Sóc feliç. Ahir a Internet algú va penjar totes les cançons del concert de Per Gessle a Estocolm, que ara estic escoltant de fons. Un petit record sonor fins que aquesta tardor es publiqui el DVD en què, teòricament, estarà enregistrat l'actuació juntament amb Göteborg. Amb PG de fons, és més fàcil recordar les emocions d'una nit inoblidable.
Va ser poc més d'una hora i mitja, de cançons de Mazarin, En Händig Man i tasts de Gyllene Tider. No es va anar gaire enrere en el temps, però sí que van sonar algunes de les meves cançons preferides. Em van encantar les versions en directe Det Hjärta Som Brinner i Ljuder Av Ett Annan Hjärta, vaig trobar que la veu de PG era perfecte en directe amb les cançons del nou disc i que Hanna's kärlekspil sona perfecte en viu. Vaig al·lucinar amb l'entrega del públic suec amb les últimes cançons de GT (Hej, Hej, jag klarar mej nog...) i em vaig emocionar amb Kung Av Sand. Una mica freda la rebuda a les últimes cançons, sobretot aquelles que no eren singles, tot i que alguns detalls (com aquell teclat a Pratar Med Min Müsli) van despertar veritable passió.
Però, sobretot, em va encantar: el duet a Om Du Bara Vill (una de les cançons més maques de la història), la interpretació sense guitarra de Tycker om när du tar på mej, aquell final tan senzill i tan maco amb Min Hälsning, el públic cantant När vi två blir mentre ens acomiadava la versió jazz, la brutal Fru Nordin, la força de Sommartider...
Tantes emocions que és difícil reduir-les a paraules... Millor escoltar, sentir, veure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada