L'èxit dels paquetets

M’agrada força això de moure’m entre fogons i provar noves receptes (fins ara, gairebé sempre me n’he sortit amb èxit relatiu...), però la meva limitadíssima cuina (dos fogons, un mini marbre i un forn que sembla tret d’un joc de nines) em limiten una mica. Totes les receptes que trobo acostumen a ser massa complicades, bé per les meves habilitats, o bé per la meva infraestructura material.
Per això m’ha alegrat molt trobar a la biblioteca un llibre com Deixa’m cuinar a mi. En realitat, aquest llibre està dedicat a adolescents que es queden sols a casa i prefereixen fer el dinar en comptes d’escalfar túpers. Totes les receptes són faciletes, no requereixen tenir una súper cuina i n’hi ha de molt apetitoses. En tinc unes quantes ja d’assenyalades per copiar-les i anar-les provant, i ahir a la nit ja va ser el moment del primer experiment.
L’estrena va estar dedicada als paquetets de carn. Són una espècie de bunyols de pasta de full (la vaig comprar congelada a la Sirena) farcits de carn picada amb cansalada i ou. És tan fàcil com fer la barreja i anar enrollant la massa al voltant, i després, cap al forn! Teníem por que la carn quedés crua per dintre, però el resultat va ser deliciós: la cansalada es va desfer i la carn va quedar en el seu punt, amb un gust similar a la pilota de l’escudella de Nadal.
La part més divertida de la recepta va ser el treball amb la pasta de full. Era la primera vegada que m’hi posava, i em va servir també per estrenar el meu nou estri per estendre la massa (jo li dic el rotllo, però sé que té un nom propi en català...). A banda d’omplir de farina tota la cuina, va ser molt entretingut aixafar la massa per fer-ne una ben fina, i després barallar-se per desenganxar-se del marbre. Així que estic disposada a preparar més receptes amb la pasta de full, ara que en tinc una reserva al congelador!