diumenge, 9 de març de 2008

Perrea, perrea!

Jo sóc d'aquelles que cada mes de maig s'asseu davant del televisor amb un bol ple de crispetes i s'empassa sencera Eurovision. Fins i tot les puntuacions. I m'és igual qui enviï televisió espanyola, perquè la gràcia de veure aquest concurs amb tot el seu esplendor "icona gay" no té res a veure amb nacionalismes.
Ahir a TVE van  fer el programa per escollir la cançó i intèrpret que finalment envien a Belgrad pel 24 de maig. Enguany, després dels fracassos de "un blodi meri por favó" o els "I love you mi vida" (composat per la Rebeca "duro de pelar"... ¬¬), ho han fet de forma totalment oberta a través de MySpace i votacions per internet i telèfon: Però als de la tele se'ls hi ha colat un intrús. El Chikichiki, que van muntar com una broma al programa de Buenafuente a la Sexta, va confirmar les sospites de molts (i els malsons d'Uribarri) i va guanyar per damunt d'una tal Coral (que a mi em recorda a Dana International...) i de La Casa Azul (els de Amo a Lauraaaa).
Reconec que, quan vaig veure al MySpace la cançó, vaig considerar un sacrilegi que arribés a Eurovision. Ahir vaig canviar d'opinió. Primer, perquè vaig riure com feia temps que no ho feia quan va sortir el Rodolfo Chiquiliquatre i aquelles ballarines que queien al terra i eren incapaces d'aixecar-se per culpa de les plataformes. I a veure, si Eurovision al cap i a la fi s'ha convertit en un circ, perquè no riure'ns de tothom a la seva cara? En el moment que vaig veure l'actuació, vaig visualitzar una actuació emblemàtica d'aquí uns mesos a Belgrad.
I segon, perquè el nivell de patetisme de la gala va ser brutal. Deixant de banda el cutre-jurat que hi havia (només cal mirar les cançons que ells van seleccionar per la final..), les actuacions van donar alguns dels moments del frikisme més grans de la història. Em quedaré amb uns quants: aquella Innata cantant "Me encanta bailar" vestida rosa i plata i amb una piruleta en forma de cor enganxada al micròfon; el basquíssim Arkaitz cantant una cançó latina estil Ricky Martin que es titula "Un olé" (!) mentre un tio feia saltar espurnes contra un barril al fons de l'escenari; el crim contra la música comès per Ell*as i D-Vine; i el ventilador a tota llet mentre la veu d'ultratumba de Coral fotia crits amb allò de "Todo está en tu mente".
Com a mínim, amb el Chiki Chiki, el propi cantant és conscient de la seva cutresa i l'explota. No puc dir el mateix de la resta de concursants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada