El cumpleaños secreto (Kate Morton)

I tornem un altre cop amb l'autora australiana Kate Morton, un dels meus vicis, plaers secrets o digueu-li com vulgueu. Poques vegades em decanto per obres que apareixen a la llista de bestsellers del moment, i probablement Kate Morton sigui una de les principals excepcions. Una popularitat que em permet també teixir uns llaços familiars lectors força divertits: quant he acabat amb cadascun dels llibres de Morton, immediatament ma mare se l'emporta a casa per llegir-lo ella, i per passar-li tot seguit a mon pare.

Ja feia temps, però, que no la llegia en versió traduïda, però el fet que l'amiga Raquel (a  qui podeu llegir al seu blog Al Buen Tuntún) s'oferís per aconseguir-me una edició firmada el passat Sant Jordi, va fer que optés per aquesta edició. I el moviment va resultar ideal ja que durant l'embaràs se'm va fer molt costa amunt llegir en anglès, i, en canvi, aquest llibre va ser devorat en pocs dies.

Què ens hi trobem a El Cumpleaños Secreto? Doncs de nou moltes de les constants de l'obra de Morton: saga familiar on s'amaga un secret, Gran Bretanya de fons i la Segona Guerra Mundial viscuda des de l'illa britànica com a ambientació. Ingredients que, de fet, ja vam trobar en obres anteriors, especialment a The Distant Hours (llegiu els altres comentaris que he fet de la seva obra aquí i aquí) En aquest cas, la història arrenca amb l'episodi del passat al voltant del qual gira tota la història: una adolescent observa com la seva mare, el dia de l'aniversari d'un dels seus germans, clava un ganivet i mata a un home que apareix a la seva casa de forma amenaçadora. La jove contribueix a encobrir el crim davant de la policia, però quan la seva mare afronta els darrers dies de vida i es retroba amb les seves germanes i la seva casa d'infantesa, comença a obsessionar-se per descobrir què s'hi amagava al darrere. I a partir d'aquí comencem a descobrir una història que, combinada amb els esdeveniments del present, de mica en mica, es va entreteixint amb l'episodi de l'assassinat, no sense algun gir narratiu al final que és també inevitable en la història de Morton.

Tot i que ja fa temps que vaig retornar a la prestatgeria el llibre, he de dir que en guardo molt bon record i potser sigui, després de la primera descoberta de Morton, una de les obres que més m'hagin agradat. Crec que l'ambientació a Londres és un dels forts de l'autora, així com el recurs a la Segona Guerra Mundial. I per primera vegada, el gir narratiu del final em va sorprendre (però potser és perquè havia perdut facultats, perquè ma mare assegura que era previsible...).

En definitiva, si sou seguidors de Morton, una obra que no us decepcionarà. I si la voleu descobrir, potser sigui també un bon inici.