La Tía Mame (Patrick Dennis)

La Tía Mame ha estat per a mi l'exemple de llibre que m'ha agradat molt, però, que pel simple fet d'esperar-me una altra cosa diferent, m'ha deixat una sensació estranya. I tampoc no és que tingui gaire clar què és el que m'esperava realment: probablement una història més linial i més centrada en una època concreta, i, sense voler-ho, gairebé em vaig passar tota la lectura esperant el moment que el llibre es convertís en això.

Però la realitat és que aquesta novel·la, molt entretinguda i recomanable, ens explica petits capítols de la vida del protagonista, un nen de família conservadora que queda orfe, i de la seva tieta que l'acull a casa seva i es dedica a educar-lo, això sí, a la seva peculiar manera. Sota aquest teló de fons, veiem passar els principals esdeveniments de l'època, com la crisi del 29, la Segona Guerra Mundial, la persecució als jueus, etc. A més de tota la vida del protagonista, des de la seva escola fins a la seva etapa adulta, sempre amb l'ombra (no sempre desitjada per ell) de la seva tieta.

Sens dubte, el millor de la novel·la és el personatge de la Tieta Mame. Hi ha moltes de les escenes que encara avui quan les recordo em fan venir una rialla a la cara, i és un d'aquells personatges que és capaç per ell sol d'aguantar tota una trama narrativa i quedar gravat en la teva memòria durant molt de temps. Tot i que, igual que la mateixa Mame, aquest pugui ser un llibre frívol i lleuger, res més lluny de la realitat: sota aquesta aparença d'entreteniment suposadament fàcil, la novel·la va obrint petites finestretes de reflexió que, tot i que s'obren amb una bona rialla, també et deixen pensant durant un bon temps després de tancar el llibre.

Ara que estem en aquests dies d'estiu i en què a molts els venen de gust lectures breus i entretingudes, segurament aquesta novel·la de Patrick Dennis sigui una gran recomanació. Estic segura que moltes de les seves escenes us acompanyaran durant les properes estacions.