La biblioteca más famosa del mundo (Jeremy Mercer)

Posant-me al dia amb les lectures del 2014, arriba el que va ser el meu regal de Sant Jordi: la novel·la autobiogràfica escrita pel periodista canadenc Jeremy Mercer sobre una de les meves llibreries preferides, Shakespeare and Company de París. Obra traduïda al castellà amb l'obvi títol de La biblioteca más famosa del mundo, però que en la versió original anglesa té el molt més suggerent Time was Soft There.

De Shakespeare and Company n'he parlat un parell de vegades al blog (aquí i aquí), de com en la meva primera visita vaig tenir aquell sentiment de voler que tiressin les meves cendres entre aquells passadissos plens fins al sostre de llibres, o de com, embarassada de la meva filla, vaig tenir un d'aquells moments de comunicació intrauterina mentre fullejava un exemplar de Where the Wild Things Are que, evidentment, ara guardem com un tresor a casa, amb el segell ineludible de la llibreria a la primera pàgina. L'establiment, però, és molt més que una immensa llibreria dedicada a la literatura en anglès, i ara plena de turistes: hi ha darrere tota la vocació política del seu creador i ressurrector del projecte original que es va veure trencat per la Segona Guerra Mundial, George Whitman, i la seva constitució com a refugi per a aspirants a escriptor, encara ara en ple segle XXI.

En Jeremy, que és periodista dedicat als successos, acaba havent de fugir del seu país després d'una amenaça d'una antiga font (nota al peu de pàgina: mai falteu al respecte a una font confidencial, i menys si treballeu a la secció de sucessos!). I acaba anant a parar a París on, després de molts tombs i quedar pràcticament indigent, acaba sent un dels acollits a la planta de dalt de Shakespeare andCompany. A partir d'aquí, Mercer relata la seva experiència a la llibreria, la convivència amb els altres aspirants a escriptor (que inclouen més d'una pinzellada de personatges excèntrics), i, sobretot, un retrat del seu propietari i de la seva lluita per mantenir viva la llibreria i el seu projecte social i polític associat tot i un context (especialment immobiliari) en contra.

Probablement la novel·la no sigui la millor escrita de la història, pecant molt sovint de l'excés d'estil periodístic, i alguna que altra escena m'ha fet repensar si va ser sensat seure en un dels bancs que es van servir com a llits per a aspirants a escriptors al pis de dalt de llibreria. Però, sobretot, és un document interessantíssim sobre la història de l'establiment i sobre l'esperit que la intenta sustentar. Malgrat que si us apropeu a Shakespeare and Company us pot semblar poc més que un atractiu per a turistes i una llibreria massificada (puc confirmar que molts entren guia en mà, es queden a la porta i com a molt compren una postal) i malgrat que el seu esperit inicial hagi anat quedant desdibuixat i desfasat, crec que entre les seves sales amagades, aquelles per les quals a dures penes pots passar, s'hi troben restes d'aquest romanticisme contracorrent que Jeremy Mercer explica al llibre.

Potser a la seva novel·la hi afegeix alguns elements que no van ser realment així, o que són exagerats o simplement hilvanats amb una mica de manipulació narrativa, però el cert és que pràcticament tota la història la podem imaginar sota les quatre parets de Shakespeare and Company. I que duri per molts anys.