dimecres, 13 de gener de 2016

Star Wars VII: El Despertar de la Fuerza


Feia temps que no parlava de cinema per aquí, i és que no us exagero si us dic que feia gairebé tres anys que no trepitjava un cinema. Falta de temps, de cangurs i de pel·lícules que de veritat em fessin moure el cul han provocat aquest buit. El canvi, però, havia d'arribar amb l'esperada estrena del nou capítol de Star Wars, en aquest cas la continuació després dels fets de la trilogia original, que es van concloure el 1983 (l'any que jo vaig néixer, per cert!) amb El Retorno del Jedi.

Per començar i que ningú s'espanti, parlaré primer de la pel·lícula sense spoilers. Tot i que també us dic que, malgrat aquesta obsessió perquè no es difonguin els detalls del que passa al film, tot i ser agraït, no és pas tan important com us poden fer pensar. Vaja, jo vaig anar amb por que seria una d'aquelles pel·lícules que no valen res si saps la revelació final, però no, ni molt menys.

Tot i que no en faci gala, sóc molt fan de Star Wars. Potser influenciada perquè el meu germà n'és molt fan, i d'adolescents ens acompanyàvem molt en les nostres obsessions frikis. Vaig veure tota la trilogia original als cinemes quan es va reestrenar amb les versions remasteritzades (i la vaig disfrutar moltíssim!), també vaig veure la segona trilogia (la preqüela dels episodis I, II i III) al cinema, tot i que amb resultats un pèl més decepcionants. Una de les meves possessions més preuades són dos ninots de goma de C3P0 i R2D2 que em van comprar de petita a canvi de no plorar en successives visites al metge (per cert, el meu C3PO va perdre un braç molt d'acord amb el to de la saga!). I he arribat a l'estrena de El Despertar de la Fuerza en plena febre Star Wars gràcies al canal temàtic que hem tingut fins fa poc a Movistar Plus, i que emetia exclusivament les sis pel·lícules i documentals. Les hem tornat a veure totes, així que arribàvem amb les referències ben fresques.

Recuperar l'esperança
El millor d'aquest episodi VII de Star Wars és que recuperem l'esperança que amb la nova trilogia podrem tornar a disfrutar d'Star Wars. He notat que entre els que l'han vist hi ha dues escoles irreconciliables: o l'adoren o l'odien, i jo em situo en el primer grup, amb algunes reticiències, clar. El film dóna mostres d'una història ben explicada i sap mantenir el ritme: t'enganxa des del principi i no es fa llarga tot i superar les dues hores de metratge. I això ja és un gran mèrit que la trilogia de la preqüela va ser incapaç d'aconseguir, donant mostres de com no s'ha d'explicar una història.

L'odi visceral de part del públic trobo que està relacionada amb les expectatives que genera una seqüela que arriba 32 (!) anys després de tancar-se la trilogia original. Els fans més acèrrims han pogut imaginar-se milers d'escenaris, hi ha molta literatura generada al seu voltant, i és molt díficil assumir que els escenaris que desitges acabin per no complir-se. Tot i aquesta frustració, aquest film és objectivament millor que els Episodis I, II i III, així que, per mi, això com a mínim és una  notícia excel·lent.

El que més em va agradar, i em provocava reticències abans de veure-la, és com encaixarien els nous personatges de la saga, que són bàsicament la misteriosa Rey, el soldat imperial penedit Finn, el pilot Poe, el "dolent" Kylo Ren i el robot BB-8. Per exemple, just abans d'apagar-se les llums m'enrecordo que vaig comentar que tenia els meus dubtes que BB-8 em fes oblidar el meu adorat R2D2 (si mai reviseu la saga original, veureu que R2D2 és el veritable heroi de les pel·lícules i el deus ex-machina de pràcticament totes les escenes clau). La primera escena de BB-8 i tres bips després, ja n'estava enamorada.

I una cosa similar succeeix amb tots aquests nous personatges: amb tan sols unes poques escenes, fan que vulguis saber més d'ells i estiguis encantada d'acompanyar-los al viatge. I potser els  qui ho tenien més difícil, la protagonista Rey i el paper fosc de Kylo Ren, ho superen amb nota intentant omplir els buits de Luke Skywalker i Darth Vader, respectivament. Cosa que, recordem, la preqüela va ser incapaç d'aconseguir per culpa, sobretot, d'un guió dolent.



Les referències fan gràcia, però...
Com que venia d'haver vist fa poc les pel·lícules de la trilogia original i de la preqüela, vaig poder caçar moltíssimes de les referències,sobretot a la saga original i, especialment, a la primera pel·lícula (Episodi IV A New Hope). I no són sols petites escenes que ho recorden, sinó que El Despertar de la Fuerza fins i tot copia estructures narratives i seqüències. Cosa que està bé (les dues trilogies anteriors de fet també segueixen un cert paral·lelisme matisat en els esdeveniments que expliquen), que em va fer molta gràcia i que m'anima a seguir veient-la per trobar  més sorpreses, però que també té un perill. És potser tan homenatge que acaba sent un remake? La resposta la tindrem al següent episodi, que s'ha d'estrenar la primavera de 2017, tot i que la força i la connexió creada amb els nous personatges crec que em dóna esperances que se sabrà superar aquest risc. Digueu-me optimista. Si es mantenen els paral·lelismes, però, l'Episodi VIII haurà de ser el millor film dels tres i el més fosc, i aquest sí que és un repte difícil d'acomplir.

Una de les referències més clares és el retorn dels tres personatges protagonistes de la trilogia original: Harrison Ford (Han Solo), Carrie Fisher (Leia) i Mark Hamill (Luke). I tot i que em fa molta il·lusió que hi siguin, he de dir que les interpretacions deixen molt a desitjar (a excepció de Chewbacca. Ell sempre està sublim). De Hamill hauré d'esperar al següent episodi per decidir-me (també estic cegada perquè Luke Skywalker és un dels meus personatges preferits del cinema així en general), però Fisher i, sobretot, Ford, no actuen gens bé. Vaig poder veure-la en versió original i hi ha moments molt al límit. I cap dels dos actua de forma excel·lent a la trilogia original (opinió impopular, però vegeu Han Solo en versió original i us adonareu que Harrison Ford no és gaire bon actor), però aquí estan encara més encarcarats.

En definitiva, un film entretingut, de crispetes, sí, però no és això del que va Star Wars? El pas a les mans de Disney no suposa un to infantil gaire exagerat (el que hi ha també hi era a la trilogia original), i el diàleg és força decent. Continua sense agradar-me aquests comentaris "divertits", els chascarrillos tan de moda al cinema de Hollywood últimament (es veu que les seqüències de tensió estan prohibides sense comentaris humorístics), però encara s'encaixa prou bé.

I ara, si m'ho permeteu, parlaré amb alguns spoilers d'alguns elements del film que trobo destacables. Feu el tomb si no voleu saber res més...







Preparats?

Repeteixo que em sorprèn l'obsessió per mantenir en secret els spoilers del film després de descobrir que, per mi, no són pas claus. El principal fet de la pel·lícula, la mort de Han Solo, no em va sorprendre. Esperava la mort d'un personatge clau de la trilogia original, i crec que era previsible que fos aquesta. I amb el mal paper de Ford, gairebé desitjable.

La relació de Kylo Ren i la família Skywalker (és fill de Leia i Han Solo) també és un altre dels secrets, però es rebela ben aviat al film.  A la primera seqüència ja ens donen pistes, i abans de l'equador ja tenim clara quina és la seva família. Era esperable també.

R2D2! :)

Tanta expectativa per als spoilers em va fer "enfadar-me" relativament perquè el gran misteri del film, de qui és filla la protagonista Rey, no arriba a rebelar-se. Però al mateix temps és l'element que em fa venir més ganes de poder veure l'Episodi VIII. Trobo que el film deixa moltes pistes i paral·lelismes per poder relacionar-la amb Luke Skywalker. Personalment, desitjo que sigui la seva filla, com tot sembla apuntar, ja que encara em permetria simpatitzar més amb ella. Però caldrà veure com es resol, tot i que espero que no esperin massa per fer-ho.

Del següent episodi tinc ganes de veure com es desenvolupa el paper de Luke (que no diu ni una sola paraula en tot el film, apareixent sols a l'escena final i funcionant com una absència inquietant durant tota la resta del metratge) i si Hamill serà l'excepció i actuarà una mica millor que els seus companys de la trilogia original. També com evoluciona el Costat Fosc, amb els dubtes de Kylo Ren (adoro el treball que fa Adam Driver) i el seu líder suprem, Snoke, que no veig gaire clar que s'hagi hagut de generar per ordinador. I també espero veure el costat fosc de Rey, perquè precisament els dubtes i aquest fràgil equilibri entre la llum i la foscor són la gràcia dels Skywalker, i el motiu que els protagonistes siguin ells i no els immaculats Ken Obi. Això si ella és una Skywalker, clar. Que si no ho és, espero que també hagi d'assumir el mateix repte o ens avorrirem massa aviat d'ella!

;-)


3 comentaris:

  1. Me alegro que la disfrutaras! Habrá que ir a verla, un besazo!

    ResponElimina
  2. Suscribo tus expectativas al 100%!! ;D
    Pasaba por aquí porque te he nominado a unos premios blogueros que puedes aceptar o no: Generación Papel. ;D A ver si encontramos un hueco algún día para hacer un café!
    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, me alegro que coincidamos! ;) Pero ahora nos toca esperar hasta diciembre del 2017 para saber la respuesta, snif snif!
      Gracias por los premios, a ver si me animo a hacer una entrada.
      Y el café, a ver si encontramos un agujero del espacio-tiempo o algo :*

      Elimina