dimarts, 30 de desembre de 2014

Cartas desde la isla de Skye (Jessica Brockmole)


Si en aquest blog creés la categoria de "comfort books", segurament aquesta novel·la epistolar de Jessica Brockmole hi aniria directa. I no pas en un sentit perjoratiu, sinó com a exemple de com ha de ser una novel·la que, sense tenir més pretensions, agradi, enganxi i et deixi amb un bon gust en tancar-la, sense necessitat de fer-ho a costa ni de la trama ni de l'estil.

Evidentment, Cartas desde la isla de Skye no és una obra mestra, com tampoc ho va ser un dels llibres amb què guarda més paral·lels (i que crec que no m'arrisco a dir que ha servit d'inspiració), La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Ambdues estan narrades exclusivament a través de cartes, ambdues prenen com a escenari una illa pertanyent a la Gran Bretanya (en aquest cas, Skye a Escòcia), i a tots dos llibres trobem la Guerra Mundial com a teló de fons. En el cas de la novel·la de Brockmole, de fet, la història bascul·la entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, que són respecticament passat i present en les dues línies temporals que s'entrecreuen.

A diferència, però, de La societat literària..., Cartas desde la Isla de Skye és, sobretot, una història d'amor pràcticament des del començament. Elspeth Dunn, una jove poetessa que mai no ha sortit de l'illa de Skye, comença a cartejar-se amb un admirador nord-americà, David Graham. Així comencen a traçar una història d'amor que es veu amenaçada per l'obstacle de la Primera Guerra Mundial, i que la filla d'Elspeth retraça durant la Segona Guerra Mundial, separada, ella també, del seu enamorat que es troba al front.

L'estil epistolar, però, li permet narrar-la sense caure en excessos romàntics i sense perdre una línia elegant, al mateix temps que aconsegueix enganxar el lector, que inevitablement es veurà temptat a continuar passant pàgines sota la premissa de "Vinga, una carta més...". Així que si voleu un llibre amable, que us captivarà fàcilment, i que us contagiarà un somriure en recordar-lo, aquesta és una molt bona opció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada