home, i ha estat un exercici força interessant, la veritat.