I jo... amb aquestes sabates!!

Definitivament, el temps s’ha tornat boig. Des que a Montilla li va donar per parlar de transvassament de l’Ebre, que no para de ploure, i el que és pitjor, l’evolució del clima diari depèn ara d’una mena d’esquizofrència meteorològica que pràcticament ens obligaria a dur tot l’armari enganxat a l’esquena.
Aquest matí m’aixeco i està ennuvolat. Sembla que plourà. Opto per posar-me màniga curta però amb uns tirants a sota, a més de la jaqueta. De sobte, surt un sol espaterrant i a casa fa una calor insuportable. Opto per mantenir la roba però agafar la jaqueta fina de tres quarts pel carrer. Fa molta calor tot el dia fins la tarda. De sobte, mentre treballo, miro per la finestra i no és que plogui... està diluviant. I fa un vent fort. Genial, i jo que avui vaig amb espardenyes i sense paraigües. A la mitja hora, torno a mirar per la finestra i fot un sol impressionant, un altre cop. Carai, devia ser un núvol d’aquests primaverals que es passen i ja està.
Marxo de la feina i quan tot just he caminat vint passes començo a veure taques rodones al terra. No, no són taques, són gotes de pluja enormes!!! En tres segons, ja torna a diluviar. Corrent, torno a la feina a demanar empar i socors a una companya que em pot tornar a casa en cotxe. De tant que plou, hem d’agafar prestat un paraigües de la secció "oblidats" de la redacció per arribar fins al pàrquing, que és un minut i mig a l’aire lliure. I quan sortim del soterrani, ja no plou...
I a veure, amb tots aquests antecedents, quines sabates m’he de posar demà?!

Studying

Quan comences a treballar dius que la vida d’estudiant era molt més maca, però ara que torno a estudiar ( i tan sols un idioma!) començo a pensar que això dels exàmens no és tan maco com ho recordes... Dimecres passat vaig tenir la primera prova d’àrab, i demà tinc el plat fort (gramàtica i comprensió oral). Dimecres, per sort, s’acabarà el malson amb l’expressió oral (i que tots els déus dels països àrabs ens agafin confessats, perquè crec que necessitaré bastant il·luminació divina...).
Fa poc més d’una setmana em vaig despertar apurada perquè somiava que era el dia de l’examen i no m’havia estudiat els verbs. I em vaig dedicar al matí a estudiar-los. És com quan tenia els exàmens d’anglès de Cambridge i m’obsessionava el fet d’haver de portar el paper de la inscripció, el DNI i els bolis, i no deixar-me res. I, evidentment, abans de cada examen somiava que m’ho deixava tot. Doncs bé, aquesta sensació d’apuració la vaig tenir dimecres a l’examen d’expressió escrita: per què no havia estudiat més? En fi, el pitjor de tot és que aquest cap de setmana, mentre he repassat el temari, he anat trobant tooots els meus errors d’ortografia (que en són molts en 100 paraules...). Una cosa sí està clara: ja no els tornaré a fer mai més.
Entre conjugacions i vocabulari, aquests dies no tinc gaire temps lliure. Només la setmana passada vaig quedar per veure l’última d’Indiana Jones ( i tant de bo no hi hagués anat... ja en parlaré més endavant) i per veure Eurovision, i diumenge vaig anar a dinar a Barcelona amb les meves amigues. Però al tren m’acompanyava la inestimable llibreteta del vocabulari d’àrab. Aquest cap de setmana l’he passat a casa, tot i que només he dedicat algunes poques hores a estudiar. El vocabulari ja me’l sé, i simplement era acabar de polir algunes coses (espero!). L’objectiu és aprovar i poder passar a segon, si els horaris de feina m’ho permeten, però amb el meu ritme laboral no em puc exigir gaire més.
Com a mínim, fer exàmens mentre treballes té una avantatge: demà gaudiré de tres hores lliures de feina que no hauré de recuperar!!