dilluns, 4 de gener de 2016

Landline (Rainbow Rowell)


Tenia moltes ganes de llegir alguna novel·la de Rainbow Rowell, una autora nord-americana molt coneguda pels seus treballs per a literatura juvenil (allò que en anglès se li diu Young Adults). Landline, però, és una novel·la dirigida al públic adult, i que se centra en la crisi de parella de la protagonista, una guionista televisiva que ha viscut tota la vida a l'ombra del seu company de feina i millor amic/amor platònic des de la universitat, i el seu marit, un home reservat que va optar per deixar la vida professional de banda per cuidar dels dos fills de la parella.

La història parteix d'una premissa força realista, però que relliga amb un element fantàstic. Per una banda, els protagonistes (Georgie i Neal) es veuen a la vora del divorci després que la feina d'ella l'obligui a quedar-se a Los Angeles per Nadal i no anar a casa dels pares de Neal, a Omaha, com tenien planejat. Ell, en un esclat de crisi matrimonial amb el pas de la vida professional com a catalitzador (situació que crec que moltes parelles, per desgràcia, s'hi poden sentir identificades), decideix marxar sol amb els nens a Omaha. Sola a Los Angeles, Georgie entra en una espiral depressiva, i no sabem si per un element fantàstic o pura alucinació seva, a través d'un telèfon a casa dels seus pares aconsegueix posar-se en contacte amb en Neal. Però no amb el Neal del seu temps present, sinó amb el Neal de quinze anys enrere, també desplaçat a Omaha en una crisi de parella que, llavors, va acabar amb la decisió de demanar-li matrimoni.

A través d'aquest enllaç amb el passat, Georgie reavalua tota la seva relació de parella, com va conèixer en Neal i el paper que ha jugat en la seva vida el seu company de feina, Seth, que sembla el convidat platònic en el triangle amorós que envolta com una ombra la protagonista. De fet, les trucades amb el passat no funcionen tant com a catalitzador de l'acció, sinó que són l'excusa original de l'autora per fer fluir les reflexions de la protagonista que, segurament, sense aquest telèfon màgic també haguessin tingut lloc. Tot fins que Georgie pren una decisió final sobre què vol fer amb el seu matrimoni.

La història de Landline és, deixant de banda l'element fantàstic del "viatge" al passat, poc original. Però si una cosa està clar és que Rainbow Rowell sap explicar històries, fer-les entretingudes i enganxar l'espectador. Armes, totes elles, indispensables si ets una estrella de la literatura juvenil. I tot i que hi ha coses de la història que m'acaben grinyolant (el procés emocional de Georgie no s'acaba d'entendre, igual que costa simpatitzar amb la parella protagonista, i molt menys amb el sediciós Seth), la novel·la es llegeix molt bé i resulta molt entretinguda. En aquests temps en què em costa més acabar els llibres, aquesta em va durar un sospir, cosa que segurament em farà repetir amb l'autora. I m'agrada, també, com plasma alguns dels problemes de la vida de parella que sembla que les novel·les, i més les de consum massiu, no volen tocar. Està clar que en una parella sempre es fan sacrificis, un ha de recordar de tant en tant la necessitat de lluitar per l'altre, i, sobretot, cal saber comunicar, cosa que, telèfons màgics i tot, és un dels grans problemes dels protagonistes.

Quines reserves hi mantinc? No m'agrada, i menys venint d'una dona escriptora, que sigui precisament la vida professional de la dona la que fa saltar l'espurna de la crisi matrimonial. Que passa també en la vida i que en aquest cas hi ha altres coses de fons en la crisi, sí, però amb la situació al revés i protagonitzada per un home, seria difícil imaginar aquest plantejament. I m'agrada menys perquè, al final, l'autora sembla que menyspreï aquella feina per la qual Georgie sacrifica un Nadal amb la seva família. Potser hi hauria hagut altres formes de fer patent el conflicte? Segurament sí, i si el protagonista hagués estat Neal, el més probable és que s'hagués fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada