diumenge, 27 de març de 2011

Escapada sorpresa a Horta de Sant Joan

Fa dues setmanes em van organitzar un cap de setmana sorpresa, el que vol dir que simplement sabia que estaria fora de casa dos dies i una nit, i que a la maleta havia de posar roba esportiva, un banyador i peces adequades per unes temperatures d'entre 13 i 5 graus.

Amb aquesta petita dosi d'informació, em van ficar al cotxe el dissabte i quilòmetre rere quilòmetre vaig començar a traçar teories, fins que mitja hora abans d'arribar a la destinació final em van desvetllar quina era la sorpresa: un cap de setmana a Horta de Sant Joan.


Fa uns anys ja vam visitar la Terra Alta resseguint la ruta històrica de la Batalla de l'Ebre, però ens va quedar pendent Horta de Sant Joan i, especialment, el seu Centre Picasso, que tenia moltíssimes ganes de conèixer. Tot i que aquell era potser el dissabte més plujós de l'any, amb les meves botes d'aigua estava disposada a descobrir-ho tot, per molt que se'm posés el temps en contra.

La primera parada va ser, evidentment, l'hotel, que era una gran part de la sorpresa. I és que teníem una habitació meravellosa a l'hotel Les Capçades, que és un hotel rural que us recomano amb tota la meva ànima. Un lloc senzillament esplèndid. La nostra habitació era  enorme, amb un lavabo amb banyera jacuzzi, dutxa a banda, dues piques d'aigua, un banc amb tovalloles... i la zona del llit era també enorme, amb un balcó amb vistes a les muntanyes. A més, de regal una ampolleta de cava i bombons; què més es pot demanar?

Abans d'anar a dinar a una altra casa rural situada a les afores d'Horta, vam apropar-nos al convent de Sant Salvador, situat a la falda de la misteriosa muntanya que presideix les vistes des del poble. La tarda de dissabte la vam dedicar a voltar per Horta de Sant Joan, colar-nos pel soterrani del seu Ajuntament, on hi ha una exposició, i treure el nas, evidentment, pel Centre Picasso. Picasso va fer dues estades durant la seva vida a Horta de Sant Joan, on tenia casa un amic seu també pintor, Manuel Pallarès. El primer cop va ser el 1899, quan s'estava recuperant d'una malaltia; i el segon, el 1909, quan al seu estudi al poble va començar a pintar quadres de l'anomenat cubisme geomètric.  Per ell, Horta era com un paradís, i estant en aquest poble tan agradable, no m'estranyava pas que pensés així.

El Centre Picasso està situat a l'Antic Hospital, i ocupa tres plantes. A la primera, es recorre la vida de Picasso a Horta i diverses anècdotes de la seva estada; a les altres dues, s'exposen còpies (no originals) de les obres fetes a Horta o inspirades en Horta.

Després de la visita cultural, va tocar tornar a l'hotel a aprofitar la piscina climatizada que hi havia a l'interior i preparar-nos per al sopar, un llarguíssim i boníssim menú degustació al mateix hotel en un ambient molt relaxat. Gairebé notava ja com les últimes gotes de l'estrès de la setmana m'anaven quedant enrere...


Al dia següent, va lluir el sol, així que vam poder fer la promesa activitat esportiva: recórrer en bicicleta la Via Verda. La Via Verda de la Terra Alta correspon a l'antiga via del tren entre Terol i la costa ebrenca, ara reconvertida en una mena de carril bici o per a senderistes, asfaltada, però que manté els antics aqüeductes, túnels i estacions de la línia fèrria. Per recórrer-la, vam llogar unes bicicletes a una empresa d'Horta, i vam contractar el servei de recollida a Pinell de Brai, uns vint quilòmetres després del punt de sortida.

Tot i que no sóc gaire esportista, i potser gràcies a l'extraodinari esmorzar de l'hotel, he de reconèixer que m'ho vaig passar genial. El trajecte fins a Pinell de Brai fa baixada en tot moment, així que no és gaire cansat, i les vistes són impressionants: muntanyes, rius... i fins i tot una visita a la Fontcalda, una zona de balneari amb un congost erosionat pel riu que poc té a envejar a alguns paisatges suïssos.

Un cop acabada l'aventura en bicicleta, vam decidir deixar Horta i anar a dinar a un restaurant que ens havien recomanat a mitja hora en cotxe, a Miravet: Molí de Xim. Vam menjar de meravella (si és que encara ens cabia més menjar a la panxa) i amb aquest bon record final, vam enfilar de nou cap a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada