Primer concert a l'Auditori de Barcelona

Crec que últimament havia comentat moltes vegades les ganes que tenia de poder anar per primer cop a un concert simfònic a l'Auditori de Barcelona. Per això, quan finalment em vaig animar a comprar una entrada per un dels concerts de la temporada de l'OBC d'aquesta tardor no m'imaginava pas que la meva expedició tindria dos ingredients tan poc agradables: per una banda, el diluvi universal durant tot el matí del diumenge, fet que va convertir el desplaçament cap a l'Auditori gairebé en una missió impossible; per una altra, un constipat poc oportú acompanyat d'un atac de tos d'aquells que tot programa de concert desaconsella.

Però com per tot hi ha sortida, vam poder trobar solució a les dues coses: per lluitar contra el diluvi universal vaig poder comptar amb un "xòfer particular" que es va encarregar de portar-me en cotxe fins a la porta mateix de l'Auditori. I pel constipat, ma mare es va encarregar de facilitar-me un paquet de miraculosos caramels Halls que van reduir els meus atacs de tos a un simple i únic estossec durant tot el concert.

Així que un cop superats els obstacles, anem a parlar del que de veritat interessa: el concert. L'actuació de l'OBC portava per títol  Planeta Mozart. Enguany, l'orquestra està fent un cicle dedicat a Mozart, però generalment enfocant la seva música des de diferents perspectives. En aquest cas, que a mi em va semblar molt interessant, volien explorar com de revolucionari va ser per als seus contemporanis el mateix Mozart, i com se sentien desorientats a l'hora d'enfrontar-se amb les seves composicions (si heu vist Amadeus de Milos Forman, un bon exemple d'això és aquella frase de "massa notes" ). Per aconseguir que el públic es posés en aquesta situació, les composicions de Mozart es combinaven amb peces de l'anomenada música clàssica contemporània amb obres de Varèse, Berio i Montsalvatge, que van precedir les obres de Mozart en cadascuna de les dues parts.

I és aquí on va venir el moment divertit de la jornada. Com que és l'únic horari de l'OBC que em va bé, jo vaig anar al concert de diumenge al matí, que tinc la sensació que és també el més concorregut per la tercera edat. En fi, servidora estava rodejada allà dalt del segon amfiteatre d'una representació de persones grans que venien emocionades a escoltar Mozart, i que quan els va tocar empassar-se a Varèse (que a mi, per cert, em va agradar!) van estar a punt de començar una revolució. A la meva dreta, una parella de dones es van limitar a expressar un "Què estrany!", però l'home del meu costat va estar a punt d'anar a demanar que li retornessin els diners. Total, jo sí que em vaig sentir com en un auditori que sentia per primer cop una composició de Mozart al segle XVIII!

Anècdotes a part, vaig disfrutar moltíssim del concert, i espero algun cop poder tornar a escoltar l'OBC o qualsevol altre grup de música clàssica a l'Auditori. Caldrà, doncs, continuar fent guardiola.