Posant-nos al dia....

Porto dues setmanes sense actualitzar, i  ja em començo a cansar que tots els meus posts hagin de començar així, però porto unes setmanes d'autèntica bogeria a la feina. Un estrès que encara és molt pitjor si tenim en compte que cada cop marxa més gent i en fitxem menys, i que el nostre programa d'edició s'ha aficionat a menjar-se els meus articles o filtrar-los per un forat negre.... Així que em veieu divendres a quarts de nou de la nit tornant a escriure un reportatge a cinc columnes. En fi....
En aquests dies, de coses emocionants no és que hagin passat gaires. Com que estem estalviant per les vacances d'estiu, procurem no sortir gaire i no anar gastant en cines i tot això, tot i que em moro de ganes de veure Sweeney Todd... però renego de fer-ho en versió doblada... Això sí, el passat 13 de febrer vaig rebre el meu primer regal de no-Sant Valentí.... que és el que passa quan te'l donen cinc hores abans que sigui 14 de febrer:

 La setmana passada, com que m'han encarregat un minirepor per una revista, vam anar d'excursió mig ociosa-mig laboral al Cap Salou, a Salou, clar... Es tracta d'una zona de penyasegats, bastant deixada de la mà de déu, però entretinguda de passejar-hi. Més que res perquè com que els camins per accedir a les cales estan com estan és més una aventura que un passeget de plaer.
Tot i això, em va sorprendre que enmig d'aquest Salou tan ple de ciment i que tant poc m'agrada hi hagi una zona que encara guardi un cert encant natural.. Ah, i els xalets que hi ha  a l'interior del Cap són una passada!

I entre una cosa i l'altra aquesta setmana ha sortit el setè Harry Potter en català i castellà, cosa que m'ha donat una via d'escapatòria de l'estrès diari. Primer, perquè em van convidar a una tertúlia de ràdio com a friki major d'edat que és fan d'aquests llibres. I segon, perquè a la feina em van deixar escriure una contra sobre el llibre, així que per un cop he pogut escriure de coses que de veritat m'agraden. Així que no tot ha estat tan gris com semblava dilluns....