A la gent no li agrada fer cua. I jo no sóc especialment pacient. Però si alguna cosa he après en els últims anys, és la necessitat de mirar les coses amb uns ulls més positius. No enfonsar-te a la mínima dificultat. Evidentment, la capacitat va a dies, i de vegades es torna en contra mi, però sempre és agradable tenir guardada a la butxaca una miqueta de filosofia oriental per afrontar moments més foscos.
Ahir vaig estar una hora i quart a la Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona, esperant per preinscriure'm a un curs d'àrab (dits creuats perquè tingui plaça!). Vaig veure gent en un veritable estat de nervis per la cua que fluïa lentament per les escales. Hi va haver qui va dir que era inacceptable. Jo vaig disfrutar una estona. Tenia el meu llibre de la Orde del Fènix, en anglès (és increïble com una història millora si la llegeixes en llengua original) i els minuts van passar més amablement.
Sempre pots tancar els ulls. I pensar en un bon moment. Un moment que et relaxi. Si saps esperar, les coses passaran. I passaran bé. Millor si et relaxes i t'ho prens amb calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada