Aquí us presento el que ha estat oficialment el "llibre-agonies" d’aquest any: North and South d’Elizabeth Gaskell. Curiós que ho sigui, perquè és un llibre que tenia moltes ganes de llegir i que em vaig comprar després de llegir tantes recomanacions elogioses per internet que em pensava que aquí faria un descobriment. I el cas és que el llibre en general m’ha agradat i al final l’he disfrutat, però m’ha costat horrors avançar: potser per culpa de l’anglès (sempre que hi ha personatges en anglès que parlen l’argot de les classes baixes em costa moltíssim entendre’ls) o potser perquè la història no m’ha acabat d’enganxar.
Anem, però, cap a l’argument. Tal i com el títol indica, aquest llibre relata el xoc entre el sud rural i aristocràtic d’Anglaterra amb un nord que a mitjans del segle XIX ja era urbà i industrialitzat, amb una configuració social del tot diferent. La protagonista, Margaret Hale, és una espècie de personatge de novel·la de Jane Austen (jove bondadosa, que viu al camp al sud d’Anglaterra) que, de sobte, es troba llençada enmig del nord industrial. I allà (en un paral·lelisme amb Orgull i Prejudici d’Austen) es topa amb el protagonista masculí, l’industrial Mr Thornton, que, evidentment, s’enamora gairebé sense adonar-se’n d’ella, però que, evidentment, no és gaire el "cavaller" amb què somiaria la Margaret.
Enmig d’aquest conflicte de personatges, veiem com la protagonista va descobrint aquesta ciutat industrial (la ciutat fictícia de Milton, que tothom associa a Manchester) i les injustícies socials que la Revolució Industrial ha comportat. I aquí comença allò que sembla que tant li agrada a la Gaskell (i ho dic més que res perquè a la biografia de Charlotte Brontë fa una cosa similar): la pobra protagonista comença a passar tot un seguit de penúries, una darrera de l’altra, que, paral·lelament amb el calvari del pobre Mr Thornton, l’acabarà convertint en la dona mereixedora del final feliç. I quan dic penúries, ho dic en majúscules: hi ha un moment de la novel·la que em vaig arribar a plantejar que la pobra Margaret fos veritablement l’àngel de la mort.
De fet, un dels problemes que més he llegit comentats sobre aquesta autora és la poca simpatia que generen els seus personatges femenins, i és cert que costa força poder empatitzar amb la protagonista d’aquesta novel·la. No passa el mateix amb Mr Thornton, que és el paradigma de l’heroi en paper, i que té l’únic inconvenient de tolerar una mare d’aquelles que fan veritable por a qualsevol candidata a ser la seva parella. Això sí, com a contrapartida tenim un personatge masculí força més pla que la gran evolució que resseguim amb la Margaret, i que és, de fet, el tema principal de la novel·la.
Tot i l’interès del tema del llibre i el ben dibuixats que estan els personatges, potser el gran problema sigui la seva estructura. North and South es va editar com una història per capítols que es publicava periòdicament a una revista dirigida per Charles Dickens, i això té una part bona, i és que cada capítol té quelcom interessant. Però també una de dolenta: que l’estructura no acaba de crear el suspens que a mi em calia per enganxar-me, i, sobretot, que el gran conflicte es resol en el mateix espai que la decisió sobre el color del paper de les habitacions de la nova casa de Milton.
Tot i això, ha estat interessant descobrir que pel món anglès aquesta novel·la és tot un fenomen gràcies sobretot a la darrera minisèrie que va emetre la BBC sobre ella, protagonitzada per Richard Armitage. I bé, suposo que per aquelles que li posen la seva cara i ulls al personatge Mr Thornton, les penúries de la pobra Margaret es deuen fer una mica més agradables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada