dimecres, 7 de desembre de 2011

Roxette a Barcelona, deu anys després

Sembla que el mes de novembre és la meva època tradicional de visita al Palau Sant Jordi per algun gran concert. Ho vaig fer fa dos anys amb el concert de Depeche Mode, i pràcticament en les mateixes dates hi vaig tornar el passat 19 de novembre pel concert de Roxette. La casualitat va voler que, a més, el concert del duo suec coincidís amb el desè aniversari de la seva darrera actuació a Barcelona, també al Sant Jordi. On, evidentment, jo hi vaig ser.

Tot i que últimament m'hagi tornat una mica més eclèctica en això d'escoltar música i ja no tingui edat de considerar-me "fan", si hi ha un grup que m'ha acompanyat tota la vida aquests són Roxette. Sense anar més lluny, aquest blog porta el nom d'una cançó d'un dels seus components, Per Gessle, que em va marcar especialment quan vaig estar estudiant a Suècia allà per l'any 2005. Aquesta pàgina, a més, es va començar a actualitzar amb més o menys regularitat a partir pràcticament del meu viatge a Estocolm l'agost de 2007 per veure a Per Gessle en concert.

I totes aquestes casualitats són només les que es poden veure a través d'aquest blog. Perquè més enllà d'això, la meva vida ha passat gairebé a ritme de les seves cançons, que encara que passi anys sense escoltar, sempre sóc capaç d'entonar fil per randa si sona pels altaveus. I sempre amb un somriure a la cara, perquè si una cosa fan Roxette, és que em fan veure amb optimisme fins i tot els dies més foscos, una recepta que va de perles per èpoques una mica grises com les que estem passant últimament.

Per tot això, per a mi tornar a veure Roxette en concert va ser molt especial. És cert que ja no són els mateixos Roxette de feia deu anys, que la malaltia de la cantant, Marie Fredriksson, l'ha deixat mermada si se la compara amb la seva actuació l'any 2001. Però tot i això, va ser una nit increïble; la banda sona segurament molt millor que fa deu anys i, sobretot, tothom damunt de l'escenari fa la impressió de passar-s'ho molt bé. Una cosa que no sempre es veu en aquests retorns de grups històrics que, realment, ni tan sols es parlen entre ells.

Una nit que recordaré amb estima durant força temps. Sort del youtube que ens deixa algunes petites porcions per reviure-la.



2 comentaris:

  1. Mira, una cosa que tenim en comú: Roxette porten amb mi des de l´adolescència, juntament amb Oasis, la seva música m´alegra el dia. Però no he pogut anar a cap concert seu encara... a veure si un dia m´animo.

    ResponElimina
  2. Ostres, una llàstima que no poguessis venir al concert de Barcelona, doncs! A veure si tens sort i tornen aviat ;)

    ResponElimina