dilluns, 2 de maig de 2016

Nosaltres (David Nicholls)


Vaig tan endarrerida en posar al dia les lectures en aquest blog, que avui, que em tocaria estar explicant quins llibres vaig comprar per Sant Jordi (espero poder explicar-ho properament), acabaré parlant del llibre que tot just em van regalar pel Sant Jordi de l'any passat: Nosaltres, del britànic David Nicholls.

De David Nicholls ja vaig llegir fa tres anys la seva obra més coneguda, One Day, que explica la història d'una relació de parella a través dels esdevenimentes que passen en un mateix dia cada any, des que es van conèixer. Tot i que la premisa estava bé i hi havia elements del llibre que m'agradaven, l'estructura massa rígida i algunes sorpreses al final que em van fer sentir una mica estafada, van fer que el balanç fos una mica agredolç.

Tot i això, quan vaig llegir l'argument de Nosaltres vaig tenir clar que volia donar-li una segona oportunitat a l'autor. I no sols perquè el seu estil narratiu a One Day ja em va semblar interessant, sinó sobretot perquè l'argument de Nosaltres combina dos elements que m'entusiasmen: una història familiar i, al mateix temps, una història que es va desenvolupant al llarg d'un viatge en tren per Europa. I és que les novel·les amb un viatge com a teló de fons són una de les meves debilitats...

La història parteix d'una premisa descoratjadora des del punt de vista romàntic: un matrimoni britànic s'embarca en un viatge en tren per Europa amb el seu fill adolescent/gairebé adult tot just després d'haver viscut una crisi fulminant de parella: poc abans del viatge, la dona comunica al seu marit (protagonista i narrador de la història en primera persona) que vol divorciar-se. En aquest sentit, el protagonista es pren el viatge com un intent per salvar un matrimoni al qual no vol renunciar i, al mateix temps, reconstruir una relació amb el seu fill que també sent que fa aigües.

Amb les ciutats europees com a teló de fons, el protagonista va intercal·lant els esdeveniments amb la seva història familiar: com va conèixer la seva dona, com es van enamorar, les crisis (algunes ben dures) que van haver de travessar, com els va canviar l'arribada del seu fill i també les renúncies i errors que tots dos van anar traçant durant els seus anys de convivència. Enmig d'una nova crisi familiar que es desencadena entre hotels urbans i transbords ferroviaris, el gran mèrit de Nosaltres és que és capaç de narrar una història familiar i de parella de les més realistes que mai m'he trobat.

Sense idealitzar l'amor però tampoc dramatitzant el romanticisme real, per mi aquesta novel·la és una demostració de com cada cosa que ens passa a la vida és un pas més en formar qui som. I que no importa tant el resultat o guanyar sempre ni ser el millor en tot, sinó adonar-nos que totes les experiències a les que hem estat capaç de sobreviure, en millor o pitjor manera, valen la pena ni que sigui per conformar qui som.

Si, com a mi, One Day us va deixar una mica insatisfets, no puc més que recomanar-vos que li doneu una nova oportunitat a David Nicholls amb una novel·la molt més madura i amb una estructura que, tot i més tradicional, resulta infinitament més atractiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada