Cabàs d'aniversari

Faig un repàs ràpid d'alguns dels regals d'aniversari que m'han fet aquests dies i que tenia ganes de comentar per aquí. A l'esquerra, està la foto del llibre tan xulo (i que sé que li provocarà certa ràbia a la meva amiga Nemui ) que em va regalar mon germà: Los Tesoros de Harry Potter. Es tracta del típic llibre sobre el "cómo se hizo", dedicat en aquest cas a les vuit pel·lícules de la saga Harry Potter, i en què podem recuperar moltes fotos dels llargmetratges, escenes del rodatge, material gràfic fet servir per preparar decorats, vestuari, etc., comentaris dels actors i moltes més anècdotes variades sobre la saga.

Però el que de veritat em va entusiasmar del llibre és que els "tresors" de què parla el títol no es refereixen simplement al text i les fotografies, sinó també al munt d'elements que hi ha amagats entre les seves pàgines i que poden fer les delícies de tot fan de Harry Potter. No és que m'hi hagi trobat una vareta, però sí una carta a Hogwarts, dins del seu sobre lacrat i tot:

 Com també m'he trobat una altra de les coses que més il·lusió m'han fet, el llibre de pocions que protagonitza el sisè llibre de la saga (tot i que malauradament el meu no té la firma de The Half-blood Prince):

 I, finalment, una de les coses que em va fer saltar com una nena petita quan el vaig descobrir: el meu Marauder's Map! I sí, si l'obro puc veure un plànol de Hogwarts, tot i que de moment no he vist a ningú moure's per dins. No pas perquè no funcioni, penseu que ara estan de vacances...

Però deixant de banda l'univers de Harry Potter, aquest aniversari també m'ha portat un dels regals que feia més anys i anys que estava esperant: el pack amb les deu temporades de Friends. Si hi ha una sèrie que va marcar la meva adolescència és aquesta; encara recordo l'hora de dinar entre les classes del matí i la tarda a l'institut quan m'empassava el plat del dia amb els ulls clavats en els capítols que feien a Canal + en obert a aquelles hores, o com amb les meves amigues ens passàvem els VHS que gravava aquell que fos abonat al Canal + amb els nous capítols que feien el diumenge a la nit. Doncs ara ja són tots meus!

I, finalment, hi afegeixo el pack de llibres que em vaig autoregalar jo la setmana passada, que tot i que tècnicament no és un regal d'aniversari, l'incloc aquí per estalviar-me avorrir-vos més amb el que hi ha dins del meu cabàs aquests dies. Hi ha una breu biografia de Jane Austen (ja llegida), i que espero que ara em serveixi per ser capaç de llegir amb més coherència les cartes de l'autora que tinc pendents d'acabar; Freedom, de Jonathan Franzen, que és la lectura que ara mateix tinc entre mans i de la qual m'he cansat d'esperar a la publicació de l'edició en castellà; la meva primera novel·la de Penelope Lively, Treasures of Time; At Home, de Bill Bryson, que últimament m'havien vingut moltes ganes de llegir; i, finalment, la nova entrega de la meva obsessió literària per Kate Morton amb The Distant Hours.

Passeu a la festa!

Com que no ho puc fer físicament, passeu una estona virtualment per la festa d'aniversari, que avui en faig 28!

Inspired by Iceland

Islàndia no és un país que últimament hagi tingut gaire sort amb les notícies que han sortit sobre ell: el volcà de nom impronunciable que va fer que mig món l'odiés, la fallida econòmica de l'estat... Per això, si calia fer una campanya per tornar a atreure-hi el turisme, calia fer-la d'una forma molt original i efectiva. I el resultat ha estat aquest:


Inspired by Iceland Video from Inspired By Iceland on Vimeo.


No sé vosaltres, però jo cada cop que veig aquest vídeo em venen unes ganes bojes d'anar-me'n de vacances a Islàndia, i això que mai no se m'havia passat pel cap! La campanya es complementa amb una pàgina web molt útil i interessant, Inspired by Iceland, on a més d'informació pràctica, pots participar deixant la teva història sobre el país, llegir els comentaris de famosos que l'han visitat (como Kiri Te Kanawa, Yoko Ono o Viggo Mortensen) o fins i tot mirar les càmeres web en viu de l'illa.

El Jardín Olvidado (Kate Morton)

Crec que amb El Jardín Olvidado de Kate Morton vaig poder confirmar que aquesta escriptora australiana s'ha convertit en una nova obsessió literària per a mi. Després del molt que em va agradar  La Casa de Riverton, tenia clar que tornaria a provar sort amb ella, i topar-me amb aquesta novel·la el dia de Sant Jordi va ser la senyal que no trigaria gaire a posar-m'hi.

Em sembla que amb aquesta autora, qui hagi provat sort amb un dels seus llibres i li hagi agradat, pot apropar-se sense por a qualsevol altra de les seves novel·les. Perquè si una cosa m'ha quedat clara, és que Morton té predilecció per una sèrie de novel·les: sagues familiars amb secrets del passat per desvetllar, que se'ns van narrant en diferents moments de la història, de forma simultània. Igual que a la Casa de Riverton, aquí també intentem descobrir el passat d'una família, tot i que en aquest cas és a la néta a qui li toca creuar el món, des d'Austràlia fins a Cornualles, a Anglaterra, per tal de desvetllar el misteri de la identitat de la seva àvia. Una dona que, misteriosament, va aparèixer amb quatre anys en un port australià, sola, sota la pluja, sense memòria i amb la companyia d'una petita maleta blanca. És una imatge interessant, oi?

A partir d'aquí, anem seguint la investigació de la néta, la que va fer en el passat l'àvia, i els esdeveniments que veritablement van desencadenar la història en el passat. Igual que passava a la Casa de Riverton, és cert que el lector endevina força aviat quin és el secret de tot plegat, però és la maestria de l'autora per combinar els salts temporals, per anar descrivint els detalls i descobrint els personatges els que fan que el lector no pugui apartar-se d'aquest llibre. El Jardín Olvidado és una novel·la que enganxa i que es fa molt díficil deixar de banda.

Tot i això, reconec que possiblement La Casa de Riverton és una novel·la que em va omplir força més. Potser perquè l'ambient de criats i senyores em resultava més interessant, o simplement perquè en ser la primera de Morton que llegia la seva forma de narrar tan peculiar em va venir de nou. El Jardín Olvidado, però, m'ha recordat molt també la darrera novel·la A.S. Byatt que he llegit, The Children's Book, pel seu retrat també d'una autora de llibres infantils amb un passat força complicat, dues protagonistes (la de Morton y la de Byatt) amb molts paral·lelismes.

A casa, la meva obsessió amb Morton es va confirmar dilluns passat quan, després d'una expidició de compra de llibres pre-aniversari, vaig arribar amb The Distant Hours entre les meves adquisicions. No sé si la llegiré immediatament (m'agrada anar espaiant les lectures d'un mateix autor, però Morton és tan fàcil i agradable de llegir que no sé si em podré resistir), però suposo que tampoc no li donarà gaire temps a cobrir-se de pols a la prestatgeria.

La Tía Mame (Patrick Dennis)

La Tía Mame ha estat per a mi l'exemple de llibre que m'ha agradat molt, però, que pel simple fet d'esperar-me una altra cosa diferent, m'ha deixat una sensació estranya. I tampoc no és que tingui gaire clar què és el que m'esperava realment: probablement una història més linial i més centrada en una època concreta, i, sense voler-ho, gairebé em vaig passar tota la lectura esperant el moment que el llibre es convertís en això.

Però la realitat és que aquesta novel·la, molt entretinguda i recomanable, ens explica petits capítols de la vida del protagonista, un nen de família conservadora que queda orfe, i de la seva tieta que l'acull a casa seva i es dedica a educar-lo, això sí, a la seva peculiar manera. Sota aquest teló de fons, veiem passar els principals esdeveniments de l'època, com la crisi del 29, la Segona Guerra Mundial, la persecució als jueus, etc. A més de tota la vida del protagonista, des de la seva escola fins a la seva etapa adulta, sempre amb l'ombra (no sempre desitjada per ell) de la seva tieta.

Sens dubte, el millor de la novel·la és el personatge de la Tieta Mame. Hi ha moltes de les escenes que encara avui quan les recordo em fan venir una rialla a la cara, i és un d'aquells personatges que és capaç per ell sol d'aguantar tota una trama narrativa i quedar gravat en la teva memòria durant molt de temps. Tot i que, igual que la mateixa Mame, aquest pugui ser un llibre frívol i lleuger, res més lluny de la realitat: sota aquesta aparença d'entreteniment suposadament fàcil, la novel·la va obrint petites finestretes de reflexió que, tot i que s'obren amb una bona rialla, també et deixen pensant durant un bon temps després de tancar el llibre.

Ara que estem en aquests dies d'estiu i en què a molts els venen de gust lectures breus i entretingudes, segurament aquesta novel·la de Patrick Dennis sigui una gran recomanació. Estic segura que moltes de les seves escenes us acompanyaran durant les properes estacions.