Seguim amb el llistat de clàssics breus que he aprofitat aquest any per anar tatxant del repte de The Classics Club. I ho fem amb el meu primer encontre amb el mític detectiu Sherlock Holmes i el seu ajudant Watson, amb una de les novel·les més conegudes de les escrites per Arthur Conan Doyle dins d'aquesta sèrie: The Hound of the Baskervilles.
Es tracta d'una novel·la breu que, tot i que em va agradar, tampoc em va entusiasmar. M'agrada molt el personatge de Sherlock Holmes i la seva dinàmica amb Watson, però les novel·les de misteri o de crim no són les meves favorites. I tot i que és cert que aquesta història està molt millor escrita que d'altres del gènere que es publiquen actualment, tampoc no és un llibre que passarà a estar entre els meus favorits. Tot i això, tenia ganes de provar sort amb Conan Doyle, així que repte, en aquest sentit, superat.
En aquest cas, el detectiu i el seu ajudant són contractats per esclarir la misteriosa mort d'un membre de la família Baskerville, i que, tot i les evidències mèdiques que va morir d'un atac de cor, el seu entorn ho relaciona amb una mena de maledicció que pateix el clan familiar i que parla dels atacs d'un gos monstruós. Watson es trasllada a la casa de la família al camp per tal d'intentar recabar informació sobre el cas, mentre se succeeixen els elements misteriosos. Els indicis, alguns girs argumentals (alguns previsibles, tot sigui dit) i molta deducció de Holmes després, el duo acaba evidentment resolent el cas i aclarint més d'un misteri a la zona.
Com aquest no és un gènere que m'agradi especialment, i la lectura em queda una mica lluny en el temps, em limitaré a dir que aquesta història és una bona introducció al món de Sherlock Holmes, tot i ser l'òbvia a què tothom recorre quan es pensa en una de les obres de Conan Doyle. Si us agraden les adaptacions del famós detectiu britànic que apareixen contínuament a cinema i televisió, us pot resultar interessant retornar a l'origen i llegir-ne un dels llibres que més èxit encara avui tenen. El millor, per mi, és la construcció dels dos personatges protagonistes i la fina ironia dels seus intercanvis, així com l'ambient gairebé gòtic que envolta la casa dels Baskervilles. La trama, tot i que interessant i ben construïda, a mi no em va atreure gaire, però això ja és tema de gustos i preferències personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada