dimarts, 4 de setembre de 2007

På turné i Stockholm (IV) -Juni, Juli, Augusti...-



Jag sitter här en stund
Och blundar men jag ser ändå...
Amb aquestes paraules va començar diumenge 12 d'agost el gran concert de l'estiu per mi, i per més de 10.000 persones a Stockholm. A la tarda d'aquell dia clau, havia estat passejant per Skansen (encara no havia pogut veure l'ós del zoo nòrdic, ja que l'última vegada hi vaig anar al desembre...) i, mentre buscava els llops al seu tancat vaig començar a escoltar alguna cosa familiar.... Sí, sí, era Spegelbol, una de les cançons de l'anterior disc en suec de Per Gessle, Mazarin. Primer vaig pensar que algun dels treballadors portava la música a tot volum a la seva furgoneta, però, de sobte, em vaig adonar que no. No, resulta que des de l'illa Djurgården tan sols una llengua de Mar Bàltic et separa dels jardins del Sjöhistoriska Museum, on el concert havia de tenir lloc poques hores després. I sí, mentre jo passejava pel zoo de Skansen, la banda i Per Gessle estaven assajant!
La resta de la tarda la vaig passar passejant, escoltant mp3 i preparant-me  per la nit. El dia s'havia aixecat mandrós, gris, humit, però mentre passejava en vaixell per l'arxipelag de la ciutat el sol s'havia decidit a acompanyar-nos. Feia molta calor i xafogor, però el dia era bastant maco i agradable. Mentre descobria una exposició magnífica a l'aire lliure de fotografies d'animals salvatges (llàstima que no apuntés el nom de l'artista, el buscaré....), però, el temps va fer una regressió i de nou una màscara grisa va cobrir el cel suec. Llàstima, semblava que la pluja amenaçava amb acompanyar-nos. 
Vaig menjar ràpid en un McDonalds (per cert, els pitjors McNuggets de la història!) i vaig anar a agafar el bus per anar al Sjöhistoriska (a 20 minuts caminant de Skansen, a 10 en un magnífic bus). I, amb una mica de paciència (els busos anaven tan plens que ni paraven!) finalment vaig poder encaixar-me en un d'ells. Tant glorificar el sistema de transport públic suec per acabar aixada en un bus igual que feia cada matí al 165 entre El Prat i Plaça Espanya!! L'arribada a l'esplanada del museu estava absolutament bloquejada pel trànsit, i tota la gespa dels voltants estava esquitxada de petits grups de fans o simplement lleugers interessats asseguts i esperant l'hora del concert. Vaig fer cua per passar per les portes (amb la meva entrada de Ticketfast rebregada per dur-la tot el dia a la cartera...) i vaig entrar. La part més propera a l'escenari estava envoltada per tanques i no es permetia l'accés a ningú més. Vaig buscar un lloc a la gespa a prop d'aquestes tanques i vaig esperar pacientment, enviant sms i xafardejant què feien els suecs. Semblava que tots els fans internacionals que tenia l'esperança de conéixer estaven a la zona tancada. Llàstima.
A les vuit del vespre van començar a projectar vídeos musicals a la pantalla de l'escenari. Grups, cantants suecs, actuals o força antics. Tot i que als fòrums s'havia criticat molt, ho vaig trobar divertit. Hi havia cançons que estaven bé. I a les 20.45h, de nou va tornar la caràtula del disc a la pantalla i el missatge "Enjoy the show!" (única referència en anglès de la nit). I de fons, una versió jazz d'una cançó que em sonava molt... Les noies del meu costat, unes veritables fans radicals sueques (les úniques del meu voltant amb sang a les venes no congelada) em van desvetllar el misteri: Jag vill känna din kropp emot min...cantaven (När vi två blir en). Però aquesta no va ser la primera cançó, sinó Juni, Juli, Augusti...L'estiu ja havia arribat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada