Remember when...

Aquest migdia he vist la peli de Harry Potter i el Presoner d'Azkaban... potser per cinquena o sisena vegada, no sé. I no és que ara vulgui parlar de la pel·lícula, sinó de com veure-la m'ha fet recordar aquells dies que vaig llegir els llibres per primer cop, quan vaig veure el film per primer cop a casa de la nemui (l'últim cop que vaig quedar-me a dormir a casa seva...)...  Ella, pobra, que s'havia passat dos anys dient que m'havia de llegir els llibres de Harry Potter, i jo que li deia que a mi els bestsellers no m'agradaven, que eren llibres per nens...
Van haver de passar cinc mesos a Suècia, i caçar al vol deu minuts de la peli de HP i la Cambra Secreta per adonar-me que potser li havia de donar una oportunitat. I quan vaig tornar al Prat, una de les primeres coses que vaig fer va ser agafar-me el primer llibre de la sèrie a la biblioteca. Als dos dies, ja tornava pel segon i el tercer. El quart el vaig començar dues setmanes després. I el cinquè vaig demanar-lo en desesperació a la mateixa nemui perquè estava agafat a la biblioteca... Era el mes de gener, acabava de tornar d'Erasmus, estava desubicada, desacompassada amb el ritme vital de les meves amigues i el meu xicot, i m'avorria mortalment... I passava hores i hores estirada al llit i llegint sense parar.
A mitjans de mes vaig trobar feina, i llavors començava a llegir al tren, al metro, mentre dinava... I llavors van venir les pràctiques, i el trajecte Sants-Verdaguer de la línia 5 el passava de peu devorant el cinquè llibre de la sèrie. Al febrer van publicar el sisè llibre i el vaig comprar sense haver acabat l'anterior. El vaig guardar a la prestatgeria, mentre devorava l'exemplar que em tocava. I el sisè recordo que el vaig acabar pocs dies després, de matinada, tremolant de por, plorant... I vaig passar mitja nit en blanc donant voltes al destí d'uns personatges de paper.
D'aquí poc es publica el setè i últim llibre de HP en castellà i català. Jo ja el vaig acabar al juliol, en un cap de setmana, quan es va publicar en anglès. També el vaig tancar de matinada, i no vaig dormir gairebé res. Primer vaig quedar satisfeta, després decebuda,  ara a mitges.
Jo no he tingut temps de créixer amb Harry Potter, perquè ja era gran quan ell va néixer. Però sí que guarda entre les seves fulles una part de la meva vida molt concreta, en què vaig deixar de ser estudiant per ser alguna cosa semblant als adults. I que cada cop que regiro entre les seves històries o la rememoro a través del cine, em torna al cap.
I aquest migdia recordava com el Presoner d'Azkaban em va sorprendre tant, com em va agradar, com continua sent un dels meus moments preferits de la saga.