dimecres, 3 de setembre de 2014

El Diablo viste de Prada / On Chesil Beach

I de sobte ja som a setembre, i jo amb aquests pèls. Un setembre en què en certa forma estrenarem nova rutina (feina / llar d'infants) a la qual ens queden uns quants anys per mantenir-la fixa, així que espero ser capaç d'encabir-hi també un forat per a aquest blog.

Com que em fa vergonya encara tenir llibres del 2013 pendents de comentar, faig un recopilatori flash dels dos que encara tinc pendents, aprofitant que són també obres que van passar sense pena ni glòria per les meves mans (un amb més pena, i l'altre amb més glòria).

  • El Diablo se Viste de Prada (Lauren Weisberger)
Aquest llibre és el típic "guilty pleasure" que de tant en tant cau. No sóc gens d'aquest tipus de gènere (la chick lit o similars), però les primeres setmanes de ser mare passava moltes setmanes anclada al sofà amb un bebè sostingut en un braç, i el meu lector electrònic va venir a salvar-me. Evidentment, amb poques hores de son i una revolució hormonal no és el moment de posar-se amb un Dickens o similar, així que em va venir perfecta aquesta novel·la.
La vaig escollir perquè, tot i que ho digui amb la boca petita, la seva adaptació al cinema em fascina. No és una pel·lícula boníssima, però dins del que és, està ben feta: em fascina el vestuari, em fascina com vesteix Anne Hathaway, el ritme està ben resolt, i Meryl Streep està estupenda com a Miranda Prestley (si us plau, si teniu l'oportunitat, l'heu de veure en VO, és fascinant com modula la veu per interpretar el personatge).
Curiosament, però, aquest és un d'aquells casos en què la pel·lícula és millor que el llibre. Ara mateix sóc incapaç d'investigar si és el primer cop que m'ha passat, però el cert és que mentre el film no em cansaré mai de tornar-lo a veure si me'l trobo a la programació del dia, el llibre optaré per fugir-ne. De fet, l'altre dia en vaig trobar una continuació a l'FNAC i vaig sortir per potes en direcció contrària.
La novel·la està inspirada en la vida real de l'autora i en la seva experiència a la revista Cosmopolitan. Una noia acabada de graduar i amb pretensions de ser periodista accepta una feina com a ajudant de Prestley per tal d'iniciar la seva escalada en el món editorial. A partir d'aquí, la protagonista es veu absorbida pel món glamourós de l'empresa i la seva dictatorial cap, que la fascina i horroritza a parts igual.
Potser el problema de la novel·la és que aquesta baixada als inferns i el seu despertar està molt millor plasmat a la pel·lícula, gràcies a una sèrie de canvis en l'argument i els personatges, que no pas a la novel·la, on em va resultar excessiu i melodramàtic el moment del despertar. I la seva protagonista resulta molt pitjor traçada, curiosament.

  • On Chesil Beach (Ian McEwan)




Segurament una novel·la d'Ian McEwan no sigui el més adequat pels moments d'atenció dispersa als quals ens estem referint, però aquesta, al tractar-se de fet d'un conte, va passar el tall. On Chesil Beach relata un episodi concret d'una parella d'acabats de casar en la seva lluna de mel, centrada sobretot en la que ha de ser la seva primera relació sexual, moment a partir del qual traça la seva història prèvia i les seves conseqüències. Potser va ser culpa meva, però l'impacte de l'obra no va ser gaire gran, tot i que sí que reconec que està ben escrita, ben construïda i va ser interessant de llegir. De moment, però, mantindré la predilecció per l'Ian McEwan que escriu novel·les, tot i les sensacions enfrontades que em va provocar Atonement. Sé que hi ha gent que l'idolatra, així que potser, algun dia, ho tornaré a intentar.Tot i que amb la quantitat de llibres pendents serà difícil. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada