Cues

Com molts estudiants de la meva promoció de Batxillerat, a Literatura Castellana vaig llegir els articles de Larra. N’hi va haver un que em va impressionar molt, anomenat "Vuelva usted mañana", en què l’autor critica el funcionament de l’administració i el funcionarat espanyol. Doncs bé, a Tarragona tenim tot un edifici dedicat al "Vuelva usted mañana", i és les oficines de la subdelegació del govern. És a dir, bàsicament el servei de Trànsit.
La setmana passada, com que vaig tenir dos dies de festa entre setmana (ja que em va tocar pringar al diari el cap de setmana...), vaig aprofitar per anar-hi ja que m’he de fer el carnet de conduir internacional per les vacances. Abans, com que una és previsora, va mirar per internet què necessitava: fotos, fotocòpies, originals... i paciència!
El primer pas és trobar el formulari que has d’omplir per iniciar el tràmit. A l’entrada, després de passar un control de seguretat sense escànner (com saben que no portava una pistola al bolso?!), hi ha un munt de paperassa per omplir, d’aquella que seria tan útil que es pengés  a internet per portar-ho ja tot ben signadet... Doncs no n’hi havia cap que digués "Carnet de conduir internacional". Davant del dubte, vaig optar per buscar informació. Però, on és informació? Per fi trobo la finestreta, i, oh sorpresa, resulta que per informar-te has d’agafar número a l’entrada. Torno enrere, agafo número, espero 10 minuts, i tot perquè l’home em doni el mateix imprès "altres operacions" que ja havia vist abans a l’entrada... En fi.
Torn ara de pagar les taxes. Que són més de 9 euros només per un any de vigor del carnet, però què hi farem. I sí, un altre vegada has d’agafar número i esperar. Comença a estranyar-me que no m’hagin fet agafar número també per entrar per la porta principal. Aquí sí que hi havia molta més cua, com a 20 persones per davant, però per sort la gent no s’entreté gaire a la caixa de Trànsit.. Un cop pagat, sí, torna a agafar número, ara per anar a la finestreta a què et facin el tràmit. I aquí ja no vaig tenir gaires queixes, perquè la noia va ser molt amable i em va atendre molt bé, però és impressionant que un tràmit tan tonto com aquest (que simplement és col·locar la teva foto i les dades del carnet de conduir en un  cartró en diferents idiomes...) et costi fer tres cues, agafar tres números i barallar-te amb tres funcionaris.
Això sí, he de reconéixer que no tots els funcionaris de Tarragona són així. I és que estic molt contenta perquè he pogut recollir sense problemes el meu títol de la universitat a la subdelegació del govern, sense haver de demanar hora ni res, i a més em van regalar un tub d’aquests que serveix com a funda. Deu ser l’excepció que confirma la regla.

Nou capítol

Bones notícies per acabar el passat diumenge: descobreixo que l’equip d’Snapecast havia penjat el primer capítol després que el 9 de gener s’acomiadessin de les emissions regulars. I resulta que l’havien penjat el 16 d’abril, i jo no em vaig enterar fins el 3 de maig!!!!! La veritat és que m’agrada força aquest programa, no només perquè l’Snape és el meu personatge preferit de Harry Potter i perquè després de llegir Deathly Hallows em vaig quedar amb ganes de més (la veritat, no se li dediquen gaires línies al darrer llibre). També m’agrada molt perquè són potser el podcast de Harry Potter més imaginatiu i divertit, els més poca-vergonyes i atrevits.
I, evidentment, de temes estrictament noticiables l’apartat estrella va ser el de les pel·lícules. No sé si ja ho he dit abans, però no sóc gaire fan de les pel·lícules de Harry Potter, tot i que reconec que la curiositat per saber com serà el resultat de vegades pot més que les meves reserves. Des del mes de gener, una de les grans notícies és que la versió al cine de Deathly Hallows es farà en dues parts, i que la dirigirà David Yates. No tinc gaire clar que això sigui bo o dolent. Per una banda, hi ha més possibilitats d’aprofundir en la història de l’Snape, ensenyar-nos més detalls de la seva vida anterior a la història... Crec que el llibre dóna bastantes pistes com per investigar per aquí. El problema és que dubto que això es faci, i que hi haurà interminables escenes de càmping al bosc.... I la part més dolenta de totes: el director David Yates és l’artífex de la que considero la pel·lícula menys satisfactòria de les cinc estrenades fins ara: HP and the Order of the Phoenix.
A veure, aquest llibre per mi marca un punt important al llibre, ja que t’ofereix tres-quatre pinzellades de l’Snape que després són claus. I a la pel·lícula es tallen. Un capítol tan important com Snape’s Worst Memory es converteix en 20 segons d’escena (comptats... ho podeu veure al youtube...) i sense els ingredients indispensables! A banda, la pel·lícula és confosa, si no has llegit el llibre probablement no entens res (i que no em diguin que les pel·lícules es fan pels que hem llegit els llibres, perquè llavors serien més fidels a la història original, no?) i s’obvien moments com el mirall màgic del Sirius, o aquell enfat de Harry Potter al despatx de Dumbledore.
Doncs l’autor d’aquest desastre fet film serà també qui dirigirà el meu llibre preferit de la saga: HP and the Half-blood Prince. S’estrena al novembre, i aquí també tinc sensacions ambivalents. Per una banda, per temes de càsting sabem que es manté l’escena inicial d’Spinner’s End (tot i que fins que no ho vegi no ho creuré...), però per una altra, fixeu-vos en el que he descobert avui: resulta que Tonks i Lupin apareixeran directament al dinar de Nadal de la família Weasley i ja seran parella. Final de la història pel que fa a aquest film.

Fent dissabte en diumenge

Ja comença a escalfar més el sol, l’aire es comença tímidament a tornar càlid i les finestres de casa ja s’atreveixen a passar hores i hores obertes. Quan em desperto al matí, el vidre de la finestra de l’habitació ja està calentet, i el sol fa estona que pica contra les meves cortines. Aquests dies en què la fresca olor d’inici de primavera comença a portar flaires d’estiu és el moment de treure’s la pols acumulada durant l’hivern i posar-se en marxa.
Això és més o menys el que estic fent aquest cap de setmana. Reordenant, netejant, per rebre l’estiu en condicions. I he començat per escombrar racons entre els bits del meu ordinador, que divendres va començar a queixar-se insistentment d’un excés de coses acumulades entre les seves prestatgeries. Cal guardar el que es vol conservar en caixes sota el sofà (és a dir, en cd’s que estaran desperdigats per la casa...) i deixar espai lliure pel que ens portaran els propers mesos (les fotos de les vacances?).
Porto tot el matí fent DVD’s, i admirant-me de la de coses que hem acumulat i baixat d’internet en els últims mesos. Ara tot just acabo amb un DVD dedicat a adaptacions de Jane Austen: la versió d’Ang Lee de Sense and Sensibility, l’Emma de la BBC protagonitzada per Kate Beckinsale, i la més recent: una minisèrie de la BBC també sobre Sense and Sensibility (absolutament preciosa). Abans he acabat amb tots els capítols de Pushing Daisies (que hauria de veure algun dia...) i amb els discos que he baixat i que guardo per poder anar carregant al meu mp3 (música clàssica, James Blunt, My Chemical Romance, Queen, bandes sonores, Beatles...). I tot seguit començarem amb les dues temporades de Veronica Mars, que vam deixar abandonada ara fa un any, i que ara gravaré per si mai la volem recuperar.
Sembla que aquest hivern entre les mànigues i les arrugues dels abrics se’ns han colat unes quantes coses que ara cal tornar a classificar. I mentre, res millor que seure a l’escriptori tranquil·lament, mentre sento els ocells cantar, fent sudokus i gaudint mandrosament d’un matí de sol tímid i vent acaronador.