Tres imprescindibles per ser mare (cangur)

No és que tingui intenció de convertir aquest blog en un d'especialitat en temes de criança, però com ara aquesta faceta forma part de la meva vida, hi anirà apareixent de forma intermitent, com moltes altres facetes. I per començar, ja feia temps que volia comentar quines han estat aquelles tres coses que he trobat més imprescindibles a l'hora de passar un embaràs i tenir un bebé, així que aquí va el llistat segons estic vivint jo el procés, i per si pot ajudar a algú:

• Coixí d'embaràs: us el trobareu amb molts noms, el més habitual és el coixí de lactància, tot i que jo, per a la lactància, pràcticament ni l'he fet servir. Per diferenciar-lo del clàssic de lactància, que és més compacte, aquest se sol anomenar "tipus xurro" i es ven també com un accessori durant l'embaràs, per dormir i seure. A mi literalment aquest objecte m'ha salvat la vida: m'ha permès dormir amb comoditat i sense mals d'esquena un cop la panxa ja em començava a molestar (i això passa abans fins i tot que el 99% de la gent que et veu pel carrer se n'adoni que tens panxa d'embaràs), m'ha acompanyat durant moltes tardes de sofà, i ara és ideal per evitar que la nena em caigui del nostre llit a les nits o per rodejar-la quan la deixo durant una estona en alguna superfície. El meu és convertible en puf-hamaqueta per a nadons, però ni l'he ficat a la funda encara, i no crec que ho faci ja.

• Banyador d'embarassada: si teniu la relativa sort de passar gran part de l'embaràs durant els mesos de temps més càlid, malgrat que la temperatura us jugarà males passades, també us podreu estalviar molt en roba premamà. Amb una faldilla de goma, uns texans per a entretemps i algun pantaló tipus short, junt amb un parell de samarretes i de tops, anireu fent. Però la compra que per a mi ha estat imprescindible ha estat un banyador premamà. No cal gastar-se gaire (al Decathlon els venen força barats), i si us toca una panxa hivernal també us el recomano, ja que el millor exercici que es pot fer embarassada és la piscina. Engreixareu menys, us farà menys mal l'esquena, reduireu la retenció de líquids i estareu més àgils, cosa que agraireu en el tram final. Jo vaig anar a la piscina fins cinc dies abans de tenir a la Peque (i precisament el dia que va començar a avisar-me que ja estava de camí tenia pensat anar-hi, però evidentment hi vaig renunciar). L'he fet servir també per anar a la platja a l'estiu, ja que no és gaire bo que et doni el sol directament a la panxa ja que la famosa línia nigra se t'hi pot quedar eternament (també ho podeu resoldre amb una bona crema protectora, però com jo ja tenia el banyador no vaig voler invertir també en un nou bikini).
• Portabebés ergonòmic: I incideixo molt en la paraula "ergonòmic", ja que farà tota la diferència. Quan estem a punt de tenir un bebé, t'atabalen amb tot de coses que tothom considera imprescindibles: que si la minicuna (la vam comprar a preu d'or i encara és hora que la nena hi vulgui dormir), que si el cotxet (per sort ens el van deixar i fa mesos que ni el movem, la nena no s'hi troba còmode), que si l'hamaqueta (tot just ara amb tres mesos i mig hi vol estar, a estonetes i segons el dia). Evidentment, això depèn del bebé que us toqui a sort, però si teniu un canguret com la meva, us caldrà un portabebés. A mi tot el món del porteig ja m'atreia i ens en vam comprar dos: un fular semielàstic i una motxil·leta portabebés, ambdós ergonòmics de la marca Boba. Què vol dir ergonòmic? Que la posició de les cames i la cadera del nadó és l'adequada (el nadó hi està assegut, amb el cul per sota dels genolls, formant una M) i, per tant, ell estarà còmode, i tu també, ja que el pes es reparteix equitativament pel teu cos i NO fa mal a l'esquena. Us ho ben asseguro que no en fa, ja que jo, un cop la nena havia passat de 4 kg i només volia braços, començava a ressentir-me i a tenir dolors, i va ser començar a fer servir el fular a tothora i resoldre-ho. A més de la comoditat de poder fer coses per casa i tenir la Peque en braços (i per tant, sense plorar), és el lloc on dorm millor i és ideal per sortir al carrer, ja que tens les mans lliures i no t'has de preocupar de barreres arquitectòniques. Teniu moltíssimes marques al mercat (i l'ideal és mirar-ho en webs o botiques físiques especialitzades en allò que sona tan estrany de criança natural), però aquests són els nostres: Boba Wrap i Boba 3G

El cumpleaños secreto (Kate Morton)

I tornem un altre cop amb l'autora australiana Kate Morton, un dels meus vicis, plaers secrets o digueu-li com vulgueu. Poques vegades em decanto per obres que apareixen a la llista de bestsellers del moment, i probablement Kate Morton sigui una de les principals excepcions. Una popularitat que em permet també teixir uns llaços familiars lectors força divertits: quant he acabat amb cadascun dels llibres de Morton, immediatament ma mare se l'emporta a casa per llegir-lo ella, i per passar-li tot seguit a mon pare.

Ja feia temps, però, que no la llegia en versió traduïda, però el fet que l'amiga Raquel (a  qui podeu llegir al seu blog Al Buen Tuntún) s'oferís per aconseguir-me una edició firmada el passat Sant Jordi, va fer que optés per aquesta edició. I el moviment va resultar ideal ja que durant l'embaràs se'm va fer molt costa amunt llegir en anglès, i, en canvi, aquest llibre va ser devorat en pocs dies.

Què ens hi trobem a El Cumpleaños Secreto? Doncs de nou moltes de les constants de l'obra de Morton: saga familiar on s'amaga un secret, Gran Bretanya de fons i la Segona Guerra Mundial viscuda des de l'illa britànica com a ambientació. Ingredients que, de fet, ja vam trobar en obres anteriors, especialment a The Distant Hours (llegiu els altres comentaris que he fet de la seva obra aquí i aquí) En aquest cas, la història arrenca amb l'episodi del passat al voltant del qual gira tota la història: una adolescent observa com la seva mare, el dia de l'aniversari d'un dels seus germans, clava un ganivet i mata a un home que apareix a la seva casa de forma amenaçadora. La jove contribueix a encobrir el crim davant de la policia, però quan la seva mare afronta els darrers dies de vida i es retroba amb les seves germanes i la seva casa d'infantesa, comença a obsessionar-se per descobrir què s'hi amagava al darrere. I a partir d'aquí comencem a descobrir una història que, combinada amb els esdeveniments del present, de mica en mica, es va entreteixint amb l'episodi de l'assassinat, no sense algun gir narratiu al final que és també inevitable en la història de Morton.

Tot i que ja fa temps que vaig retornar a la prestatgeria el llibre, he de dir que en guardo molt bon record i potser sigui, després de la primera descoberta de Morton, una de les obres que més m'hagin agradat. Crec que l'ambientació a Londres és un dels forts de l'autora, així com el recurs a la Segona Guerra Mundial. I per primera vegada, el gir narratiu del final em va sorprendre (però potser és perquè havia perdut facultats, perquè ma mare assegura que era previsible...).

En definitiva, si sou seguidors de Morton, una obra que no us decepcionarà. I si la voleu descobrir, potser sigui també un bon inici.