Començant una nova llibreria

De vegades, forces majors t'obliguen a deixar abandonat un raconet al que tant t'agrada treure el cap de tant en tant. I tot i que durant molts dies he recordat amb recança el que m'agradava compartir amb vosaltres el que em passava pel cap a través d'aquest blog, des del passat mes de febrer m'he vist forçada a deixar-lo sense actualització davant d'altres prioritats que m'anava marcant la vida.

El motiu, no és pas dolent: a casa hem començat a preparar una nova llibreria, la que espero que algun dia faci servir la petita Laia que en principi esperem que arribi durant la primera meitat del mes d'octubre. I fins i tot quan encara li queda un poc més de tres mesos per arribar i encara molt temps més per ser capaç d'identificar i agafar un llibre ni que sigui com un mossegador, a casa ja li hem començat a equipar el seu raconet a l'estudi:

I aquesta mini-jo en ple procés de "fabricació" ha estat en part el motiu d'aquesta absència tan llarga. Perquè durant els primers tres mesos es va dedicar a absorbir-me l'energia i deixar-me només amb ganes de dormir i una incapacitat per concentrar-me en quelcom més enllà de la feina que em  dóna de menjar, i de la qual no em podia escapolir. Perquè un cop vaig recuperar les forces, em vaig trobar immersa en l'espiral pre-exàmens, accentuat encara més pel fet que havia abandonat els llibres durant els tres mesos anteriors, i que ara afortunadament ja estan superats i amb bona nota. I perquè tot seguit vaig enllaçar l'alliberament estudiantil amb les mini-vacances del mes de juny, que vam aprofitar per fer una breuíssima escapadeta a París per poder veure a Depeche Mode en concert, i per passar una setmaneta de viatge per Castella i Lleó.

Amb tot plegat, he caigut en una mena de pou pel que fa a la meva capacitat lectora i que m'ha deixat encallada en diverses lectures. Ara mateix tinc tres llibres a mitges (algun des de fa mesos), i molt sovint em costa trobar les ganes per seure a llegir durant hores i no deixar-me distreure per les patadetes o els moviments estranys que em fa la panxa. Que, què voleu que us digui, s'han d'aprofitar que tan sols duraran un poc temps.

Tot i això, tinc algunes noves adquisicions per explicar aquí, algunes sortides culturals i alguna petita crónica dels darrers viatges també caurà, el que no sé és a quin ritme d'actualització. Tot s'intentarà.

Però comencem per presentar-vos les noves adquisicions per a la llibreria de la nostra Mini-jo:

-Tat! és un llibre de tela que vam comprar a l'Imaginarium. Prefereixo comprar els llibres a llibreries, però en aquest cas no n'havíem trobat cap de tela que ens convencés i aquest ens va fer gràcia. Suposo que ja ho anireu descobrint, però tinc molta debilitat pels llibres infantils, i, sobretot, pels de tela per a nadons més petits. I com que ara per fi tinc una excusa per comprar-ne els que vulgui, m'imagino que em costarà frenar-me. No és que cregui que els peques li donin un gran ús, però trobo que és una forma maca de familiaritzar-los amb el món dels llibres. Així que aquí està el primer llibre de tela de la Laia.

-Where the Wild Things Are és el primer llibre real de la mini-jo. Sé que passarà molt de temps fins que s'hi pugui fixar i li puguem ensenyar (i ja ni parlem d'explicar-li la història), però la història darrera d'aquest llibre va fer irresistible la compra. El vaig trobar durant el nostre cap de setmana a París del mes passat, a la llibreria Shakespeare and Company, de la qual ja en vaig parlar fa temps en una altra escapada a París. Per qui no la conegui, aquesta llibreria té dos pisos: el primer, que és la zona de llibres en venda en general; i el segon, en què majoritàriament hi ha llibres que no

estan a la venda, la zona on dormen els treballadors de la llibreria que opten pel model bohemi de fer-ho servir com a allotjament i inspiració per a la seva escriptura, i, també, una petita zona de llibres infantils. Mentre regirava aquesta zona, i amb una mica de mal d'esquena, vaig decidir seure a una de les cadires que hi ha a la zona i mirar-me aquesta edició del llibre (em va encantar la pel·lícula, però mai no havia llegit el llibre original). Mentre ho feia, una de les treballadores en una de les habitacions va començar a tocar el piano que hi ha a la botiga, de forma que, la Laia, que té un gust força musical, va començar a fet patadetes com a boja.
Així que, evidentment, el llibre es va venir amb mi cap a Tarragona.