Nou capítol

Bones notícies per acabar el passat diumenge: descobreixo que l’equip d’Snapecast havia penjat el primer capítol després que el 9 de gener s’acomiadessin de les emissions regulars. I resulta que l’havien penjat el 16 d’abril, i jo no em vaig enterar fins el 3 de maig!!!!! La veritat és que m’agrada força aquest programa, no només perquè l’Snape és el meu personatge preferit de Harry Potter i perquè després de llegir Deathly Hallows em vaig quedar amb ganes de més (la veritat, no se li dediquen gaires línies al darrer llibre). També m’agrada molt perquè són potser el podcast de Harry Potter més imaginatiu i divertit, els més poca-vergonyes i atrevits.
I, evidentment, de temes estrictament noticiables l’apartat estrella va ser el de les pel·lícules. No sé si ja ho he dit abans, però no sóc gaire fan de les pel·lícules de Harry Potter, tot i que reconec que la curiositat per saber com serà el resultat de vegades pot més que les meves reserves. Des del mes de gener, una de les grans notícies és que la versió al cine de Deathly Hallows es farà en dues parts, i que la dirigirà David Yates. No tinc gaire clar que això sigui bo o dolent. Per una banda, hi ha més possibilitats d’aprofundir en la història de l’Snape, ensenyar-nos més detalls de la seva vida anterior a la història... Crec que el llibre dóna bastantes pistes com per investigar per aquí. El problema és que dubto que això es faci, i que hi haurà interminables escenes de càmping al bosc.... I la part més dolenta de totes: el director David Yates és l’artífex de la que considero la pel·lícula menys satisfactòria de les cinc estrenades fins ara: HP and the Order of the Phoenix.
A veure, aquest llibre per mi marca un punt important al llibre, ja que t’ofereix tres-quatre pinzellades de l’Snape que després són claus. I a la pel·lícula es tallen. Un capítol tan important com Snape’s Worst Memory es converteix en 20 segons d’escena (comptats... ho podeu veure al youtube...) i sense els ingredients indispensables! A banda, la pel·lícula és confosa, si no has llegit el llibre probablement no entens res (i que no em diguin que les pel·lícules es fan pels que hem llegit els llibres, perquè llavors serien més fidels a la història original, no?) i s’obvien moments com el mirall màgic del Sirius, o aquell enfat de Harry Potter al despatx de Dumbledore.
Doncs l’autor d’aquest desastre fet film serà també qui dirigirà el meu llibre preferit de la saga: HP and the Half-blood Prince. S’estrena al novembre, i aquí també tinc sensacions ambivalents. Per una banda, per temes de càsting sabem que es manté l’escena inicial d’Spinner’s End (tot i que fins que no ho vegi no ho creuré...), però per una altra, fixeu-vos en el que he descobert avui: resulta que Tonks i Lupin apareixeran directament al dinar de Nadal de la família Weasley i ja seran parella. Final de la història pel que fa a aquest film.