dilluns, 30 de novembre del 2015

Favorits de setembre, octubre i novembre

He de reconèixer que aquests darrers mesos he estat fent llistes mentals de favorits mensuals per poder fer aquest post, però la vida, la feina i sobretot aquest nou projecte on-line han fet que hagués de renunciar al temps que abans dedicava a aquest blog, i que ara espero recuperar en certa forma. Així que us faig una espècie de favorits de tardor en què aplego aquells elements que més m'han acompanyat en els mesos de setembre, octubre o novembre. O, com a mínim, part d'ells.


  • Un objecte: la meva nova cafetera Russell Hobbs Legacy. Feia molt de temps que tenia ganes de comprar-me una cafetera de goteig, les clàssiques cafeteres de gerra gran i filtres de paper. Em tirava enrere el preu, l'espai que ocupen i el fet que no els acabés donant ús ja que fan grans quantitats de cafè (i a casa  només prenc jo cafè i ara sols pels matins), però després de molt regirar per Amazon em vaig animar amb aquest model de la marca britànica Russell Hobbs. No sols és preciosa, sinó que ocupa poc espai i és polivalent pel que fa a quantitat de cafè produït: té una opció per a poca quantitat (jo faig el corresponent a quatre tasses pel matí, que em donen una tassa ben llarga de cafè i una miqueta més per si vull repetir) però també per a fer-ne més si un dia tinc molts convidats. Manté el cafè calent trenta minuts i té un sistema de producció que fa que surti boníssim el cafè. L'adoro i cada matí és el primer amb què interacciono en entrar a la cuina. Ah! I es pot programar perquè et faci el cafè a l'hora que tu vulguis, que sempre és un plus.

  • Una peça de roba: sabatilles per estar per casa d'H&M. Ho confesso: sóc una apassionada de caminar descalça per casa. A l'estiu no em veureu més que caminant descalça, cosa que, tenint en compte que casa meva no està precisament impoluta, és una mica arriscat per les soles dels meus peus. Però cada hivern tinc el mateix dilema: vull seguir anant descalça però se'm refreden els peus. I si em poso sabatilles acabo descobrint-me caminant descalça perquè la sensació de tenir una sola a sota no m'agrada. Per això, quan vaig veure aquestes sabatilles en forma de guineu a H&M em vaig alegrar: peus calents i sensació de caminar descalça. Què més puc demanar?

  • Un producte d'estètica: la crema de mans Atrix. Especialment quan arriba la tardor i els dies de vent per aquestes terres, em torno una obsessa de la hidratació de les mans. I des que vaig ser estudiant Erasmus a Suècia allà per l'any 2005 (fa deu anys ja!!!), a casa sempre he de tenir una crema Atrix Hidratant amb camomil·la. Tot va començar un dia que, tornant en bicicleta al meu pis d'estudiants a Lund, el fred i vent nòrdic que començava a treure el nas em van  fer arribar a casa amb petites ferides sagnants a les mans. Prèvia consulta amb ma mare, la solució estava clara: hidratar les mans. I al supermercat suec em vaig trobar amb aquesta crema, que m'encanta per la seva textura, perquè no deixa gens de sensació greixosa i perquè hidrata moltíssim i durant hores. Així que ja us podeu imaginar que sempre vaig boja buscant botigues on la venguin (afortunadament cada cop la trobo a més llocs!)


  • Un organitzador: el bullet journal. Per uns canvis de feina, en els darrers mesos ha passat a ser encara més clau la necessitat d'un organitzador. I després de provar diversos sistemes (digitals i analògics), vaig descobrir el bullet journal. Es tracta d'un sistema en què tu mateix et crees la teva agenda / llista de coses a fer / diari d'inspiració / més tot allò que se t'acudeixi. Sol seguir unes codificacions més o menys compartides, es recomana l'ús de colors per diferenciar temàtiques... però és bàsicament un sistema adaptable a les necessitats de cadascú. Porto des de setembre amb ell, i tot i temporades (desorganitzades) en què l'he abandonat, noto que m'ajuda molt a fer les coses que vull i no oblidar-me coses importants, tant de feina com de casa. A més de controlar que cada dia hi hagi també alguna activitat que m'agradi. Si voleu saber més cosetes, aquí us fan una introducció al bullet journal. I si voleu saber-ne més, simplement aneu a Pinterest i trobareu infinites idees.

dilluns, 23 de novembre del 2015

How it all began (Penelope Lively)


Sumar Penelope Lively i història coral és una combinació que estava clar que no podia fallar. How it all began és, de moment, un dels llibres preferits d'aquest 2015, i ho ha aconseguit amb una història aparentment senzilla, però que, gota a gota, pàgina a pàgina, et va calant.

La novel·la parteix d'un incident aparentment anecdòtic: una senyora gran és atracada un dia pel carrer i això li provoca una lesió de cadera. Com a conseqüència, s'ha de traslladar a viure a casa de la seva filla. Que, com a conseqüència, serà baixa a un viatge de feina obligant el seu cap a endur-se amb ell la seva neboda. Que, com a conseqüència, veurà com es destapa el seu affaire secret amb un home casat... i així fins a configurar tot el conjunt de personatges que veuen com l'atracament del principi acaba desembocant en canvis, petits a la vegada que revolucionaris, en les seves vides.

Amb aquesta estructura, Lively reprén un recurs habitual en les seves novel·les (Consequences, de la qual vaig parlar aquí, ja tenia una premisa similar, tot i que no tan marcada) per poder així en certa forma fer de mestra titellaire dels seus personatges amb encara més poder. El joc, però, es llegeix com absolutament natural, gràcies sobretot a aquest estil d'escriptura que té Lively i que per mi és absolutament addictiu (i que afortunadament combina amb una amplíssima producció literària).

Tot i que ara fa mesos que vaig tancar definitivament aquesta novel·la, els personatges continuen encara vius en la meva memòria. Charlotte i Henry, que s'enfronten cadascun des de la seva perspectiva a la realitat sovint feridora de la vellesa; Rose i Anton, a qui la casualitat aplega durant unes hores sota un mateix sostre creant una de les històries més subtils i més maques de la novel·la; Marion, la professional que creu tenir-ho tot a la vida i que observa com els seus esquemes es van desmuntant peça a peça... i així fins a completar l'elenc de set personatges que desfilen per les seves pàgines.

Malgrat ser ja una novel·la escrita amb una edat avançada (es va publicar el passat 2012, quan l'escriptora tenia ja 79 anys!) manté tota la frescor que estic assegura que encara avui en dia li reporta nous seguidors que no poden deixar de passar planes. Una bona recomanació per començar a descobrir-la sense necessitat de remuntar-se en el temps!