Una versió humil dels e-books

Aquest Nadal s’ha començat a parlar dels e-books per Espanya, bàsicament perquè la casa Happy Books ha posat a la venda un lector electrònic espectacular que, malgrat costar 600 euros, ens ha posat les dents llargues a més d’un: permet variar la mida de la lletra, fer marques amb un "boli" tàctil i un munt de funcions més. A més que, amb el format e-book, els llibres baixen espectacularment de preu, és molt més fàcil aconseguir exemplars en altres idiomes (i no has de pregar per noves incorporacions a la biblioteca local o tornar-te boja regirant llibres de butxaca a l’FNAC) i, el que és encara millor, pots portar un munt de llibres a sobre i tan sols carregar-ne el pes de mig. S’ha acabat, per exemple, manipular de qualsevol forma a un metro en hora punta un exemplar d’aquells contundents de Harry Potter: ara podràs dur els set exemplars al bolso. S’ha acabat també deixar-se la vista amb l’edició butxaca-lletra minúscula de Grandes Esperanzas que ara em tortura: en l’era electrònica, jo m’ho adapto tot a la mida que més em convé.
El món del llibre electrònic, però, encara està lluny d’estar implantat. A banda que el lector és exageradament car, ara per ara és difícil adquirir llibres electrònics, i l’oferta està força limitada, almenys fins on jo sé. Per això, em va fer especial il·lusió enterar-me que Nintendo treia el passat 26 de desembre un "joc" ben literari a la Gran Bretanya: 100 Classic Book Collection,amb el qual pots transformar la teva Nintendo DS en un lector d’e-books per clàssics de la literatura anglesa, i algun de la francesa traduït a la llengua britànica (si cliqueu a l’enllaç i aneu al final de la pàgina, teniu la llista de llibres inclosos).
Ahir, mentre regirava per internet buscant informació sobre aquest producte, em vaig entusiasmar tant que no vaig parar fins poder tenir-lo instal·lat a la meva DS (a Espanya no es pot comprar ni sembla que ningú es plantegi una versió espanyola ara per ara). Em va costar barallar-me amb el sistema de gravació de partides durant una hora, però ara ja tinc tot aquest fons a la meva tarjeta de la DS, i amb moltíssim d’espai encara per d’altres jocs. Tot un luxe.
És cert que la DS no et dóna tantes possibilitats com un lector d’e-books: res d’adaptar gaire la lletra (tan sols pots escollir entre dos mides) i la pantalla evidentment no es va pensar per aquest ús. Però aquesta col·lecció et dóna múltiples opcions, com, per exemple, oblidar-se durant molt de temps d’anar a comprar llibres en anglès a la secció clàssics de butxaca en oferta de l’FNAC. Ara els tinc tots: Jane Austen, les Brontë, Dickens, Shakespeare... i un munt més. Gràficament, tots aquests exemplars t’apareixen en una mena de biblioteca digital, entre la qual pots regirar amb ajuda del llapis òptic, i escollir-ne un. I, evidentment, començar a llegir. A cada llibre pots col·locar fins a 3 punts de lectura, passar de capítol en capítol amb total facilitat, trobar una plana tan sols movent una barra petita, i anar saltant de drama a comèdia en tan sols dos segons, estiguis on estiguis.
A banda de la quantitat de llibres que això m’estalviarà comprar o buscar desesperada per la biblioteca, el "joc" té un parell d’extres força divertits. El primer, pots acompanyar la lectura de música clàssica, relaxant, o sons d’ambient d’una habitació amb llar de foc, una platja, una nit d’estiu... A més que cada cop que passes una plana en sents el soroll, per compensar-te així una mica de l’enyorança del paper. I el segon, si un dia no saps per on tirar ni què llegir, un simpàtic mussol et fa un ràpid test a partir del qual et fa quatre recomanacions tenint en compte l’estat d’ànim o els teus gustos.
Així que us recomano molt l’experiment com a preparació per l’era del llibre digital. Que consti que em continuen agradant els llibres de paper real, que no necessiten bateria ni electricitat per funcionar, però us asseguro que aquesta via obre moltíssimes possibilitats que es poden seguir combinant amb l’existència de l’edició tradicional.