I jo... amb aquestes sabates!!

Definitivament, el temps s’ha tornat boig. Des que a Montilla li va donar per parlar de transvassament de l’Ebre, que no para de ploure, i el que és pitjor, l’evolució del clima diari depèn ara d’una mena d’esquizofrència meteorològica que pràcticament ens obligaria a dur tot l’armari enganxat a l’esquena.
Aquest matí m’aixeco i està ennuvolat. Sembla que plourà. Opto per posar-me màniga curta però amb uns tirants a sota, a més de la jaqueta. De sobte, surt un sol espaterrant i a casa fa una calor insuportable. Opto per mantenir la roba però agafar la jaqueta fina de tres quarts pel carrer. Fa molta calor tot el dia fins la tarda. De sobte, mentre treballo, miro per la finestra i no és que plogui... està diluviant. I fa un vent fort. Genial, i jo que avui vaig amb espardenyes i sense paraigües. A la mitja hora, torno a mirar per la finestra i fot un sol impressionant, un altre cop. Carai, devia ser un núvol d’aquests primaverals que es passen i ja està.
Marxo de la feina i quan tot just he caminat vint passes començo a veure taques rodones al terra. No, no són taques, són gotes de pluja enormes!!! En tres segons, ja torna a diluviar. Corrent, torno a la feina a demanar empar i socors a una companya que em pot tornar a casa en cotxe. De tant que plou, hem d’agafar prestat un paraigües de la secció "oblidats" de la redacció per arribar fins al pàrquing, que és un minut i mig a l’aire lliure. I quan sortim del soterrani, ja no plou...
I a veure, amb tots aquests antecedents, quines sabates m’he de posar demà?!