divendres, 28 de setembre de 2007

Vandrar i ett sommarregn


Caminar sota la pluja d'estiu... Un record inoblidable d'un estiu que ja ens ha deixat...

dijous, 27 de setembre de 2007

Setmana difícil

No, aquesta  no està sent una setmana fàcil. A tota la "ressaca" (sense alcohol) que porto acumulada de les festes de Santa Tecla (aiiiii! això de dormir tres hores de dissabte a diumenge i aixecar-se a les 7 del matí....) s'ha de sumar que vaig treballar dilluns (teòric dia de festa de la Tecla desplaçada a la Mercè) i que va ser un dels dies més durs de la meva vida professional amb la mort d'un regidor de l'ajuntament. I me'n vaig sortir mig surant entre una onada d'emocions que a dures penes em deixaven respirar quan vaig entrar per la porta de casa i no vaig tenir més forces que per asseure'm al sofà, sopar i anar-me'n a dormir.
Al tint gris que van agafar aquells primers dies s'ha de sumar que la tardor ha tret ja el nas per les nostres finestres, i que, precisament ara, mentre escric això, entra un airet fresc que déu n'hi do. Però això no em molesta. M'agrada aquesta melangia que desprén la tardor, i a més, ara que han començat els cursos de tooot, ja sento cada matí les classes del conservatori de música que tant he trobat a faltar aquest mes d'agost... Avui diria que toca trombó o alguna cosa de vent similar....
Tan sols queden 15 dies per les vacances (que espero poder allargar amb la benevolència de la meva jefa...), tres setmanes per anar a parís, i dues i mitja per veure a Mika en concert. Ah, i només cinc dies per començar les classes d'àrab, que me'n moro de ganes.

When I am far away...



M'encanta aquesta cançó, especialment aquella part que diu: Frost on the window pane, the sound of pouring rain, all makes me glad of you...

dijous, 20 de setembre de 2007

In!!

Doncs sí, he aconseguit plaça a la EOI de Tarragona per estudiar primer d'àrab. A més, el sorteig m'ha permès estar en els primers 30 llocs, el que significa que podré escollir el grup que vull (de 3 a 5 de la tarda). La veritat és que estic molt il·lusionada: sempre he volgut estudiar àrab, i no les tenia totes amb mi que aconseguiria entrar a primer. Ara, només cal esperar al dia 1 d'octubre per començar les classes!

dimarts, 18 de setembre de 2007

Jim Broadbent serà Horace Slughorn


Jim Broadbent, el mestre de cerimònies entre còmic-malèvol-compassiu de Moulin Rouge, serà Horace Slughorn en la sisena pel·lícula de Harry Potter and the Half-Blood Prince, que, precisament, es comença a rodar avui. Continua així una de les tradicions d'aquesta saga cinematogràfica: contractar actors anglesos, de reconegut prestigi, i qualitat contrastada (Broadbent té un Òscar). El que sí que em temo que continuarà sent una constant dels films és que, tot i aquesta llaminera base, el film continuarà desaprofitant aquest potencial i rel·legant-lo a petites aparicions, pràcticament cameos, enmig d'un context mediocre. Sí, el trauma de Harry Potter and the Order of the Phoenix és massa dur per ser superat, i la por és encara pitjor si ens enfrontem al meu llibre preferit de la sèrie.
Però centrant-nos en Broadbent, crec que és un càsting excel·lent. Perquè Slughorn és comèdia i és drama (el pitjor dels drames, potser), i el personatge li encaixa com un guant. No puc esperar per veure l'escena de la festa de Nadal, abraçant a Snape amb la seva cara rodona i somrient...

La primera víctima de les festes...

...han estat els meus peus. Més concretament, el pobre peu esquerre, que ahir va patir les inclemències del "baixa de la Part Alta, puja a la Part Alta" sis cops en 10 hores XD. Guardaré un bon record del concert dels Pets, ho vam passar moooooolt bé, molt millor que a Reus.

dilluns, 17 de setembre de 2007

Flying through the night


Ahir a la nit vam anar a la Plaça Friki, dins de les festes de Santa Tecla. Feien un cabaret aeri, que em va recordar una mica a aquells espectacles que veiem al cabaret del fòrum del 2004 a Barcelona... A Tarragona vam poder veure trapezi, acrobàcies amb tela, amb corda, amb "pentatrapezi", pallassos, i altres volteretes impressionants. La nit era força agradable, amb un petit toc de fred i alguns núvols que no ens deixaven veure les estrelles... Però en general va ser una experiència força maca i ho vam passar molt bé veient els números a l'estil "más difícil todavia".
Després vam passar una mitja horeta per la plaça del Rei, on actuava un grup de folk alternatiu de Perpinyà, amb inspiració occitana. Tan sols vam poder caçar el vol unes 5 o 6 cançons abans els tècnics no els fessin plegar, i tot just em quedaven les forces suficients per a arribar fins al llit i caure-hi morta, però va ser, en definitiva, una breu nit més per recordar.

diumenge, 16 de setembre de 2007

The Prince's Tale


És el meu capítol preferit de l'últim Harry Potter, i probablement de tota la sèrie. Tafanejant pel youtube, he vist que molta gent ha intentat recrear-lo o bé amb dibuixos de fans o bé barrejant imatges de pel·lícules. M'agrada especialment aquest resultat. Probablement sigui molt millor que la pel·lícula (arribarà, en teoria, el 2010).

dijous, 13 de setembre de 2007

Samma Gamla Vanliga Visa


Sha la la la...
Ahir va començar una altra vegada el curs escolar, el que significa que ja no hauré d'anar pel carrer topant-me amb nens de vacances (tres mesos de vacances! Ja ni me'n recordo...) mentre jo vaig a treballar. Aquest estiu tan sols he fet 15 dies de vacances al juliol, que van passar massa ràpid, i l'agost ha estat llarg i pesat, amb tant poca gent treballant al diari i tantes poques notícies... A Tarragona estem a les portes de la festa major, el que significa que comença una de les èpoques que més m'agraden de la ciutat, però també de les més cansades. A més, tan sols falta un mes pels 15 dies més de vacances de l'octubre, i, probablement, un cop acabi les festes m'obsequiaré amb un cap de setmana llarg com a compensació per haver de treballar el 24. Això si sobrevisc a tants dies sense dormir, és clar...
Ahir va ser també un dia especialment llarg per mi, ja que em vaig despertar al Prat a les 6 del matí, vaig creuar Barcelona, vaig passar dues hores a l'hospital, vaig tornar a Tarragona i vaig treballar tota la tarda. A les deu de la nit ja pràcticament ni m'aguantava de peu, i aquest matí m'ha costat més del normal aixecar-me.  I un altre cop he oblidat els meus bons propòsits, que demà hauran de començar i-ne-xo-ra-ble-ment. Ja se sap, la mateixa cançó de sempre:
-Anar al gimnàs dilluns o divendres (o dimarts i divendres).
-Anar a la piscina com a mínim un cop a la setmana.
-Aixecar-me a les 7.30 cada dia i no fer el manta!!
-Acabar d'una vegada la repassada de tots els llibres de Harry Potter (vaig a la meitat del 5è, i queden tot el 6è i 7è) i començar amb les noves lectures: he d'acabar un parell de llibres que m'han deixat a través de bookcrossing, i vull llegir Wuthering Heights en anglès, que fa un parell d'anys vaig abandonar al primer capítol.
-Veure  la sèrie Rome, que tinc baixada sencera, i començar, a partir de la setmana que ve, amb les noves temporades de Heroes i Grey's Anatomy.
Avui el dia està ennuvolat i xafogós. He d'agafar el cotxe a les 10.45h. De fons, sona En Händig Man en directe a Stockholm. (Per cert, la imatge està presa el meu últim dia a Lund abans de marxar. Estava nevant i el cementiri de davant de casa tenia un aspecte irresistiblement romàntic).
Jag hör samma gamla vanliga visa...

dimecres, 12 de setembre de 2007

I try to be like Grace Kelly



Les vacances de l'octubre (15 dies de glòria en l'horitzó...) comencen a pintar molt millor del previst (si és possible). Aquí estan les entrades pel concert de Mika a Razzmatazz del dia 18 que he comprat aquest matí, aprofitant una visita llampec a Barcelona per passar pel metge... Serà l'aperitiu previ al viatge a París que tenim previst fer la setmana següent, i un antídot a la pena per no poder anar al concert de Crowded House del dia 1 (serien ja tres concerts en un any, amb la despesa afegida d'un viatge a Estocolm per anar a un d'ells). Espero que l'actuació valgui la pena, i que tinguem alguna cosa més que les deu cançons de l'únic disc de Mika.

dilluns, 10 de setembre de 2007

På turné i Stockholm (i V) - Det spelar ingen roll...



Sóc feliç. Ahir a Internet algú va penjar totes les cançons del concert de Per Gessle a Estocolm, que ara estic escoltant de fons. Un petit record sonor fins que aquesta tardor es publiqui el DVD en què, teòricament, estarà enregistrat l'actuació juntament amb Göteborg. Amb PG de fons, és més fàcil recordar les emocions d'una nit inoblidable.
Va ser poc més d'una hora i mitja, de cançons de Mazarin, En Händig Man i tasts de Gyllene Tider. No es va anar gaire enrere en el temps, però sí que van sonar algunes de les meves cançons preferides. Em van encantar les versions en directe Det Hjärta Som Brinner i Ljuder Av Ett Annan Hjärta, vaig trobar que la veu de PG era perfecte en directe amb les cançons del nou disc i que Hanna's kärlekspil sona perfecte en viu. Vaig al·lucinar amb l'entrega del públic suec amb les últimes cançons de GT (Hej, Hej, jag klarar mej nog...) i em vaig emocionar amb Kung Av Sand. Una mica freda la rebuda a les últimes cançons, sobretot aquelles que no eren singles, tot i que alguns detalls (com aquell teclat a Pratar Med Min Müsli) van despertar veritable passió.
Però, sobretot, em va encantar: el duet a Om Du Bara Vill (una de les cançons més maques de la història), la interpretació sense guitarra de Tycker om när du tar på mej, aquell final tan senzill i tan maco amb Min Hälsning, el públic cantant När vi två blir mentre ens acomiadava la versió jazz, la brutal Fru Nordin, la força de Sommartider...
Tantes emocions que és difícil reduir-les a paraules... Millor escoltar, sentir, veure...

diumenge, 9 de setembre de 2007

Something happened today

Avui tinc un dia diguem-ne que una mica creuat.. Ja se sap, els efectes secundaris de l'exili. I per moments com aquest, res millor que una cançó com a mantra per trobar de nou el camí a casa...
Is it a dream
or is the day still dawning
in this part of the world?
Is it one of these moods
where you feel so selfish
 in this part of the world?
But hey,
something happened today.
I wish I could explain
the strange sunshine through the rain,
the rush I got
I heard you call my name.
It will never sound the same again.
Tried to be good,
any small town person
knows it never ends.
Since I was young,
I've been a stranger to my myself.
I know it never ends.
But hey,
something happened today.
I wish I could explain
the strange sunshine through the rain,
the rush I got
I heard you call my name.
Things will never be the same again.

dijous, 6 de setembre de 2007

Relax, Take It Easy



A la gent no li agrada fer cua. I jo no sóc especialment pacient. Però si alguna cosa he après en els últims anys, és la necessitat de mirar les coses amb uns ulls més positius. No enfonsar-te a la mínima dificultat. Evidentment, la capacitat va a dies, i de vegades es torna en contra mi, però sempre és agradable tenir guardada a la butxaca una miqueta de filosofia oriental per afrontar moments més foscos.
Ahir vaig estar una hora i quart a la Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona, esperant per preinscriure'm a un curs d'àrab (dits creuats perquè tingui plaça!). Vaig veure gent en un veritable estat de nervis per la cua que fluïa lentament per les escales. Hi va haver qui va dir que era inacceptable. Jo vaig disfrutar una estona. Tenia el meu llibre de la Orde del Fènix, en anglès (és increïble com una història millora si la llegeixes en llengua original) i els minuts van passar més amablement.
Sempre pots tancar els ulls. I pensar en un bon moment. Un moment que et relaxi. Si saps esperar, les coses passaran. I passaran bé. Millor si et relaxes i t'ho prens amb calma.

dimarts, 4 de setembre de 2007

Tarkan


Com que portava un parell de dies sense actualitzar, un petit extra del dia. Fa anys, quan feia classes de dansa oriental, la meva professora em va fer descobrir Tarkan, un cantant turc bastant conegut (l'autor d'aquell hiperversionat Kiss Kiss). Aquesta és la meva cançó preferida, vídeo preferit.. i ball preferit...

På turné i Stockholm (IV) -Juni, Juli, Augusti...-



Jag sitter här en stund
Och blundar men jag ser ändå...
Amb aquestes paraules va començar diumenge 12 d'agost el gran concert de l'estiu per mi, i per més de 10.000 persones a Stockholm. A la tarda d'aquell dia clau, havia estat passejant per Skansen (encara no havia pogut veure l'ós del zoo nòrdic, ja que l'última vegada hi vaig anar al desembre...) i, mentre buscava els llops al seu tancat vaig començar a escoltar alguna cosa familiar.... Sí, sí, era Spegelbol, una de les cançons de l'anterior disc en suec de Per Gessle, Mazarin. Primer vaig pensar que algun dels treballadors portava la música a tot volum a la seva furgoneta, però, de sobte, em vaig adonar que no. No, resulta que des de l'illa Djurgården tan sols una llengua de Mar Bàltic et separa dels jardins del Sjöhistoriska Museum, on el concert havia de tenir lloc poques hores després. I sí, mentre jo passejava pel zoo de Skansen, la banda i Per Gessle estaven assajant!
La resta de la tarda la vaig passar passejant, escoltant mp3 i preparant-me  per la nit. El dia s'havia aixecat mandrós, gris, humit, però mentre passejava en vaixell per l'arxipelag de la ciutat el sol s'havia decidit a acompanyar-nos. Feia molta calor i xafogor, però el dia era bastant maco i agradable. Mentre descobria una exposició magnífica a l'aire lliure de fotografies d'animals salvatges (llàstima que no apuntés el nom de l'artista, el buscaré....), però, el temps va fer una regressió i de nou una màscara grisa va cobrir el cel suec. Llàstima, semblava que la pluja amenaçava amb acompanyar-nos. 
Vaig menjar ràpid en un McDonalds (per cert, els pitjors McNuggets de la història!) i vaig anar a agafar el bus per anar al Sjöhistoriska (a 20 minuts caminant de Skansen, a 10 en un magnífic bus). I, amb una mica de paciència (els busos anaven tan plens que ni paraven!) finalment vaig poder encaixar-me en un d'ells. Tant glorificar el sistema de transport públic suec per acabar aixada en un bus igual que feia cada matí al 165 entre El Prat i Plaça Espanya!! L'arribada a l'esplanada del museu estava absolutament bloquejada pel trànsit, i tota la gespa dels voltants estava esquitxada de petits grups de fans o simplement lleugers interessats asseguts i esperant l'hora del concert. Vaig fer cua per passar per les portes (amb la meva entrada de Ticketfast rebregada per dur-la tot el dia a la cartera...) i vaig entrar. La part més propera a l'escenari estava envoltada per tanques i no es permetia l'accés a ningú més. Vaig buscar un lloc a la gespa a prop d'aquestes tanques i vaig esperar pacientment, enviant sms i xafardejant què feien els suecs. Semblava que tots els fans internacionals que tenia l'esperança de conéixer estaven a la zona tancada. Llàstima.
A les vuit del vespre van començar a projectar vídeos musicals a la pantalla de l'escenari. Grups, cantants suecs, actuals o força antics. Tot i que als fòrums s'havia criticat molt, ho vaig trobar divertit. Hi havia cançons que estaven bé. I a les 20.45h, de nou va tornar la caràtula del disc a la pantalla i el missatge "Enjoy the show!" (única referència en anglès de la nit). I de fons, una versió jazz d'una cançó que em sonava molt... Les noies del meu costat, unes veritables fans radicals sueques (les úniques del meu voltant amb sang a les venes no congelada) em van desvetllar el misteri: Jag vill känna din kropp emot min...cantaven (När vi två blir en). Però aquesta no va ser la primera cançó, sinó Juni, Juli, Augusti...L'estiu ja havia arribat!