dilluns, 8 de setembre de 2014

Emma Approved

Després del gran èxit de The Lizzie Bennet Diaries (adaptació al format videoblog o vlog de Pride and Prejudice de Jane Austen), la ja constituïda com a empresa Pemberley Digital va posar en marxa la passada tardor l'adaptació d'una altra de les novel·les d'Austen, Emma, sota el títol d'Emma Approved. La nova websèrie es va acabar fa tot just algunes setmanes, i tot i que els creadors encara no descarten fer-ne una continuació en forma de seqüela a l'escrit per Jane Austen, és el moment de fer-ne un balanç.

Que escollissin Emma com a nou projecte em va il·lusionar per dos motius: en primer lloc, Emma és el primer llibre d'Austen que vaig descobrir i un dels meus preferits. I segon, perquè el personatge protagonista és potser dels més interessants d'adaptar, ja que resulta antipàtic per a la majoria de lectors fins gairebé les darreres planes, quan finalment ens enamorem de les seves imperfeccions. I quin ha estat el resultat de l'experiment de Pemberley Digital? Doncs diria que en general força positiu, i, tot i que no he pogut seguir-lo més que a trompicons, i malgrat no haver arribat a aquell entusiasme accentuat que va generar The Lizzie Bennet Diaries. Siguem sincers, era molt difícil superar allò, ni que fos perquè la sorpresa que va generar el primer projecte era impossible de repetir.

Trobo que, en general, Emma Approved ha fet una molt bona adaptació d'Emma, tasca que no era gens fàcil ja que hi ha diversos elements que eren més difícils d'aplicar a temps moderns que en el cas d'Orgull i Prejudici (per alguna cosa aquesta darrera ha estat la base d'un munt de comèdies romàntiques actuals, i Emma tan sols té la venerada Clueless en el seu expedient). Hi ha coses, però, que no m'han acabat d'encaixar (dono per fet en l'explicació que coneixeu l'argument d'Emma, però si no voleu spoilers, no seguiu endavant..)

El primer ha estat el motiu que fa servir com a excusa Emma per a enregistrar els seus vídeos: crec que si hi ha un perfil on de veritat encaixava la seva conversió en vlogger és el d'Emma Woodhouse, però Pemberley Digital va optar per no seguir aquesta mateixa via que havia seguit Lizzie Bennet i optar per una excusa rocambolesca: Emma decideix enregistrar tota l'activitat de la seva empresa com un documental sobre la seva grandesa. Documental que, en principi, és privat, i que fins el darrer capítol no es confessa que ha estat sent vist pel públic (potser tampoc calia dir-ho). Vaig trobar l'excusa artificiosa, tot i que entenc la practicalitat: permet fer servir totes les instal·lacions de l'empresa d'Emma i introduir tots els personatges en càmera des del primer moment, i no haver de recórrer a la recreació com tan sovint feien a The Lizzie Bennet Diaries (recurs que adorava, però que entenc que no volguessin repetir).

El segon element que no acaba d'encaixar de la sèrie és que Emma i Mr Knightley (rebatejat aquí com a Alex) són socis d'una empresa dedicada a millorar la vida de la gent i buscar-los parella. Seriosament, això existeix? I seria creible que el Mr Knightley del llibre en formés part de forma voluntària?

I, finalment, i probablement per aquests primers motius, l'inici de la sèrie es fa complicat. L'estil de producció
és molt més treballat i cuidat, més escenaris, millor maquillatge, vestuari... en definitiva, més diners, cosa de la que m'alegro, però que creen un ambient més fred que al que ens tenien acostumats. Al mateix temps, l'inici es fa lent, amb línies argumentals que no existeixen al llibre i que fan servir com a mecanisme de presentació de personatges, i que feien que no acabessis de connectar amb la sèrie.

Passades aquestes reticències inicials, i conforme la sèrie ha anat avançant, però, la cosa ha millorat i molt. Al final, Emma Approved m'ha deixat una molt bona sensació, especialment per la forma excel·lent en què han resolt la caracterització de personatges. Tant, que potser la que he trobat més fluixa ha estat la de la pròpia Emma, que no tinc gaire clar que al final hagi estat capaç d'enamorar-me tant com la del llibre. Matrícula d'honor però, per a tot el càsting, que, de nou, es demostra que és el veritable punt fort de l'equip de Pemberley Digital. Menció honorífica a Brent Bradley com a Alex Knightley (aquest cop el vam tenir en pantalla des del primer capítol i no vam haver d'esperar 60 capítols com va passar amb Darcy a The Lizzie Bennet Diaries), que des del primer moment et desfà el cor. Creixement increïble per a Harriet Smith, a la que donen un paper molt més important que el trist que té el llibre, i també per a la seva nèmesi, Martin, que converteix un granger adust i inculte en un informàtic senzillament adorable. Jane Fairfax, Frank Churchill (que tenen una petita websèrie pròpia que es desvetlla cap al final de la trama) també estan ben traçats, tot i que els motius per al secretisme de la seva relació no estan tan ben justificats com sí ho estan a la novel·la. I increïble la conversió de Mr Elton de reverend a polític, i, sobretot, el fet que la seva dona no sigui una altra que la Caroline Lee de The Lizzie Bennet Diaries.


Sens dubte, la sèrie va guanyant conforme avança, i arriba a la seva culminació amb l'incident que provoca el canvi radical en la personalitat d'Emma, l'excursió a Box Hill que aquí es canvi per la inauguració d'un local, Boxx (situat d'alt d'un turó), que provoca un dels millors episodis de tota la sèrie. I la culminació romàntica és ben rodona, tot i que això, evidentment, és més mèrit de Jane Austen que no pas dels productors de la sèrie.

Així que, si us va agradar The Lizzie Bennet Diaries, o teniu interès per descobrir aquesta adaptació d'Emma, us recomano que resistiu el principi més rocós i us trobareu amb una joia interessant al final. Disfruteu!

2 comentaris:

  1. M’emociona haver obert el blog i trobar-me que parles de Emma Approved, perquè tot just t’anava a dir que divendres m’havia acabat Emma i que m’havia començat a mirar la sèrie! No m’he llegit la part del post en què comentes en detall, perquè només he vist 11 capítols i no vull spoilers :P
    De fet, tots els personatges del llibre m’han semblat una mica insofribles, excepte Mr. Knightley (que en el meu cap és en Colin Firth xD). Mare de Déu senyor, amb la Mrs. Elton! I la Emma en persona també té tela...
    De moment, la sèrie m’està agradant més que la de la Lizzie Bennet... tot i que pugui semblar increïble, em resulta més simpàtic el personatge de l’Emma a la sèrie que al llibre, cosa que no em va passar amb el de la Lizzie, que em va agradar força al llibre però a la sèrie l’hagués escanyat més d’una vegada...
    En fi, ja et comentaré què em sembla la sèrie sencera quan l’acabi de veure!

    ResponElimina
  2. Eiii, i quina il·lusió entrar un mes després preparada per treure les telaranyes i trobar-me un comentari :)
    Jane Austen va dir mentre escrivia Emma "escriuré un llibre on la protagonista no li agradarà a ningú", però jo crec que és un personatge que acaba creixent amb el temps :) Ei, i molt bona senyal que t'estigui agradant la sèrie ja d'inici, trobo que millora moltíssim a partir de la meitat (però potser tu ho trobes al revés, jeje)

    ResponElimina