Aquesta és l’única foto que vaig poder fer del paisatge des del punt més alt de la Terra Alta, la cota 507. En aquests dies ue he estat sense actualitzar m’he oblidat de parlar sobre l’excursió que vam fer durant la Setmana Santa a aquesta comarca, per tal de resseguir les restes de la Batalla de l’Ebre.
No és que les antigues trinxeres, els monuments commemoratius i els centres d’interpretació em deixessin insatisfeta, però el que de veritat em va impressionar van ser les vistes. Poques vegades he vist un paisatge tan maco. A Corbera d’Ebre, on es pot visitar l’antic poble destruït per un bombardeig franquista, el silenci es combina amb unes muntanyes majestuoses, amplis camps de conreu... Entre Gandesa i Pinell de Brai, la carrretera discorre entre muntanyes que sembla que vulguin mossegar-te, i que es trenquen abruptament en apropar-se a tu. Des de Pinell de Brai, el paisatge és també preciós, però ho és encara més des de la cota 507.
Hi vam pujar caminant. Crec que eren 3 kms de pujada bastant accentuada (d’aquelles que deixes de sentir-te les cames de genolls cap avall), i a més feia un fred i un vent considerables. Però va valdre la pena. Des d’allà dalt es veia el riu Ebre brillar contra els últims raigs de sol, la central nuclear d’Ascó (si, ja sé, poc romanticisme en aquesta vista) i, sobretot, les muntanyes dels Ports de Besseit. És un parc natural que hi ha entre Tortosa i Gandesa, aproximadament, i crec que és una de les zones de muntanya amb una aparença més gran d’irrealisme. Són fosques, abruptes, enmig d’una planície on el paisatge sembla que mai s’acaba. Semblava de mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada