diumenge, 1 d’abril de 2012

The Pemberley Chronicles (Rebecca Ann Collins)


Intentant recuperar una mica el ritme de comentari de lectures, per fi li arriba el torn al primer llibre llegit enguany. I que ni m'ha agradat ni és un llibre que m'enorgulleixi especialment d'haver llegit, però com a mínim em va servir per passar una bona estona. El mes de gener va ser una època especialment estressant en què necessitava, directament, alguna història lleugera amb què desconnectar de tot el que m'envoltava. I en aquests casos gairebé sempre acabo regirant entre els ebooks gratuïts que em vaig descarregar fa dos anys, coincidint amb la celebració per part d'una editorial de l'aniversari de Jane Austen, i que em va oferir tot un assortiment de seqüeles o preqüeles d'obres de l'escriptora anglesa. Un tipus de novel·la que generalment no m'atreu gaire, però que fan la seva funció en segons quins moments.

The Pemberley Chronicles és, com els coneixedors de l'obra de Jane Austen ja hauran deduït, una seqüela d'Orgull i Prejudici. L'obra comença amb el matrimoni d'Elizabeth Bennet i Mr Darcy, i va resseguint els seus anys de (empalagosament) feliç vida en comú. I això és tot el que es pot dir de l'argument: no pas perquè em faci por trencar-vos l'emoció de llegir-lo per vosaltres mateixos, sinó perquè directament no hi ha res més a explicar. Aquesta obra no és més que una successió de petits problemes que el matrimoni supera feliçment, dels seus fills, del matrimoni d'aquell personatge amb aquell altre, de com feliços ho resolem tot, dels fills que aquell altres han tingut...

Ja he comentat vàries vegades que, si hi ha una cosa que no m'agrada d'un llibre, és que li falti un eix argumental, algun tipus de conflicte que condueixi l'acció. La successió de fets i personatges per a mi no és més que una redacció llarga i sense estructura, i tot i que, en aquest cas, pugui servir per passar l'estona (a mi em va servir en el seu moment), no ajudarà gaire a que el recomani o a què provi sort amb els altres exemplars de la sèrie de llibres que hi ha com a continuació d'aquesta novel·la.

Però, en qualsevol cas, m'he de confessar: tot i el poc èxit d'aquesta obra, ja veureu que aquesta no és l'única seqüela d'Orgull i Prejudici que aquests dies ha caigut a les meves mans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada