divendres, 15 d’agost de 2008

Per què? Per què?!!


Després d’unes setmanes dures de tornada a la feina les coses em començaven a anar bé. Ahir a la nit estava contenta i tot per diferents motius.
1. Tinc el meu primer pont des de fa no sé quant de temps. I diumenge vaig a veure a Amaral, que toquen a les festes de Sant Magí (bé, avui les contalles de Sant Magí, que tampoc m’entusiasmen tant, però estan bé...).
2. He aconseguit que em donin permís per fer segon d’àrab a l’EOI (tot i que em costarà tornar-me mig boja per combinar-m’ho amb la feina, i hauré de sacrificar segurament la meitat de la lliçó cada dia...)
3. He aconseguit anar a la piscina d’una forma regular. Aquesta setmana he fet campana, sí, però estic guanyant en velocitat, resistència... I d’aquí no res seré la Michael Phelps femenina (jiji).
4. Sí, fan Olimpíades a la tele!!! I em puc passar els matins veient esports que de veritat m’agraden però que mai fan a la tele: natació, gimnàstica, atletisme... Visca Pekín 2008 i avall el canvi horari!! (i gràcies per les reemissions i la web de rtve!).
5. Després de dos mesos en blanc, he aconseguit acabar-me un llibre. Vale, sí, és el Diari de Bridget Jones, però després de tanta sequera més val començar per poc, no?
6. He començat a llegir-me El Senyor dels Anells. De moment només explica un munt de coses dels hobbits que no m’interessen gens, però a veure si millora...
7. M’he organitzat: no mato les meves plantes de set, vaig a comprar quan toca, faig la rentadora quan toca (i no, els llençols ja no surten caminant sols cap a la rentadora del temps que fa que no penso en ells...). I sempre hi ha gelat a la nevera (vainilla amb cookies de la Sirena... yuuuummm)
8. No fa calor! Puc dormir tapada, el cabell se m’asseca quan surto de la dutxa i no cal anar en bikini a treballar! (avui fa un vent de collons, però això és una altra història).
Doncs algú em pot explicar per què a algú se li ha acudit endarrerir l’estrena de la pel·lícula de Harry Potter fins al Juliol quan estava prevista pel Novembre? Quan ja hi havia data d’estrena a Espanya (28 de novembre)? Quin sentit té estrenar-la quan ja s’hauran acabat de gravar les dues últimes??? Jo no entenc res...

dimarts, 12 d’agost de 2008

Caos


Quan he entrat aquesta nit a casa m’he pensat per un moment que el famós accelerador de partícules de França-Suïssa havia passat pel nostre mini-pis i, xocant protó contra protó (que algun dia algú ens explicarà què significa) ha deixat tot al revés de com devia d’estar. Ara mateix em sento asseguda al mig del Big Bang, en un món que abans era recullidet i ordenat, i que de sobte és només això: caos.
La raó no és una altra que aquest cap de setmana ve el propietari del nostre cutxitril a pintar aquelles dues parets damnificades per les taques d’humitat. En fi, que em treurà la companyia inestimable de les cares de Vélmez que durant dos anys s’han anat perfilant al meu menjador i a la meva habitació. I per tal de fer la feina possible, hem hagut de regirar tot: l’escriptori a l’armari, l’ordinador sobre el llit (i perquè he demanat pietat per poder-me connectar aquesta nit), el sofà contra la tele, els gots sota la tauleta del menjador, la prestatgeria al mig de l’habitació, el microones i el forn buscant un lloc al món... I el que és pitjor de tot: les piles i piles de llibres formant les torres bessones, l’empire state building i el districte financer de New York en un microcosmos a la meva cuina. Ah, i el millor de tot l’espectacle: les ampolles de vi sota la pica del lavabo, substituint l’espai que abans ocupava la cistella de la roba bruta, ara amagada darrere de l’armariet.
La vida està del revès, tinc maldecap, i per moure’m del llit a la nevera he de fer pràcticament espeleologia. Vull que s’acabi.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Mmmmm...


Fa tanta calor aquests dies que em passaria les hores en remull... Sentint el so de l’aigua xocant contra el meu cos a cau d’orella, veient el sol reflexat, tancant els ulls.. Ahir vam fer sessió intensiva de platja a Torredembarra amb ones gegants incloses, i avui he passat el matí a la piscina descoberta del CN Tàrraco. No m’hi puc quedar per sempre?