Quartet in Autumn (Barbara Pym)

Continuo amb el meu repàs de la carrera literària de Barbara Pym, escriptora anglesa que tot i que poc coneguda per aquestes terres, crea una espècie d'addicció un cop la descobreixes. Tal i com em passa amb Penelope Lively, sé que els seus llibres sempre em faran passar una bona estona i que són una garantia d'èxit.

Quartet in Autumn és un llibre important en la trajectòria de Pym perquè marca l'inici d'una nova etapa en la seva carrera. Després d'escriure diversos llibres en la seva joventut, Pym va deixar d'escriure des de l'any 1963 i fins el 1977 després que el seu editor rebutgés les seves noves obres, així com altres editorials que va provar. El 1977 The Times Literary Suplement la va incloure, però, com l'escriptora més infravalorada del segle XX, i a partir d'aquí va viure un renaixement que li va permetre obrir una nova etapa com a escriptora.

Per culpa precisament d'aquests catorze anys sense publicar, i amb el pes dels anys i de l'amargor, suposo, de veure frustrada la seva carrera literària, Quartet in Autumn xoca d'entrada per un canvi total d'estil. És la mateixa Barbara Pym i el seu retrat de les petites coses de la societat anglesa, però ara és més fosca, més amarga, més trista i més dura amb la realitat. Ja no trobarem aquelles espurnes d'alegria que ens dibuixaven un mig somriure a Excellent Women, sinó l'aridesa del grup de personatges protagonistes, els quatre treballadors d'una oficina que han arribat a la seva edat de jubilació i que afronten aquesta nova etapa amb diverses dificultats en el seu dia a dia.

La història parteix de la jubilació de les dues dones de l'oficina, mentre els dos homes continuen traçant els seus darrers dies com a treballadors actius a l'empresa. A partir d'aquí, l'escriptora va resseguint les vides individuals de cadascun dels membres d'aquest peculiar quartet, de les seves formes diferents d'afrontar la vellesa i la soledat, de les seves circumstàncies diferents i de com, un cop desapareguda l'empresa que els va unir, els costa trobar punts en comú. I és que de vegades, les persones amb qui de fet passem més hores al llarg del dia, acaben sent uns desconeguts, tot i que uns desconeguts que ens estimem tot i que mai no ho diguem, i amb qui ens uneixen uns llaços peculiars.

Tot i que aquest to més amarg, Quartet in Autumn és també tot un plaer com a lectura, i malgrat obrir diverses reflexions i deixar un sentiment de tristor al cos, també ens contagia un cert amor per la vida i per l'amistat que amaga, per tant, un cert missatge d'esperança. O així com a mínim vull interpretar aquesta història que, de ben segur, us donarà elements per pensar.