Adéu 2015

Un altre 31 de desembre, un altre moment clàssic per fer balanç d'un any. Aquests darrers anys en què he pogut actualtizar menys (tot i que aquest darrer mes he intentat mirar de resoldre-ho) tinc la sensació que el temps passa volant sense que em doni gaire temps a fer totes les coses que m'agradarien. Que cada afició que vull potenciar n'acaba devorant una altra, i que per molt que m'aixequi aviat o intenti aprofitar estones mortes, no hi ha, definitivament, prou hores en un dia per encabir-hi tot el que m'agradaria fer. Suposo que és una de les coses que et passen un cop tens un fill, i que et fan envejar aquells anys en què tenies tant de temps lliure i encara eres capaç de queixar-te que te'n faltava...

El 2015 he repetit el registre lector del 2014: 10 llibres en total. M'hagués agradat poder superar-la, però he de reconèixer que la meva passió pel ganxet m'ha tret moltes hores que abans hagués pogut dedicar a la lectura. Tot i això, sí que puc destacar que aquest any he llegit llibres que m'han agradat especialment i que fins i tot he recomanat a d'altres persones. Cap d'ells clàssics, cosa que és un canvi, suposo que perquè el meu estat mental em situa lluny de poder enfrontar-me a llibres d'aquest tipus.

Així que, a l'espera que vagin apareixent els comentaris dels llibres llegits en aquest blog, us faig un petit avançament del que considero el meu top-3 de millors llibres d'aquest any 2015:

• How it all began, de Penelope Lively. Ja us en vaig parlar fa unes setmanes al blog. Per mi Penelope Lively és sempre una garantia d'èxit (tot i que el meu llibre preferit d'aquesta autora continua sent la fascinant Moon Tiger, que no deixaria mai de recomanar). Aquesta novel·la em va agradar especialment per la seva estructura coral i el seu anàlisi d'un fet que m'apassiona: com un esdeveniment aïllat pot afectar les vides de tantes persones, moltes d'elles inconnexes. Dins d'aquesta petita joia, s'hi amaga una de les històries d'amor que més m'han agradat llegir aquest any, i això es mereix ser destacat.
• Nosaltres, de David Nicholls. D'aquest autor britànic us vaig parlar fa temps després de llegir la seva obra més coneguda, One Day, que em va provocar emocions enfrontades. No tenia gaires esperances que Nosaltres hagués de ser millor, però de vegades la vida et sorprèn, i la intuïció que em va fer demanar-lo per Sant Jordi va resultar ser d'allò més encertada. En parlaré aviat al blog, però d'aquesta novel·la em va entusiasmar la seva capacitat per plasmar amb un realisme preciós la vida de parella. Un llibre molt emocionant i divertit amb un personatge protagonista d'aquells que enamora des dels seus defectes, perquè us hi sentiu identificats.
• Longbourn, de Jo Baker. Aquesta sóc conscient que és una proposta poc habitual, ja que aquesta novel·la entraria dins del que seria literatura de preqüeles, seqüeles o reinvencions de la història d'Orgull i Prejudici de Jane Austen, que és extraordinàriament abundant i gairebé mai d'una qualitat destacable. Aquest llibre, però, em va sorprendre molt i, tot i no ser una obra mestra, em va resultar una lectura molt agradable. Una història paral·lela a la de la famosa novel·la d'Austen centrada en els seus criats, aprofitant aquelles breus mencions que apareixen a l'obra original. 

I què passarà el 2016? En els meus propòsits, he esborrat l'adverbi més, i simplement vull intentar llegir, escriure, i gaudir. I fer nota de totes aquelles coses bones destacables de cada dia, perquè no se m'oblidin més. Comencem el viatge!

The Hound of the Baskervilles (Arthur Conan Doyle)

Seguim amb el llistat de clàssics breus que he aprofitat aquest any per anar tatxant del repte de The Classics Club. I ho fem amb el meu primer encontre amb el mític detectiu Sherlock Holmes i el seu ajudant Watson, amb una de les novel·les més conegudes de les escrites per Arthur Conan Doyle dins d'aquesta sèrie: The Hound of the Baskervilles.

Es tracta d'una novel·la breu que, tot i que em va agradar, tampoc em va entusiasmar. M'agrada molt el personatge de Sherlock Holmes i la seva dinàmica amb Watson, però les novel·les de misteri o de crim no són les meves favorites. I tot i que és cert que aquesta història està molt millor escrita que d'altres del gènere que es publiquen actualment, tampoc no és un llibre que passarà a estar entre els meus favorits. Tot i això, tenia ganes de provar sort amb Conan Doyle, així que repte, en aquest sentit, superat.

En aquest cas, el detectiu i el seu ajudant són contractats per esclarir la misteriosa mort d'un membre de la família Baskerville, i que, tot i les evidències mèdiques que va morir d'un atac de cor, el seu entorn ho relaciona amb una mena de maledicció que pateix el clan familiar i que parla dels atacs d'un gos monstruós. Watson es trasllada a la casa de la família al camp per tal d'intentar recabar informació sobre el cas, mentre se succeeixen els elements misteriosos. Els indicis, alguns girs argumentals (alguns previsibles, tot sigui dit) i molta deducció de Holmes després, el duo acaba evidentment resolent el cas i aclarint més d'un misteri a la zona.

Com aquest no és un gènere que m'agradi especialment, i la lectura em queda una mica lluny en el temps, em limitaré a dir que aquesta història és una bona introducció al món de Sherlock Holmes, tot i ser l'òbvia a què tothom recorre quan es pensa en una de les obres de Conan Doyle. Si us agraden les adaptacions del famós detectiu britànic que apareixen contínuament a cinema i televisió, us pot resultar interessant retornar a l'origen i llegir-ne un dels llibres que més èxit encara avui tenen. El millor, per mi, és la construcció dels dos personatges protagonistes i la fina ironia dels seus intercanvis, així com l'ambient gairebé gòtic que envolta la casa dels Baskervilles. La trama, tot i que interessant i ben construïda, a mi no em va atreure gaire, però això ja és tema de gustos i preferències personals.

Favorits de Nadal

Tenia ganes d'aquest mes replantejar el post de Favorits i fer una edició especial nadalenca, centrant-me en els nous objectes relacionats amb el Nadal que han entrat a casa meva aquest mes de desembre i que em tenen enamorada. Hi volia incloure la meva agenda i calendari per a l'any vinent, però finalment els deixaré per un altre post especial de finals d'any. I, evidentment, a casa meva hi ha molts altres objectes nadalencs que m'encanten i que vaig traient de l'armari conforme avança l'advent, però em venia de gust destacar aquestes petites novetats.

• Espelmes especials de Nadal de Vainilla (Lidl) i Avet (H&M Home). Porto unes quantes setmanes en què m'he aficionat a encendre espelmes per casa, ja que trobo que fan l'ambient més acollidor, em relaxen i a més, si són aromatitzades, tenyeixen la sala d'una olor suau molt agradable sense arribar a agobiar. Ja tenia per casa una espelma nadalenca de pa de gengibre (gingerbread) de Zara Home, però enguany s'hi ha afegit la d'Avet d'H&M Home, que és molt subtil i agradable i apte també per època no nadalenca,i la de vainilla que vaig trobar a Lidl. M'encanta l'olor de vainilla, com podreu comprovar en aquest post, i a més aquesta anava decorada amb purpurina d'estrelles que li dóna el toc festiu irresistible.

• Coixí de Nadal d'H&M Home. He dit que m'encanta H&M Home? De moment la secció de la marca sueca per a moda de la llar no està gaire estesa, però a Tarragona tenim la sort de tenir una botiga i em torna boja. Perquè els dissenys són molt macos i els preus molt més baixos que els de Zara Home, per exemple. Tant que fins i tot et pots plantejar comprar una funda de coixí per tan sols lluir-la durant les setmanes de Nadal, com és el cas de la d'aquesta estrella farcida de missatges festius. Tenia moltes ganes de tenir una funda de coixí així, i m'encanta que és nadalenca sense ser massa cursi.

• Crema de mans i cacau de llavis de Vainilla Especiada (Yves Rocher). Si poseu els ingredients Nadal, edició limitada i vainilla en un producte, podeu tenir per segur que hi aniré atreta com una mosca a la mel. Tot i que és una olor més forta de les que acostumo a fer servir, m'encanta tant aquesta crema de mans com aquest cacau de llavis, tant per aroma com per efectivitat (especialment la crema de mans, que per mi és un bàsic un cop marxa la calor). I a més, pel preu era ben fàcil caure a la temptació. Llàstima que fossin una edició limitada i un cop s'acabi Nadal ja no es podran comprar!

• Collarets intercanviables d'H&M. Avui us parlo molts cops d'H&M, i és que tot i que cada cop trobo menys roba per a mi que m'agradi a les seves botigues (sí que en trobo per la meva filla), cada cop m'agrada més tot el que desenvolupen en complements, bellesa o roba de llar. Aquest collaret em va entusiasmar: es tracta d'una cadena daurada amb diferents penjols de temàtica nadalenca per anar-los intercanviant. Són petits perquè no semblin massa obvis i donen un toc nadalenc al teu aspecte sense necessitat de cridar excessivament l'atenció, que és el que buscava. 

Quartet in Autumn (Barbara Pym)

Continuo amb el meu repàs de la carrera literària de Barbara Pym, escriptora anglesa que tot i que poc coneguda per aquestes terres, crea una espècie d'addicció un cop la descobreixes. Tal i com em passa amb Penelope Lively, sé que els seus llibres sempre em faran passar una bona estona i que són una garantia d'èxit.

Quartet in Autumn és un llibre important en la trajectòria de Pym perquè marca l'inici d'una nova etapa en la seva carrera. Després d'escriure diversos llibres en la seva joventut, Pym va deixar d'escriure des de l'any 1963 i fins el 1977 després que el seu editor rebutgés les seves noves obres, així com altres editorials que va provar. El 1977 The Times Literary Suplement la va incloure, però, com l'escriptora més infravalorada del segle XX, i a partir d'aquí va viure un renaixement que li va permetre obrir una nova etapa com a escriptora.

Per culpa precisament d'aquests catorze anys sense publicar, i amb el pes dels anys i de l'amargor, suposo, de veure frustrada la seva carrera literària, Quartet in Autumn xoca d'entrada per un canvi total d'estil. És la mateixa Barbara Pym i el seu retrat de les petites coses de la societat anglesa, però ara és més fosca, més amarga, més trista i més dura amb la realitat. Ja no trobarem aquelles espurnes d'alegria que ens dibuixaven un mig somriure a Excellent Women, sinó l'aridesa del grup de personatges protagonistes, els quatre treballadors d'una oficina que han arribat a la seva edat de jubilació i que afronten aquesta nova etapa amb diverses dificultats en el seu dia a dia.

La història parteix de la jubilació de les dues dones de l'oficina, mentre els dos homes continuen traçant els seus darrers dies com a treballadors actius a l'empresa. A partir d'aquí, l'escriptora va resseguint les vides individuals de cadascun dels membres d'aquest peculiar quartet, de les seves formes diferents d'afrontar la vellesa i la soledat, de les seves circumstàncies diferents i de com, un cop desapareguda l'empresa que els va unir, els costa trobar punts en comú. I és que de vegades, les persones amb qui de fet passem més hores al llarg del dia, acaben sent uns desconeguts, tot i que uns desconeguts que ens estimem tot i que mai no ho diguem, i amb qui ens uneixen uns llaços peculiars.

Tot i que aquest to més amarg, Quartet in Autumn és també tot un plaer com a lectura, i malgrat obrir diverses reflexions i deixar un sentiment de tristor al cos, també ens contagia un cert amor per la vida i per l'amistat que amaga, per tant, un cert missatge d'esperança. O així com a mínim vull interpretar aquesta història que, de ben segur, us donarà elements per pensar.

Anne of Green Gables (L.M. Montgomery)

El meu repte de The Classics Club avança molt poc a poc i començo a pensar que poc ambiciós com podia semblar d'entrada (encara tinc temps fins el 31 de desembre de 2018 per completar els 50 clàssics proposats), seré incapaç d'arribar ni a un míser 25% de complert. De moment, però, i gràcies al meu Kindle, vaig fent passets de formigueta amb algunes novel·les ja sense drets d'autor i que et pots descarregar de forma gratuïta.

Una d'aquestes ha estat Anne of Green Gables, de l'escriptora canadenca L.M. Montgomery. Potser resulta sorprenent, però jo desconeixia la història d'aquesta nena pèl-roja orfa pràcticament del tot. Ni vaig veure els dibuixos, ni la sèrie, ni la pel·lícula... i molt menys els llibres. No em pregunteu perquè, però de petita li vaig agafar mania, probablement perquè devien emetre els dibuixos a l'hora en què es feia alguna altra sèrie que a mi m'agradava i que devia haver-se deixat d'emetre (ni recordo quina sèrie, però sí que tinc una sensació d'odi en veure la capçalera i sentir-me traïda).

Tocava, doncs, pagar el meu deute amb aquest clàssic de la literatura infantil. La novel·la és molt breu (ideal per mi per poder acabar-la amb el meu ritme lector ridícul dels darrers mesos), i a més forma part d'una sèrie, cosa que fa que et quedis amb la sensació de quedar-te a mitges en acabar la novel·la. Tot i això, com a lectura independent és totalment vàlida (per alguna cosa és la primera de la sèrie) i com a molt us despertarà la curiositat per llegir els altres llibres de la sèrie, cosa que m'agradaria fer però amb la de pendents que tinc, ni em plantejo ara mateix.

La història comença amb l'arribada de la petita Anne a un petit poble  a l'illa del Príncep Eduard. La parella de germans Marilla i Matthew havia sol·licitat a l'orfanat l'adopció d'un noi perquè els ajudi a la granja, però per un error els envien a la petita Anne. Tot i la decepció, durant el viatge des de l'estació de tren a la granja el caràcter peculiar d'Anne (que xerra pels descosits, és molt desperta i intel·ligent i és d'aquelles persones que troba la bellesa en les coses més petites) fa que Matthew ja en quedi prendat i convenci la seva germana per quedar-se-la.

Comença així la infància i adolescència d'Anne al poble, on descobrim com fa els seus primers amics, els seus esforços a l'escola i la seva enemistat amb un dels seus companys de classe, Gilbert. Amb un caràcter fort i una imaginació excessivament desperta (coses que li provoquen alguns problemes), Anne va fent-se gran i descobrint-se com una jove brillant que aviat veiem com tot un talent per als estudis, molt sovint animada per la competència amb Gilbert.

Tot i que pel seu caràcter infantil la trama no sigui gaire complexa, el personatge d'Anne aconsegueix brillar al llarg de tota la història i aconseguir enganxar al lector, que igual que molts personatges, se n'enamora després de les primeres frases. A banda d'Anne, a mi m'ha agradat especialment la relació amb la seva mare adoptiva, Marilla, i com podem veure com progressivament va construint-se una relació de mare-filla entre elles.