dimecres, 27 de juny de 2012

Eurovision 2012: curiositats un mes després

Per obligacions sobretot estudiantils he hagut de desaparèixer del mapa durant les darreres setmanes. He trobat molt a faltar aquest trosset d'internet, però hi ha moments en què la vida no dóna per més si es vol seguir dormint unes 6-7 hores diàries, així que les meves disculpes per tots aquells que segueixen més o menys regularment aquesta pàgina.

Una de les coses que m'ha sabut més greu d'aquest parèntesi ha estat no poder fer el meu tradicional comentari sobre Eurovision, que en els darrers anys m'havia permès donar renda lliure al meu cantó més freak. Especialment em va saber greu perquè és un festival que aquest any va guanyar Suècia, que per a mi sempre és un motiu d'alegria, i perquè a més la cançó feia temps que l'havia conegut i era la meva favorita personal.



Però una notícia publicada en els darrers dies per part de la pàgina web oficial d'Eurovision m'ha donat l'oportunitat de recuperar el tema, i l'excusa per reobrir el blog amb una entrada divertida i que em permeti mostrar-vos els que per a mi van ser els moments més freaks d'aquesta Eurovision, per aquells que voleu anar directament a allò que és interessant i saltar-vos aquells que es prenen el festival massa seriosament.

L'excusa és la publicació dels detalls de les votacions "reals" del festival. I és que els organitzadors ja no saben què fer perquè no se'ls acusi de vot polític, aliança dels països de l'Est, lobby escandinau... Per això, ara els resultats són la combinació del 50% del televot, i el 50% del vot d'un jurat. El dia del festival tan sols vam conèixer la suma, i tot i que alguns països han anat desvetllant la separació d'ambdues votacions les setmanes següents, no va ser fins la setmana passada que l'organització del festival va publicar oficialment les xifres detallades.

Abans de res, perquè ningú s'espanti, dels resultats separats de les votacions dels espectadors i dels jurats professionals la principal conclusió és que la guanyadora hagués continuat sent Suècia. De fet, gran part de l'avantatge clar que el país nòrdic va aconseguir va ser gràcies al vot dels jurats (avantatge de 123 punts respecte del 2on classificat segons el jurat), i no pas pel vot dels telespectadors (el televot tan sols els va donar un avantatge de 10 punts). I pels que teniu una curiositat per com hauria quedat Espanya, doncs el jurat l'hauria situat en cinquè lloc, per damunt de països com Rússia o Azerbadjan, i cinc llocs millor que com va quedar en la classificació final; el televot sol la va situar encara més avall, al lloc 18. Potser influència de la mala decisió de vestit de la cantant, en què fins i tot vam gaudir d'un pla de la seva cremallera lateral?

Però anem pel meu TOP 3 de moments freaks d'Eurovision, i vegem com els van valorar jurat i telespectadors. Comencem per les àvies de Rússia, una espècie de Chikilicuatre en versió tercera edat que va ser de fet el fenomen de la nit. Van quedar segones, i pel televot s'haguessin quedat molt a prop d'usurpar-li la corona a Suècia (a tan sols deu punts). El jurat no va ser-ne tan fan, i les va situar en onzè lloc.



A banda d'algunes actuacions molt apreciades per públic i jurat, com Albània o Sèrbia, i que jo no vaig arribar a entendre, aquest any he descobert que el millor del festival s'amaga a les semifinals. Com puc haver-me perdut aquest espectacle tants anys? Moments com l'actuació de Montenegro, una de les pitjors qualificades pel jurat en les tres jornades del festival ( 28 punts; el televot sols li va donar 20). Us horroritzarà, us posarà la pell de gallina, us farà saltar les llàgrimes, però aneu en compte, que també se us ficarà la cançó al cap i no parareu de cantar-la.



L'altra estrella de les semifinals va ser sens dubte Letònia, que en un exercici de ¿clarividència? va competir amb la cançó "Beautiful Song", que ni era maca, ni anava acompanyada de la millor escenografia. Intenteu obviar la cantant (sé que és difícil) i fixeu-vos en la coreografia de les coristes. M'ho agraireu. Per cert, a la primera seminifal en què va competir, el jurat la va situar al lloc 18, l'últim, amb tan sols 17 punts.



Aquestes són les tres cançons que jo destacaria, però cap d'elles va ser la pitjor qualificada pel jurat. I ho comento perquè aquest honor recau sobre un país que crec que pocs ens esperàvem. Bàsicament perquè fan com és una dels comentaris en viu del The Guardian sobre Eurovision, sé que els anglesos es van sentir especialment ferits pel "vot polític" que creuen que els va condemnar a ser penúltims en el concurs. Doncs bé, pels jurats professionals el representant anglès, Engelbert Humperdinck, no hauria d'haver quedat penúltim, sinó en un destacadíssim últim lloc amb tan sols 11 punts. De lluny, la puntuació més baixa de la nit.

Un últim detall: no vull acabar aquesta entrada sense agrair a Lady Wedding la gran festa de temàtica eurovisiva a què ens va convidar el dia de la final, i que va ser el que va permetre arrodonir la jornada. Ella ho explica molt millor que jo al seu blog, així que res més a afegir. Bé, sí, que espero que ho poguem repetir l'any vinent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada