dimarts, 2 de novembre de 2010

Recapitulem: panellets i Sitges

Generalment les setmanes que em toca treballar set dies seguits s'acostuma a acumular la feina i no tinc gaire temps d'actualitzar. Aprofito ara el primer dia tranquil des de llavors per recollir la promesa que us feia fa dos posts sobre els panellets d'enguany, que han estat l'acompanyant ideal per endolcir els matins que passo entre períodes de la prehistòria i panels d'art rupestre per obra i gràcia de l'assignatura d'Art Prehistòric.
Enguany era el primer cop que feia els panellets a la casa nova (l'any passat els vam haver de descartar ja que va coincidir precisament amb la mudança des del nostre antic mini-pis), així que m'enfrontava per primer cop al comportament dels pastissets en el forn nou. Al final no vaig tenir cap tipus de problema, i, potser per la pràctica en altres receptes més "embrutadores" o potser perquè ja li he agafat la pràctica als panellets, el fet és que és la vegada que he tingut menys problemes per fer la massa i que he provocat menys caos a la cuina. Pràcticament ni es va embrutar el marbre on tenia el bol amb la massa. Això sí, em continua costant un món enganxar els pinyons als panellets. L'altre dia vaig sentir a la tele que recomanaven barrejar els pinyons amb ou abans d'enganxar-los, així que m'ho apunto per l'any vinent..
De nou, van tornar a sortir boníssims, i rebaixant una mica el sucre respecte de l'ametlla, una mica menys contundents de l'habitual. Tot i això, en vam fer un quilo, i com que tampoc no se'n poden menjar més de tres d'una vegada, ens han durat ben bé una setmana. I, tristament, encara n'he hagut de llençar uns pocs, ja massa endurits pel pas del temps (i també pel final de la temporada).
Els panellets van ser la guinda a un cap de setmana força replet d'activitats, especialment pel que fa a dissabte. Aprofitant que havíem d'anar a Barcelona per un tema relacionat amb la Festa dels Súpers, de tornada vam fer dues parades. La primera, a Ikea, on a més d'aconseguir coses per la casa que feia temps que buscava, ja em vaig fer amb el meu assortiment de pepparkakor per aquest Nadal. La caixa d'enguany és, a més, preciosa (tot i que encara no sigui l'edició nadalenca): hi ha tot de figures amb els vestits típics de les regions de Suècia, fet que coincideix amb una enquesta que al país van fer fa poc per escollir els vestits regionals preferits del país (alguns d'ells reinterpretats).


La darrera parada va ser Sitges, on el meu acompanyant hi anava per obligacions professional-castelleres i que jo, com els castells em cansen en viu i en directe, vaig aprofitar per passejar per la ciutat, per on feia anys que no passava. Així que em vaig arribar fins al mar, vaig veure pondre's el sol, vaig xafardejar els productes de la fira d'artesans, vaig regirar entre botigues (i em vaig comprar un fermall en forma de gat xulíssim) i vaig devorar una crep de xocolata. I el més impressionant és que encara em va sobrar una hora que vaig passar asseguda a l'entrada d'un banc, llegint a la llum d'una farola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada