The Catcher in the Rye (J.D. Salinger)

Fa molt, molt de temps, vaig llegir la novel·la més famosa de J.D. Salinger, El Guardián Entre el Centeno, en castellà, com  a treball per l'institut. Recordo que és un llibre que em va impressionar molt, tot i que també molts dels seus temes no els vaig acabar d'entendre. Precisament per això tenia ganes de tornar a agafar aquesta novel·la més crescuda, per poder retrobar-me amb la seva història amb quinze anys més a les espatlles.

L'oportunitat va resultar irresistible quan el passat Nadal me'l van regalar en edició en anglès, cosa que feia temps que desitjava tenir, i malgrat la llarga llista de llibres pendents, de seguida em vaig trobar passant pàgines de The Catcher in the Rye i sense esma de deixar-lo. En pocs dies ja el tenia acabat, amb aquelles bones sensacions que sempre em deixa la prosa de J.D. Salinger, i que sempre m'alegro d'haver pogut redescobrir en la seva llengua original. I és que Salinger té una forma molt peculiar d'escriure, gairebé impossible de descriure en paraules, i trobo que a les traduccions, per molt bones que siguin, se'n perd una part.

Retrobar-te amb Holden Caulfield quan ja fa més d'una dècada que vas passar per aquella adolescència que a ell l'atormenta  et proporciona perspectiva i fins i tot encara més comprensió del seu petit viatge iniciàtic. I és que la tristesa, la desesperació, la desil·lusió que tenyeix la visió d'aquest jove connecta encara més amb tu quan ets capaç també de veure amb perspectiva la teva pròpia adolescència. I tot i que la meva joventut va tenir poc a veure amb la del propi Holden, sí que aquells sentiments que ell exagera són fàcilment identificables en aquest moment del trànsit de la infantesa a la vida adulta.

Per tant, ha estat un plaer poder tornar a recórrer els carrers de Nova York amb la mirada entre depressiva i desesperada d'en Holden, de compartir la seva visió de la literatura, el teatre i la música, de mirar la hipocresia del món i la bellesa de la infantesa i la innocència. A en Holden la mort del seu germà el fa despertar d'aquest món i es troba desubicat, sense ser capaç d'identificar què el fa feliç, més enllà d'algunes petites espurnes. Aquests detalls que, al cap i a la fi, són als que a tots ens ajuden a convertir un dia gris en un dia que podrem recordar amb bones sensacions.Arribar a aprendre-ho i a viure acceptant-ho, però, és un dels reptes que en Holden es nega a superar.

Amb aquesta relectura, em quedo a tan sols un llibre publicat de completar la bibiliografia principal de J.D. Salinger. Tot i que adoro Nine Stories i vaig gaudir molt de Franny and Zooey, és evident que The Catcher in the Rye és la seva novel·la més accessible i una d'aquelles històries que se us quedaran a dins, i us faran mirar amb incredulitat aquells que us confessin que van passar la joventut sense ni creuar-se amb ella. Mai no és tard, però, per corregir-ho. En Holden us seguirà esperant per explicar-vos la seva vida, tot i que sense entrar en detalls que us avorriran. No ho dubteu.

Favorits del mes d'agost

Després d'aquest parèntesi no anunciat d'estiu, reprenc l'activitat amb una fórmula que he vist a d'altres blogs i que trobo interessant per donar cabuda a d'altres temes que no són tan presents habitualment en aquest espai però que també formen part de la meva vida, malgrat que em faci mandra dedicar-li un post sencer. Es tracta d'un repàs als Favorits de cada mes, en què pretenc donar algunes pinzellades a coses que m'han agradat de les darreres setmanes. L'objectiu és fer-ho a finals de cada mes, però permeteu-me ser tan flexible que el post pugui aparèixer fins el dia 10 del mes següent (o, en aquest cas, l'11). I, evidentment, tots els productes o han estat regals d'amics o familiars o han estat pagats per mi, i no tinc cap contacte amb les marques que menciono.

I sense més, comencem amb els favorits del mes d'agost:

• Un objecte: la meva nova tassa Keep Cup, edició Mr Wonderful. Un autoregal d'aniversari. Fa temps tenia una tassa termo i va desaparèixer, segurament perquè me la devia deixar a l'antiga redacció on treballava. Aquesta, però, m'agrada molt més: manté molt millor la temperatura, és més lleugera, la goma del voltant és ideal per no cremar-se i, a més, m'encanta el disseny i els colors. I amb aquest missatge, qui es pot resistir? 

• Un accessori: els collarets de KISS Knowledge Is So Sexy (Dawanda). Darrerament tinc debilitat pels collarets, i estic una mica farta d'acabar lluint els mateixos que tothom porta de marques com H(and)M o similars. Així que regirant per Dawanda, que és una pàgina de venda de diferents artesans a l'estil Etsy, vaig topar-me amb les joies d'aquesta noia austríaca, sota la marca KISS Knowledge Is So Sexy. Em va costar decidir-me, però em vaig decantar pel mapa de Londres i per un tros de la partitura de Hey Jude, dels Beatles. A bon preu i enviament força ràpid.

• Una peça de roba: les bambes Skechers On the Go. Fa molt de temps vaig comprar-me unes bambes Skechers que encara aguanten impolutes, com si el pas del temps no els afectés, i que són imprescindibles a tots els meus viatges per comoditat i per impermeabilitat. Enguany tenia ganes d'unes bambes noves, i vaig trobar una nova edició de la marca, On the Go, que es caracteritzen per ser extraordinàriament còmodes i molt i molt lleugeres. Ideals per viatjar. Una de les claus que el viatge d'aquest estiu, a Bèlgica, hagi estat tan còmode per a mi han estat elles, companyes inseparables!

• Un artista: Jan Van Eyck. Des que viatgem amb la petita allò de preparar els viatges al mil·límetre s'ha acabat, i en el cas d'aquest estiu, que hem visitat Bèlgica, reconec que hi he anat una mica a cegues, ja que vaig treballar fins pràcticament dos dies abans de marxar i a un ritme força frenètic. Per això, cada nit quan revisava una mica per sobre el que volíem fer el dia següent, m'anava sorprenent amb els noms dels artistes que m'hi trobaria sense ni esperar-ho: Rubens a la Catedral d'Ambers, però sobretot Jan Van Eyck, al museu Groeningen de Bruges, i a la catedral de Gant. La visita al retaule del Xai Místic,  a aquesta darrera església, és un dels moments que més he disfrutat de la visió d'un quadre cara a cara. Podem dir que he tornat hipnotitzada pel color i detallisme de Van Eyck.

Van Eyck a Gant

Nobles y rebeldes (Jessica MItford)

Per fi arribo al darrer dels llibres llegits el 2014! No és que sigui un triomf arribar-hi al mes de juny, però com a mínim encara estem a la primera meitat de l'any 2015... L'honor de tancar la llista el té Nobles y Rebeldes, autobiografia escrita per una de les germanes Mitford, Jessica.

Les germanes Mitford solen aparèixer a diversos dels blogs que segueixo, sobretot per lectores aficionades a llibres similars als que a mi m'agraden i que també gaudeixen de Nancy Mitford, que és l'escriptora més prolífica de totes les germanes. Jo encara no he llegit res de Nancy Mitford (tot i que el darrer Sant Jordi em vaig fer amb un primer llibre seu per començar a descobrir-la), però quan el company va entrar a casa un dia amb aquesta edició en castellà de Jessica Mitford sabia que li acabaria robant. De fet, és una d'aquelles poques vegades en què ell compra un llibre que tinc clar que encaixa amb els meus gustos (cosa que passa molt poc sovint, ja que ens agraden coses molt diferents pel que fa a la literatura, tot i que algunes recomenacions creuades han acabat tenint èxit).

Jessica Mitford relata en aquesta obra tant la seva infància i joventut com la seva trajectòria amb el seu jove marit, un nebot de Winston Churchill amb qui es fuga a Estats Units. La història s'acaba quan tots dos se separen per la marxa d'ell a la Segona Guerra Mundial, on acabarà morint (no us desvetllo res, de fet s'explica a la introducció del llibre). Tots dos temes constitueixen dues parts ben diferenciades en l'obra, i que m'han deixat també sensacions molt oposades.

La primera part, en què descriu el curiosíssim ambient familiar dels Mitford, la relació entre les germanes (des de la comunista Jessica fins a tota una seguidora fidel del nazisme de Hitler!), els seus incidents casolans, etc., em va semblar molt i molt divertida, i és un dels motius pels quals tinc tantes ganes de llegir a Nancy Mitford, que es diu que precisament es va inspirar en aquesta etapa de la seva vida per escriure moltes de les seves novel·les. Amb una família del tot atípica, molt rica però també molt peculiar, les germanes creixen amb uns trets d'individualitat i forta personalitat sorprenents, com si gairebé semblessin la creació irreal d'un escriptor.

Per desgràcia, però, aquesta primera part es fa curta i aviat ens centrem en la història d'amor de Jessica i Esmond Romilly. Tots dos d'ideals fortament comunistes i de classe alta, he de dir que les seves peripècies, tot i no ser avorrides, per algú que és de classe baixa provoca un cert arrufament de nas. Sobretot per la forma en què és retratat Esmond, que, tot i ser protagonista d'una bonica història d'amor amb Jessica, no deixa de ser el típic nen esnob que juga a ser comunista i que ho resol tot amb eines de nen ric. I amb això no vull frivolitzar el compromís polític d'Esmond (que és total ja que mor lluitant contra el nazimse), però sí que moltes de les seves decisions a Estats Units em recorden molt a la forma d'actuar de qui ha tingut sempre la xarxa de rescat del compte corrent dels papes embolcallant-lo.

Malgrat tot, si sou aficionats al clan Mitford, o simplement voleu descobrir-les, aquesta novel·la és una molt bona introducció. Sobretot la seva primera part, no us decepcionarà, com tampoc el seu estil ple d'humor i molt amè de llegir.

Visita al Handmade Festival de Barcelona

Abans d'entrar en el que ha estat un veritable període fosc primaveral i pre-campanya electoral, en què pràcticament m'he convertit en un ésser format  90% aigua - 10% ibuprofeno, vaig tenir l'oportunitat de fer una escapada lúdica, sola, sense filla ni home, al Handmade Festival de Barcelona. Es tracta d'una fira que s'organitzava a Montjuïc dedicada al món del Do It Yourself (DIY), o el que és el mateix, les manualitats de tota la vida. Tenia moltes ganes de perdre'm entre els expositors, especialment entre els de l'apartat dedicat al món del fil, fer algun taller i passar un dia diferent.

Tot i que la fira em va resultar interessant i hi havia diversos expositors que van fer ofertes força temptadores (d'altres, en canvi, van inflar preus, cosa que simplement comparant amb el veí saltava a la vista); i tot i que diversos  professionals em van ajudar a aprendre coses noves sobre el misteriós món del trapillo o la cinta aplicada al ganxet, he de dir que en part em va decepcionar que no hi havia tants expositors dedicats al món del punt i el ganxet com m'esperava, i que l'espai, tot i ser gran i evitar la sensació d'aglomeració, va quedar un pèl desangelat, especialment a zones com l'Atelier (on es van fer els tallers) o l'àrea temàtica dedicada al Japó, que era de fet l'estrella de la programació. En tots dos casos, el contingut era boníssim, però l'espai no convidava gens a passejar. Si no m'hagués programat amb antel·lació el taller dubto que l'hagués fet, de tant poc temptador que resultava.

I dic aquestes crítiques perquè l'entrada a la fira no era especialment barata: a mi em va costar 9 euros, però a taquilla s'enfilava fins als 12 euros, i per aquesta entrada, un s'espera o bé preus més ajustats en tots els expositors i més varietat, o bé com a mínim un espai realment especial. Pel que he llegit, van millorar força respecte de l'any anterior, però encara els queda camí per recórrer.

Hi va haver d'altres coses, però, que sí que em van agradar:

• El taller de Summer Crochet amb LadyCrochet i MariaiPunt (a mi em va atendre aquesta darrera i un deu com a professora i persona), en què vaig fer aquesta bosseta amb cinta amb ganxet tunisià.

• Tot i que no vaig regirar gaire per la zona d'Scrapbooking (us asseguro que sóc un desastre si em poseu al mig de l'equació paper + tisores + pegament), em va encantar aquest estand dedicat a la washi tape.

• L'estand del programa de TV3 Ja t'ho faràs, que he seguit religiosament cada dissabte. Em va fer molta gràcia poder veure en persona alguna de les creacions que s'hi han fet. Llàstima que la masterclass del seu presentador, Rafel Vives, no la vaig poder veure.

• Les meves compres, és clar!!

Encara que sembli mentida, tenia força planificat el que volia i hi va haver poca improvisació. Un lot de trapillo de Trap-Art, una agulla de ganxet tunisià, un pack de cintes de EntreFilsiMadeixes amb la seva meravellosa tote bag de regal; uns cotons multicolors preciosos; tela de pissarra per poder fer una pissarra portàtil; i finalment el lot de regal de llanes Katia que donaven al CineKnitting (que combina cinema amb la possibilitat de fer punt o ganxet de forma simultània) i que inclou dues llanes multicolors precioses i unes agulles de punt, que ja estic aprenent a fer servir.

Així que tot i els peròs, crec que em costarà dir que no a repetir l'experiència de l'any vinent. M'agradaria, si tinc l'oportunitat, de comparar amb la fira Creativa, que es fa a la tardor a Barcelona, així que a veure si puc trobar un altre forat a l'agenda.

IMM III: Sant Jordi 2015

Sant Jordi sigui potser un dels dies més agobiants per comprar llibres, però el descompte i, sobretot, la llum especial de la diada, les parades de llibres (tot i que cada vegada prefereixo més endinsar-me dins de les llibreries per poder mirar més enllà dels títols mediàtics de torn) fan impossible resistir-se. En aquest repàs a les noves adquisicions literàries, però, s'hi han ajuntat també un parell de comandes a Amazon, així que el botí és especialment gran.

Començo pels llibres de la Diada de Sant Jordi. Aquest any m'he moderat i han estat tres, comptant-hi el que m'han regalat. I a la fotografia he afegit l'edició per a bebé d'Alícia al País de les Meravelles, de l'edició en català de la col·lecció britànica Baby Lit (a casa nostra, Mini Literatura, de Coco Books), que ha estat un regal per a la meva filla.

• Nosaltres, de David Nicholls. Aquest ha estat el meu regal de Sant Jordi, prèvia petició meva. D'aquest autor vaig llegir One Day  ja fa algun temps, i tot i que em va deixar sensacions enfrontades, m'ha cridat molt l'atenció aquesta nova novel·la, en què retrata la crisi d'un matrimoni a través d'un viatge per Europa. També és cert que les novetats nostrades enguany no em cridaven gaire l'atenció, així que he preferit anar sobre segur.
• The Cuckoo's Calling, de Robert Galbraith. Per qui no ho sàpiga, aquesta és la novel·la de detectius que va escriure sota pseudònim J.K. Rowling. Abans que es descobrís el secret (cosa que, per cert, va indignar força l'autora de Harry Potter), la novel·la havia aconseguit molt bones crítiques, molt millors que les de The Casual Vacancy, que encara he estat incapaç d'acabar. Ara que a Tarragona tenim fins i tot una petita llibreria anglesa, comprar llibres en anglès ja no és tant estrany.
• A la caza del amor, de Nancy Mitford. L'últim llibre que tinc pendent de comentar de l'any passat és de fet la biografia de les germanes Mitford escrita per una d'elles, Jessica Mitford. I la seva lectura em va recordar que havia llegit molt bons comentaris de les novel·les de Nancy, que és, de fet, l'escriptora de la família, i que s'inspira en part de les seves curioses vivències en les seves històries. 

 Fins aquí els llibres adoptat per Sant Jordi, però dies abans alguns altres llibres van trobar el seu camí cap a la meva bústia:

• El primer d'ells és Landline, de Rainbow Rowell. Aquesta autora nord-americana és molt apreciada, especialment entre els joves lectors, i té la facultat poc habitual de combinar la novel·la per a joves amb la d'adults, si és que de veritat hi ha diferència entre els dos gèneres. Crec que no puc demostrar millor les ganes que tenia de llegir alguna cosa d'aquesta autora que confessant-vos que ja porto mig llibre llegit. A Landline, Rowell parla també d'una crisi matrimonial a través d'un element surrealista: la protagonista, de sobte descobreix que pot trucar al passat i parlar amb el seu marit abans que es convertís en el seu promès. 

• Obro finalment el subapartat llibres de ganxet (estic passant una febre de ganxet força important) amb Around the Corner. Crochet Borders, de Edie Eckman. Es tracta d'un recopilatori de 150 vores per a projectes amb els colors com a protagonistes. Es considera un dels llibres bàsics en la biblioteca de tot aficionat al ganxet.
• I, finalment, una proposta curiosa: Austentatious Crochet, de Melissa Horozewski. Una original proposta que combina literatura i patrons de ganxet, tots ells inspirats en l'obra de Jane Austen, i amb noms que fins i tot fan referència a les obres de l'autora britànica. Tot i que ho vaig comprar forçada per la fórmula matemàtica irresistible de la suma de ganxet i de Jane Austen, he de dir que té dissenys força macos i que segurament acabaré posant-m'hi tan aviat com pugui.