Un altre 31 de desembre, un altre moment clàssic per fer balanç d'un any. Aquests darrers anys en què he pogut actualtizar menys (tot i que aquest darrer mes he intentat mirar de resoldre-ho) tinc la sensació que el temps passa volant sense que em doni gaire temps a fer totes les coses que m'agradarien. Que cada afició que vull potenciar n'acaba devorant una altra, i que per molt que m'aixequi aviat o intenti aprofitar estones mortes, no hi ha, definitivament, prou hores en un dia per encabir-hi tot el que m'agradaria fer. Suposo que és una de les coses que et passen un cop tens un fill, i que et fan envejar aquells anys en què tenies tant de temps lliure i encara eres capaç de queixar-te que te'n faltava...
El 2015 he repetit el registre lector del 2014: 10 llibres en total. M'hagués agradat poder superar-la, però he de reconèixer que la meva passió pel ganxet m'ha tret moltes hores que abans hagués pogut dedicar a la lectura. Tot i això, sí que puc destacar que aquest any he llegit llibres que m'han agradat especialment i que fins i tot he recomanat a d'altres persones. Cap d'ells clàssics, cosa que és un canvi, suposo que perquè el meu estat mental em situa lluny de poder enfrontar-me a llibres d'aquest tipus.
Així que, a l'espera que vagin apareixent els comentaris dels llibres llegits en aquest blog, us faig un petit avançament del que considero el meu top-3 de millors llibres d'aquest any 2015:
- How it all began, de Penelope Lively. Ja us en vaig parlar fa unes setmanes al blog. Per mi Penelope Lively és sempre una garantia d'èxit (tot i que el meu llibre preferit d'aquesta autora continua sent la fascinant Moon Tiger, que no deixaria mai de recomanar). Aquesta novel·la em va agradar especialment per la seva estructura coral i el seu anàlisi d'un fet que m'apassiona: com un esdeveniment aïllat pot afectar les vides de tantes persones, moltes d'elles inconnexes. Dins d'aquesta petita joia, s'hi amaga una de les històries d'amor que més m'han agradat llegir aquest any, i això es mereix ser destacat.
- Nosaltres, de David Nicholls. D'aquest autor britànic us vaig parlar fa temps després de llegir la seva obra més coneguda, One Day, que em va provocar emocions enfrontades. No tenia gaires esperances que Nosaltres hagués de ser millor, però de vegades la vida et sorprèn, i la intuïció que em va fer demanar-lo per Sant Jordi va resultar ser d'allò més encertada. En parlaré aviat al blog, però d'aquesta novel·la em va entusiasmar la seva capacitat per plasmar amb un realisme preciós la vida de parella. Un llibre molt emocionant i divertit amb un personatge protagonista d'aquells que enamora des dels seus defectes, perquè us hi sentiu identificats.
- Longbourn, de Jo Baker. Aquesta sóc conscient que és una proposta poc habitual, ja que aquesta novel·la entraria dins del que seria literatura de preqüeles, seqüeles o reinvencions de la història d'Orgull i Prejudici de Jane Austen, que és extraordinàriament abundant i gairebé mai d'una qualitat destacable. Aquest llibre, però, em va sorprendre molt i, tot i no ser una obra mestra, em va resultar una lectura molt agradable. Una història paral·lela a la de la famosa novel·la d'Austen centrada en els seus criats, aprofitant aquelles breus mencions que apareixen a l'obra original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada